Albert Salvadó delegat del Govern a l’Ebre.
La Delegació del Govern a l’Ebre va nàixer el mateix any que la fusió entre l’ebre i la veu del baix ebre. El rapitenc Albert Salvadó ja havia estat cap de gabinet del delegat, però ara, des del mes de juny, és el nou delegat del Govern i des d’esta condició analitza els reptes estratègics del territori.
Pregunta: Vint anys del setmanari l’ebre també són vint anys de Delegació del Govern. S’ha assolit el sostre de descentralització, atenent que la legislació actual no permet assumir la vegueria?
Resposta: Jo crec que no hem assolit el sostre i que un dels objectius de la legislatura és apropar-nos al màxim a la vegueria sense exposar-nos a cap recurs al Tribunal Constitucional. Hi ha recorregut i estem parlant intensament amb la conselleria de Presidència per a fer passos en este sentit. El repte és aconseguir un reconeixement i una eina institucional que siga diferencial per a les Terres de l’Ebre.
P: L’instrument que ho faça possible és la mancomunitat de consells comarcals plantejada per Esquerra, el seu partit?
R: Amb esta idea base, estem treballant i afinant perquè no siga vulnerable i blindar-la jurídicament. És prematur dir quina serà la fórmula, però una de les prioritats és fer un pas endavant en el model de governança a les Terres de l’Ebre.
P: Això requerirà d’un consens entre partits que no hi era l’últim cop que se’n va parlar.
R: Hi ha dos línies: la tècnica o jurídica i la política. No se’ns escapa que hi ha d’haver un consens polític suficient que assegure la perdurabilitat de la fórmula que acordem.
P: En plena pandèmia hi ha hagut anuncis de noves implantacions o de creixements industrials a les Terres de l’Ebre. Com ho hem d’interpretar, tot això?
R: Tenim una sèrie d’aspectes que ens poden fer competitius per a atraure segons quin tipus d’activitat i per a ser un territori candidat a captar activitat. Hem de ser un territori que agrade, que no siga antipàtic, perquè algun cop hem tingut la temptació de convertir-nos en el territori del ‘no’ a tot.
P: Som més simpàtics?
R: La pandèmia ha propiciat un canvi de valors que ens situen millor. Per exemple, es valora més el producte de proximitat i les destinacions turístiques amb espais oberts, i problemes com el del Delta s’han convertit en reptes de país. Fins fa poc no ens coneixien prou, ni tan sols a l’àrea metropolitana de Barcelona.
P: Però això portaria turistes més que no pas empreses…
R: Al final repercutix en tot. Florette ens veu com un territori que té molt a dir en les polítiques de quilòmetre zero en el sector primari. També hi suma la ubicació estratègica, que hem tingut sempre com a territori de cruïlla, però tot ajuda i avui som més seductors que fa uns anys. Un altre factor que ens ha fet patir tradicionalment és la disponibilitat de mà d’obra intensiva. Ara percebem un punt d’inflexió. La Generlaitat ha fet un pas per a posar-nos al circuit com a territori candidat que, per què no dir-ho, va començar amb Matilde Villarroya [exdirectora general d’Indústria, a proposta de Junts per Catalunya].
P: Més força i autonomia política per al territori i més activitat econòmica. Quins són els altres objectius principals del Govern a l’Ebre?
R: Ha de ser la legislatura de la recuperació. Ens falta massa crítica, població, teixit econòmic o coneixement, i això ho veiem, per exemple, a l’hora de preparar projectes candidats als fons europeus New Generations. Tenim una certa dificultat per a preparar projectes territorials i això és un intangible que hem de millorar. Hem de fer un pas més en la nostra mentalitat col·lectiva i consensuar el model i els projectes. Si no els fem natros, ens els faran des de fora, amb la perspectiva de fora.
P: Què fem amb el Delta?
