Confesso sentir-me al·lucinat en anar llegint setmana darrera setmana la informació sobre els debats a l’Ajuntament de Tortosa, bàsicament centrats en la situació econòmica de l’Ajuntament.
L’edifici de la Clínica Terres de l’Ebre (l’antiga Aliança) i el pagament de la qual falta per abonar per part de l’Ajuntament és motiu de guerra. Parlen de 4 milions d’euros. Però no de què algú se’ls hagi embutxacat o malversat sinó de si corresponia pagar ara o en una fórmula diferent i s’ho poden estalviar. Per la situació financera de l’Hospital de la Santa Creu, de Jesús, també totalment “a la grenya”. Aquí es parla d’1,8 milions. El mateix en relació amb el Complex Esportiu Win i si s’han d’injectar 1,2 milions o altres diners.
Tot això acompanyat de publicació reiterada d’articles a la premsa dels dos bàndols, el de govern i de l’oposició. Des del govern l’alcalde, Jordi Jordan, i la regidora d’Hisenda, Maria Jesús Viña, parlen de posar ordre a les finances municipals i afirmen que l’anterior govern municipal els ha deixat una herència fatal que comporta una situació molt complicada. Per la seva banda, la cap de l’oposició i exalcaldessa, Meritxell Roigé, els acusa de mentir, assegura la bona salut de les finances municipals i exposa la reducció del deute durant el seu mandat. Fins i tot l’exalcalde i exdiputat Ferran Bel ha intervingut en alguna de les polèmiques, perquè la compra de l’edifici de la Clínica Terres de l’Ebre va tenir lloc durant el seu mandat, i reafirma també que el balanç econòmic municipal que es va deixar quan Junts per Tortosa va sortir del govern municipal era molt bo, molt sanejat.
És evident que són subjectives les valoracions de si les coses s’han fet prou bé o no, però en tots aquests debats s’està parlant estrictament de números. I aquests són força objectivables. Hi ha uns comptes i uns acords sobre les formes de pagament que, deixant de banda els polítics, els funcionaris municipals podrien aclarir, per la qual cosa semblen ben poc raonables aquelles polèmiques, més enllà de fer patent l’existència de males relacions personals entre uns i altres. Perquè, a més, cal adonar-se de què en cap moment es parla de corrupció o de desviacions inadequades de recursos, la qual cosa seria molt més greu.
En la mateixa línia de tibantor es va debatre la idoneïtat o no dels terrenys pel futur hospital a Ferreries. Encara essent alcaldessa Meritxell Roigé, l’Ajuntament va oferir a la Generalitat uns terrenys més grans dels que es necessiten pel centre hospitalari. Per tant, dins els oferts poden triar. I ara els regidors s’enfronten durament quan sembla lògic que els que han de parlar són els tècnics. I es diu que poden ser inundables. Però resulta que, al costat i a zones properes, hi ha construccions a les quals s’hauria d’aplicar el mateix criteri. Allí està el supermercat de Caprabo, una bona part de la ciutat de Roquetes inclosa la zona dels cinemes, a l’altra banda de la via el nou CAP de Roquetes, al municipi de Tortosa tota la urbanització fins a la C-12. En resum, que volen aplicar a la zona del (suposat) futur hospital unes exigències que, sense entrar en cap debat jurídic, farien riure a qualsevol persona que s’ho mirés amb distanciament i racionalitat. Pensaria que hi ha interès en no fer l’hospital (o no construir-lo a Tortosa) i per aquest motiu posar tots els obstacles possibles. No cal saber gaire de construcció, perquè hem vist mil vegades solucions a problemes immensament més difícils. Si hi ha perill d’inundabilitat -sempre que no sigui en la llera d’un barranc, riu o qualsevol corrent d’aigua- simplement es repuja el terreny un metre o dos. Més raonable seria, per exemple, debatre com han de ser els accessos al futur hospital des de la C-12 o com evitar l’embús dels Quatre Camins (plaça Corona d’Aragó).
En suma de tot l’anterior, potser cal plantejar-se si a l’Ajuntament de Tortosa s’ha entrat en un període de debats estèrils més motivats per enfrontaments i justificacions personals d’uns i altres que per a servir al ciutadà.
