L’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) -l’empresa gestora de les nuclears catalanes- vol allargar la vida de les centrals més enllà del 2028 i 2029, els anys que els queden per a complir els quaranta anys de vida.
Tal com va avançar este setmanari al mes de març del 2017, des de la direcció de les centrals es plantegen seguir operant d’acord amb el progrés tecnològic que ha tingut l’energia nuclear durant les últimes dècades.
Vandellòs II ha de sol·licitar la renovació abans del 31 de març del 2019 però, de moment, es desconeix per a quant temps es demanarà. El director general d’ANAV, José Antonio Gago, comenta que dependrà del contingut del Pla integral d’energia i clima que està elaborant el govern socialista i de si fixa les dates de tancament de cada nuclear. La resposta s’haurà de resoldre, en qualsevol cas, abans del 24 de juliol del 2020.
La xifra dels quaranta anys de vida útil que es va marcar per a les nuclears espanyoles pot allargar-se si, com ha apuntat Gago, s’acaba optant per un tancament progressiu i esglaonat de les plantes a Catalunya i l’Estat espanyol. Malgrat que encara no hi ha res oficial, el Pla d’energia i clima podria recollir un “calendari orientatiu” per una clausura ordenada del parc nuclear. “No sabem si contindrà les dates exactes o els noms de cada central i quan s’aturaran”, assegura Gago. “Si es posa una data de tancament no es demanarà operar ni menys ni més, però si no es posa, poden ser més de 10 anys”, afegix.
El director general d’ANAV ha recordat que serà complicat tancar totes les nuclears espanyoles en cinc anys, tenint en compte que expirarien entre el 2024 i el 2029 si no poden seguir operant més enllà dels quaranta anys d’activitat. Gago ha defensat que en un futur descarbonitzat, amb el transport electrificat i amb operacions de baixes emissions per a aturar el canvi climàtic, l’energia nuclear ha de deixar de veure’s com “l’enemic” per a passar a ser una “aliada”.
D’altra banda, el director general d’ANAV ha reconegut que encara no s’ha resolt l’origen de la fuita de radioactivitat que es va detectar en diversos piezòmetres de la nuclear Ascó I.
Segons ha apuntat, s’envien quinzenalment informes al Consell de Seguretat Nuclear i hi ha dos hipòtesis probables sobre l’origen de les concentracions de radioactivitat. Per una banda podria haver-se filtrat pels porus d’una canonada de drenatge de la cota més inferior de l’edifici auxiliar de la planta, o bé pel degoteig en alguna acanaladora dels canals de transferència del sistema antifuites de la piscina de combustible gastat
