A l’hora de decidir les lectures que l’alumnat de l’ESO ha de llegir durant el curs, tenim en compte diversos criteris, per exemple, donar continuïtat a aquelles lectures que triomfen entre l’alumnat i els fan enganxar a la lectura; que siguen lectures que promoguin la coeducació, això és la igualtat entre sexes i per previndre la violència masclista i LGTBIfòbia; que hi haja lectures d’autors de proximitat, que puguen vindre al centre; altres que puguen ser treballades transversalment i també fer propostes perquè trien allò que desitgen, ja que sabem que la lectura sempre és millor si no és obligada.
Abril no és un mes és un llibre de la professora Rosa Sanchís, experta en educació afectiva i sexual, i d’això va el llibre, de jóvens adolescents que descobreixen la seua sexualitat, amb Abril pretenem que l’alumnat aprenga “que el problema de les relacions no és, doncs, la falta d’informació, sinó una determinada manera de ser home i de ser dona i una concepció de la parella i de l’amor malauradament sexistes”. I comento això perquè de vegades pensem si algun llibre pot escandalitzar per parlar de sexe, i treballar-lo a classe i que la classe esdevinga un espai de diàleg, perquè la informació es transforme en coneixement i responsabilitat que servisca per capacitar-los i donar-los eines contra el conformisme i la submissió, i per treballar la igualtat.
Els referents dels jóvens en temes de sexualitats són els youtubers, instagramers, tiktokers i la pornografia i així no anem bé. Un exemple el tenim amb l’escàndol provocat per Naïm Darrechi, amb més de vint-i-set milions de seguidors a Tik Tok, que s’atreveix a dir, amb tota la tranquil·litat de món, com enganya les noies amb qui té relacions sexuals, quan es treu el condó sense consentiment i que acaba dins. Aquesta és una pràctica en auge, fins i tot té una paraula en anglès, stealthing. I per tot això la importància de posar el consentiment en el centre quan parlem d’agressions sexuals. Sembla que el masclisme també serveix per guanyar més seguidors i cobrar més i posar la residència a Andorra per no pagar els impostos. I nosaltres patint per si un llibre pot escandalitzar les famílies quan el que en realitat no controlen és el que escolten els seus fills i filles per Internet.
L’educació afectiva i sexual ha de servir per prevenir maltractaments i abusos sexuals. Els drets sexuals i reproductius reconeixen el dret a estar informat sobre la sexualitat des del punt de vista biològic, psíquic i social, entenent la sexualitat com «una forma de comunicació humana que permet sentir i expressar benestar, plaer i afectivitat, i reconeixent la possibilitat de tenir relacions sexuals plaents i segures, lliures de coerció, discriminació i violència”, tal com defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS 1983).
El Departament d’Ensenyament ja ha desplegat el projecte, ara calen els recursos per a la implementació real i efectiva als centres educatius.
