OPINIÓ // Des de quan les escoles s’han convertit en un simple ‘pàrquing’ on estiguen els xiquets? I em centro en l’educació infantil. Però el problema no és d’ara amb la polèmica decisió de la tornada al col·le d’aquells territoris que estan en fase 2. La cosa ve de més enrere i de la concepció de l’educació infantil com una etapa en què es canta, pinta i juga. És molt més. És el període en què els petits de casa creixen i generen milions de connexions en el seu sistema nerviós. Per tant, la tasca educativa en aquesta etapa és vital, ja que ha de fomentar processos d’ensenyament aprenentatge enriquidors i estimulants, els quals tenen una gran tasca docent al darrere.
I ara, quan resten dos setmanes per acabar el curs, cap al col·le! I amb unes condicions que s’escapen de qualsevol lògica. Ho titllen d’acompanyament emocional, però no és més que deixar el xiquet al centre mentre els pares treballen. No hauria de ser el Departament de Treball qui faigue les tasques de conciliament laboral? Per què ho han d’assumir les escoles i mestres? Un acompanyament emocional que han d’exercir mestres que no són pedagogs, ni psicòlegs per tractar les emocions i angoixes d’aquests dies? Un acompanyament emocional sense contacte físic, sense abraçades, ni petons. Un acompanyament emocional amb la cultura de la por: no toquis, no t’apropes, no faigues això o allò.
Hem de posar en valor l’etapa de l’educació infantil. Potser amb un exemple s’entén millor. El fonament d’una construcció és la clau perquè l’edifici no s’ensorre, amb l’educació el mateix. Així que reflexionem, però sobretot valorem l’educació infantil pel que és i no per sensacions. No són hores buides d’aprenentatge, són molt més. Són hores d’experimentació, d’aprenentatge vivencial i d’hores amb valor educatiu, durant les quals es forgen les persones que seran en un futur.
