HomeSense categoriaAcords comercials amb risc de competència deslleial per als arrossaires del Delta

Acords comercials amb risc de competència deslleial per als arrossaires del Delta

TERRES DE L’EBRE // L’acord comercial de la Unió Europea amb Vietnam, ratificat pel Parlament Europeu a principis de febrer del 2020, és una amenaça per als arrossaires del Delta. Així ho manifesta Esquerra Republicana, que reclama la protecció d’aquest col·lectiu. El grup republicà defensa que l’entrada en vigor de l’acord amb el Vietnam juntament amb el de Mercosur, se sumarà als existents amb Cambodja i Myanmar, fet que pot afectar el preu de l’arròs i la competitivitat i viabilitat d’explotacions com les que hi ha al delta de l’Ebre.

Però quin és l’efecte directe d’aquests acords als arrossaires del Delta? De quina manera poden afectar els productors d’arròs? Dani Forcadell, membre de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, considera que la posició d’ERC servix com a mesura de prevenció fins que es conega la repercussió econòmica que podria tenir per als productors, així com l’efecte a escala mediambiental de transportar l’arròs des de tan lluny. “La quantitat d’arròs que arriba del Vietnam segurament no afectarà molt els arrossers europeus. Molt possiblement es comercialitzarà a Anglaterra i a nosaltres als arrossaires del Delta no crec que ens afecte gaire”, comenta. Però de seguida afegix: “El que ens fa por és el que ve després: una porta d’entrada a Europa, conseqüent baixada de preu i de la qualitat de l’arròs, competència deslleial… La moció d’ERC no dixa de ser preventiva a mode d’alerta envers on ens dirigim. Arreglem-ho ara abans no siga massa tard”. 

 

Europa deficitària

Els acords comercials de la Unió Europea amb països tercers pel que fa al cultiu d’arròs, però, no són una novetat. “Europa és deficitària, sobretot d’arròs llarg, i per això és normal que compre a altres països”, explica Jordi Casanova, president d’Arrossaires del Delta, en declaracions al Setmanari l’Ebre. No obstant això, apunta el factor clau: “Hi ha d’haver un equilibri d’oferta i demanda, que és el que proporciona una estabilitat de preus”. I aquí és on entren les diferències entre les polítiques agràries de dins i fora de la Unió Europea. “Nosaltres tenim uns compromisos de reducció de productes químics, de protegir i defensar el valor paisatgístic, la biodiversitat, i d’aproximar-nos cada cop més a l’agricultura ecològica”, detalla.

I és que els pagesos europeus han de produir a un nivell d’estàndards biològics i ecològics superiors. En canvi, els productes que venen de fora molts cops no complixen els criteris legislatius, laborals ni de salut marcats per Europa. “Els productes fitosanitaris que es poden tirar a l’arròs han baixat més d’un 80%”, al·lega Forcadell. “Des de l’any 1996 que no tirem insecticides al Delta, ja que estem emprant la lluita biològica [en la qual s’utilitzen poblacions d’enemics naturals] per posar fi a la plaga del Chilo suppressalis, el cuc barrinador que es menja el midó de l’arròs”, explica. “Estem contents de protegir el Delta i el seu ecosistema, però demanem que s’informe la població sobre el fet que l’arròs de fora no està homologat ni complix amb els productes prohibits dins la Unió Europea, com tampoc els estàndards de qualitat”. 

 

Desigualtat de preus

Estes diferències provoquen, a la vegada, una diferència de preus desfavorable per als productors locals. Segons les dades publicades pel Ministeri d’Agricultura, actualment el preu de l’arròs (blanc) importat de Vietnam està al voltant dels 335 euros per tona, sense aplicació d’acords preferencials i l’espanyol està a 485 euros per tona. Mentre que Espanya produïx al voltant de 836 milions de tones, de les quals exporta principalment a la resta de la Unió Europea 245 mil tones, Vietnam en produïx 44,2 milions de tones. 

Amb estes xifres resulta clara l’amenaça per a este cultiu, molt danyat ja en els últims anys, amb una pèrdua de superfície del 15% des de l’any 2000 a 2019, que ha passat de 122.200 hectàrees a 103.800 l’any passat i les seues respectives pèrdues econòmiques en les zones productores tradicionals com el delta de l’Ebre, la Comunitat Valenciana, Extremadura i Andalusia.

 

Equilibri estroncat

Un excés d’oferta a conseqüència d’estos acords preferencials amb alguns països, que eliminen els aranzels, produïx un desequilibri que es traduïx en una caiguda de preus. En el cas de Vietnam, els aranzels de la UE desapareixeran en un 99% en els pròxims anys. Per altra banda, el tractat de Mercosur eliminarà els aranzels amb Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. “El que s’ha de procurar és mantenir este equilibri a partir d’este petit impost”, conclou Casanova. Des d’Unió de Pagesos, al·leguen que esta mateixa problemàtica no només passa amb l’arròs, sinó també en el sector del cítric amb l’acord de la Unió Europea i Sud-àfrica, així com amb altres productes. “La pagesia actua de moneda de canvi en les negociacions a escala internacional: les indústries, empreses tecnològiques i químiques d’Europa utilitzen la pagesia per a expandir-se al tercer món a través d’estos acords comercials”, denuncia Forcadell. 

A més, des d’Unió de Pagesos parlen d’estos acords com un tipus de comerç triangular o model pont, és a dir, com una cadena de revendes internacionals que sorgixen entre continents amb la finalitat de buscar negocis, aliances estratègiques, equilibris comercials i cooperació inter i intraindustrial. “Els països rics entren en acords comercials amb Europa a través dels països pobres. Això sobretot està passant al Sud-est asiàtic, amb Vietnam, Myanmar o Cambodja, que tenen Tailàndia o la Xina al costat”, explica Forcadell. “La Unió Europea ho sap, i en el passat ja ha tallat importacions d’este tipus, que en el fons no dixen de ser una trampa” . 

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 1 =

Últimes notícies