Alumnes quan estan a l’escola, fills i filles quan estan a fora. Dos papers que són interpretats per les mateixes persones però d’una forma molt diferent en la majoria dels casos, curiós.
Em trobo molts cops famílies sorpreses quan els explico com és el seu fill o filla a l’escola. Soc jo també qui es queda sorprès, ja que en algun moment sembla que parléssim d’infants totalment diferents.
És un clàssic trobar a l’aula un alumne atent, disposat a fer feina i que gairebé mai està en conflictes, doncs bé, a casa solen ser els que no volen fer cap tipus de feina, dispersos i moguts. També diré en defensa dels més joves que n’hi ha que són igual a l’escola que fora, tant per a bé com per a mal, però és un percentatge més reduït.
Fa temps que em crida l’atenció aquesta diferència, normalment em passa quan soc tutor d’algun curs i, sobretot, al moment de les tutories amb les famílies. Després de donar-li voltes, observar, parlar i comparar, he arribat a la conclusió que hi ha cinc lleis no escrites que porten el jovent a tenir diferents comportaments depenent del context, en aquest cas l’escola i casa. A continuació, les explicaré, però cal tenir en compte que són lleis elaborades a partir de les meves vivències.
1. Diferents referents. Fora de l’escola, l’autoritat és el pare o la mare (o així hauria de ser), mentre que a l’escola és el mestre o mestra, amb els qui no hi ha un lligam emocional tan fort.
2. Horari inflexible. A l’escola s’arriba a les 9:00 i es marxa a les 16:30 majoritàriament, ells i elles saben que dintre d’aquest període de temps s’ha de treballar i complir unes normes, mentre que quan estan fora hi ha temps per a tot.
3. Normes clares. Les normes de l’escola o de la classe són clares i inflexibles, s’han de complir o hi ha unes conseqüències. L’èxit d’aquestes normes s’assoleix quan mai es deixen passar per alt, sempre vol dir sempre.
4. Models. Quan estan a casa estan amb la família, mentre que a l’escola amb els companys i companyes, els quals són models d’allò que fan tots durant el seu
horari. Sigui per a bé o per a mal, el model dels iguals ajuda els infants a saber el què està bé i el que està malament.
5. La seva feina, la seva “obligació”. Els adults tenim les nostres feines, a les quals hem d’arribar a hora, rendir, respectar i complir amb els objectius establerts. L’escola és la seva feina i cal que entenguin la importància de complir amb els seus objectius. Els dies que estan a casa no tenen “obligacions” i si les tenen solen ser més flexibles.
Cinc lleis que des del meu punt de vista són fonamentals per entendre el comportament dels nostres infants en dos contextos com són l’escolar i el familiar. Evidentment, n’hi ha més, així com hi haurà gent que no estarà d’acord o en tindrà d’altres de més prioritàries, però aquestes, estan reflectides a la meva manera de treballar.
M’agrada com sempre dic, observar al meu alumnat, sempre trec alguna conclusió nova i aquest cop veig com una mateixa persona canvia depenent del context. Veig important que les mares i pares entenguin el que vull transmetre i és que els nens i nenes són més llestos del que pensem moltes vegades i tenen molt clar el què, com, quan i on poden fer certes coses, només cal que penséssim allò que els pot influir.