R: És l’altra prioritat, però qui té les competències per a actuar-hi és l’Estat. O bé ens les transferix o bé ha d’actuar, però seria imperdonable que amb la urgència que hi ha, no s’actue. Hem de treballar el consens amb l’Estat i s’hi ha d’actuar posant d’acord les diferents sensibilitats.
P: Això és molt complicat.
R: No és fàcil, però la Taula de Consens simbolitza la superació del diàleg de sords que teníem fa vint anys entre els partidaris de les accions dures i les toves. Tots hem vist que no era ni una cosa ni l’altra, i hem de tenir la tranquil·litat que els canvis morfològics del Delta es donen d’una forma assumible.
P: Entitats ecologistes han qüestionat el nou projecte del moll d’Infosa a la Ràpita, al qual la Generalitat li ha donat llum verda.
R: Més que donar-li llum verda, la Generalitat està treballant amb Infosa per a preveure mesures compensatòries per a reduir l’impacte de la instal·lació. Em consta que Infosa vol fer les coses bé i si les fa, es validarà el projecte; i si no, no.
P: Poden ser un punt d’inflexió els nous fons europeus com a injecció de liquiditat al territori?
R: Ens poden ajudar. Però són fons de finançament conjunturals, i natros hem de fer un canvi de mentalitat estructural.
P: Quin és el model? Hi ha àmbits, com l’energètic, en què es manté el conflicte entre els deures de la transició energètica i el rebuig a la saturació de plantes de producció.
R: Vam patir la concentració eòlica de fa 15 anys a la Terra Alta i sabem de quin model hem de fugir, i estem parlant amb la conselleria d’Acció Climàtica per a modificar el decret del 2019, que ens dixava als peus del mercat. Encara no coneixem la lletra menuda, però serà imminent. Estem en un canvi de paradigma i cal generar molts megawatts amb energia verda en deu anys; però les Terres de l’Ebre ni hem de contribuir-hi menys ni més que ningú, i serà necessari apropar els centres productors als centres de consum.
P: S’acaba de fer efectiva una pròrroga nuclear [Més informació a pàg. 44], però els reptes que planteja el cicle postnuclear s’han d’abordar ja.
R: Hem de planificar esta transició i tenir preparat un model de reindustrialització que minimitze l’impacte socioeconòmic del tancament de les nuclears al nord de la Ribera.
P: Quin recorregut té la Reserva de la Biosfera, atenent que fins ara no hi ha hagut gaires recursos per a desplegar-la?
R: El tema dels recursos és una qüestió de política. Ara tindrem un milió dels New Generation per a la Reserva, però són conjunturals. Han de ser només la palanca. La reserva de la Biosfera ha de ser el gran projecte estructural del territori i hem de posar sota el mateix paraigua el sector primari i el turisme. Totes les agendes de la Unió Europea van en la línia de la sostenibilitat i el vent ens bufa a favor.
P: Semblava que s’havia guanyat la batalla de l’agenda amb el transport públic a l’Ebre, però la pandèmia ho ha estroncat. Ens hem quedat sense alta velocitat i amb menys serveis de llarga distància.
R: És inacceptable com a territori la no connexió en alta velocitat amb les àrees metropolitanes i hem de treballar per a revertir-ho. El problema és que l’Estat prioritza la competitivitat de la connexió directa entre Barcelona i València i natros en som els sacrificats. Estem disposats, des de la Generalitat, a incorporar mesures compensatòries, però no podem normalitzar la subvenció de serveis com a model.
P: L’Advocacia de l’Estat li demana 15 anys d’inhabilitació per l’1-O. Què passa si inhabiliten al Delegat del Govern?.
R: La petició desmesurada de l’Advocacia demostra que l’Estat aposta per atacar frontalment els càrrecs institucionals que interpreten q vam facilitar l’1-O. Quant a la inhabilitació, no la contemplo perquè la instrucció no aconseguix demostrar res. Si es produís, recorreria a instàncies superiors.
