HomeSocietatAniversari d’or: cinquanta edicions del concurs més emblemàtic d’Amposta

Aniversari d’or: cinquanta edicions del concurs més emblemàtic d’Amposta

Cinquanta edicions en què Amposta ha sigut la capital del paper, cosit, plegat, maixé, amb variants com el crespó o el paper de diari. Són desenes els modistes que des del 1971 han posat el seu art i s’han trencat les banyes per a elaborar indumentàries de tota mena, segons les diferents categories, i per a meravellar el públic i el jurat.

Paquita Pagà va entrar en este món quan tenia 20 anys com a model de Mercedes German, que la va animar a ser modista quan ella s’ho va dixar, ja que l’ajudava amb els treballs manuals i considerava que faltava sang nova. “Ella m’anava orientant, sempre l’he tingut en un pedestal i era com una segona mare. Em va anar orientant” i el 1979 es va animar a participar, quan ja va guanyar el tercer premi i el d’artesania, només dos de les més de 120 copes i altres guardons que guarda amb molta il·lusió en vitrines.

Un cas ben diferent és el de Yolanda Moreno, que va entrar als vestits de paper fa una dècada amb poc convenciment, però ara és la seua passió i ha triomfat en diverses edicions. En el seu cas, va ser una modista que va demanar que una de les seues filles modelés, es va sentir atreta pel que s’hi feia i es va acabar animant, tot i que va costar. “L’any que ve ho faré jo, deia, i hi va haver un moment en què les filles em deien que sempre deia el mateix i que no ho feia mai, i ho vaig fer”, reconeix, “sort que em van pressionar una mica, m’agrada massa, tot i que he agraït els dos anys de parada perquè és molt sacrificat, després de 9 o 10 anys”.

 

Un altre punt delicat és el suport. Tot i que ambdós modistes han rebut suport, el de Paquita ha sigut incondicional, amb el seu marit que l’ha ajudat amb les estructures dels vestits de fantasia i les filles, que li han fet de model molts anys: “Les he tingut de models des dels 4 anys i fins fa poc, i ara surten els nets”. De fet, una de les filles va sortir-hi embarassada l’any 2008, a dos setmanes de sortir de comptes, i amb això recorda que “no s’ha fet més un vestit de premamà, el vam haver de fer al damunt, dia a dia” i va valer la pena, ja que va guanyar el primer premi. En el cas de Yolanda, sí que té el suport d’algunes amigues, que l’ajuden en les tasques de confecció, potser perquè la veuen esgotada. “Ho compagines tot, amb la feina, les sortides amb la família i amics… però quan s’apropa l’últim mes has de calcular molt bé els tempos i em passo els caps de setmana cosint, i es fa pesat per a la família i les amistats” reconeix.

I és que darrere de cada vestit hi pot haver molta feina, depèn de la modalitat, i els ideen mentre fan els de l’edició anterior. “Quan estic fent un vestit, estic pensant en un altre, i quan acabo ja en tinc un o dos que sé per on començar, no immediatament, en acabar, però potser sí al setembre”, en el cas de Yolanda, mentre que Paquita comença al gener “i cada dia estic cosint, almenys els de fantasia i època, que són els més elaborats, almenys 4 o 5 hores cada dia, sense parar” i en la resta de categories en té prou amb 15 dies. “Quan m’aixecava treballava a mà i, quan ja podia fer soroll, em posava a la màquina”.

Més enllà del concurs d’Amposta, les modistes es presenten a l’altre municipi conegut pels vestits de paper, Mollerussa, on hi ha diferències: “Nosaltres podem utilitzar altres papers, com el de plata o el maixé, però a Mollerussa, no”, explica Paquita, mentre que Yolanda reconeix que hi dedica menys temps: “Treballo 9 mesos per a Amposta i 3 per a Mollerussa”. A més, Paquita ha portat vestits a les televisions estatals, com un de molt vistós amb un gran ventall d’1,8 metres, amb el pont d’Amposta de l’any 2000: “El vam portar a la televisió nacional, TVE. No es va parlar d’altre, al poble”.

Paquita també recorda celebritats que han presentat el concurs, com els periodistes Luis del Olmo i Joaquín Soler Serrano, l’actriu Beatriz Carbajal o el trio còmic de les germanes Hurtado.

Paquita calcula que ha fet més de 250 vestits, i Yolanda, més de 30, i ja no tenen lloc on guardar-los, i per això reclamen un museu: “Fa anys que ho reclamem i no hi ha manera, a veure si amb això del Patrimoni Immaterial” que promouran els ajuntaments d’Amposta i Mollerussa…, i és que a Mollerussa “hi donen molt de valor, ho tenen en un pedestal”.

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + = 10

Últimes notícies