La gestió dels sediments de la conca de l’Ebre ha tornat a estar damunt la taula de la Comissió d’estudi per a la protecció del Delta de l’Ebre al Parlament de Catalunya. En la sessió del passat dimarts -dia 11- hi va comparèixer el tècnic i membre del grup EbreRecerca Álvaro Arasa, que va reclamar un pla de gestió integral a tots els embassaments de la conca de l’Ebre, i no només als pantans de Riba-Roja i Mequinensa, com altres experts havien apuntat durant anteriors sessions de la comissió.
Segons Arasa “cal reforçar la plataforma deltaica i, per a poder fer-ho, es necessiten sediments grollers, que baixen pel riu mitjançant mètodes de colmateig”. El tècnic també ha posat deures a les administracions i ha recordat que per a poder impulsar un pla d’estes característiques cal cooperació entre l’Estat i la Generalitat, “i abaixar el cap alguna vegada si és necessari”.
En esta sessió de la comissió també hi va intervindre el professor del Departament de Ciència i Tecnologia de materials i fluids de la Universitat de Saragossa, César González Cebollada, que també va proposar un pla de gestió de sediments; en el seu cas, però, més localitzat als grans embassaments del tram final de l’Ebre: el de Riba-Roja d’Ebre i el de Mequinensa.
La intervenció de González Cebollada es va centrar en la denúncia sobre la gestió que s’està duent a terme als embassaments de la conca. Segons el tècnic no s’està fent un bon manteniment de les comportes de fons de les preses, una qüestió que “podria comportar un problema de seguretat pública i que suposa una infracció de la llei de preses”.
González Cebollada va explicar que és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre l’organisme encarregat de controlar que hi haja un correcte funcionament de tots els sistemes de seguretat dels embassaments, un control que “no es fa per temor que si s’obren les comportes de fons queden automàticament col·lapsades pels llots que s’acumulen al fons de les parets de la presa”.
Amb tot, González Cebollada insistix que s’han de fer estes maniobres quan la situació està controlada, per a poder garantir un bon funcionament de la presa en cas d’emergència.
