Qualsevol àrea econòmica potent amb un fort creixement i dinamisme necessita una sèrie de característiques vitals per tal de poder tirar endavant i no quedar-se endarrerida i obsoleta. Entre aquestes característiques hi podem trobar almenys tres factors en comú: una gran població de consum, unes infraestructures viàries ràpides, un fort suport institucional i entitats supramunicipals que moltes vegades fan de grups de pressió i són els grans catalitzadors o motors del dinamisme i expansionisme econòmic d’un territori.
Si observem aquests factors bàsics i ho intentem comparar amb les Terres de l’Ebre, la conclusió a la qual s’arriba ràpidament és clara: el nostre futur com a territori es molt negre i cru. Primer de tot, si parlem d’infraestructures ràpides, ben comunicades i de baix cost, la situació és penosa. No tenim una autovia i l’única via alternativa a l’autopista AP7 és la carretera N-340, que ara han decidit trossejar-la implantant un grapat de rotondes al llarg i ample del tram ebrenc d’aquesta via de comunicació. Que algun il·luminat d’aquests que planifiquen el creixement econòmic d’unes terres em digui quin futur ens espera? Bé, segurament diran que construiran un futura autovia, però mentrestant què? I a tot això, quin futur li espera, al port de la Ràpita i a l’Industrial d’Alcanar? Quin sentit tindran si estaran aïllats? I això, per no parlar de la famosa autovia de Saragossa, la famosa A-68 que tant reclama la Cambra de Comerç que transcorri pel tram ebrenc i no per Morella. No sé jo, però amb una N-340 plena de rotondes i un port dels Alfacs aïllat no té cap sentit el recorregut reclamat per la Cambra de Comerç.
Segon, respecte a la població, la cosa no millora sinó tot el contrari, des de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008, les Terres de l’Ebre van perdent població al ritme de l’1 per cent anual i provoca un despoblament del territori molt accentuat, sobretot, a la comarca de la Terra Alta. Una comarca que a principis del segle xx tenia uns 30.000 habitants i actualment té un fart per mantenir-se per damunt dels 10.000 habitants, i actualment, no arriba en el conjunt del territori ebrenc a una població de 180.000 habitants. Si comparem aquesta xifra en l’àrea econòmica més a prop, el Camp de Tarragona, aquesta gaudeix de quasi mig milió d’habitants, amb un port molt competitiu, un aeroport i diverses autovies gratuïtes. Tanmateix, si les polítiques de creixement econòmic aplicades al territori tinguessin una visió més clara del nostre potencial econòmic, aquest territori de 180.000 habitants es podria ampliar a 280.000, incloent-hi el Baix Maestrat i els Ports. És a dir, municipis com Vinaròs, Benicarló, o Alcalà Xivert o en poques paraules els límits dels Bisbat de Tortosa. Tota una regió econòmica que trossejada per les administracions només crea pobresa però que unida podria ser molt competitiva. Però, que cada cop estan més separades, tot i que la distància de Tortosa a Flix és aproximadament igual de Tortosa a Vinaròs, els impediments cada cop són més grans. Que algú expliqui quin eix econòmic es pot crear si la carretera més important està plena d’obstacles? Qualsevol persona o empresa del Baix Maestrat o viceversa, un cop construïdes les rotondes de la N-340 passaran de llarg del territori ebrenc. En comptes d’unir territoris, els quals sempre havien estat units i formaven una unitat econòmica, els partim, els separem i creem pobresa i misèria.
Tercer i darrer punt, si parlem de grups de pressió o entitats econòmiques que donen suport a un eix econòmic fort es fan difícils de trobar, i moltes vegades, més que propostes territorials solen ser localistes que no van més enllà de la Font de Quinto. Tot i així, existeix un ens bastant interessant però oblidat i abandonat per les institucions catalanes. Aquest és la Taula del Sènia. La seva importància és escassa i les seves actuacions són quasi nul·les per la manca de finançament, però ben treballat podria ser una arma de doble fil i un punt de partida per crear i recuperar un territori econòmic perdut en el temps per culpa de fronteres administratives que no veuen més enllà d’un localisme anquilosat i arcaic que només porta a un empobriment i un despoblament del territori ebrenc i del nord de Castelló.
