El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida este dimarts a reforçar el consens, ampliar-los i fer-ne de nous perquè el català tinga el màxim d’ús social possible.
Durant la primera trobada del Pacte Nacional per la Llengua, Aragonès ha dit que el consens social i polític s’ha de traduir en polítiques públiques per aconseguir traçar un full de ruta “el més ampli possible”. El cap del Govern ha afirmat que caldrà impulsar un procés participatiu per definir “propostes” i “actuacions” per abordar els “reptes” i les “amenaces” que pateix el català. Aragonès ha dit que cal crear i transformar les eines per fer avançar el català després que la seua situació haja canviat els darrers 40 anys.
En una intervenció oberta a la premsa a l’inici de la reunió del Pacte Nacional per la Llengua, Aragonès ha assegurat que els integrants de la trobada estan compromesos perquè el català “tinga el màxim ús social possible”. Ha celebrat que la llengua siga l’element comú de moltes persones, tenint en compte el factor migratori.
El republicà s’ha mostrat conscient que el català té “molts reptes” després dels canvis socials produïts en els últims anys, la globalització i els canvis en les pautes culturals. “Hi ha hagut canvis en els costums i la legislació ha evolucionat”, ha comentat.
Superar problemes de la legislació
De fet, Aragonès ha subratllat que la interpretació de la legislació planteja “reptes i problemes” damunt la taula que cal superar. En este sentit, el president de la Generalitat ha reclamat que la implicació de la ciutadania és bàsic per redreçar la situació. “La ciutadania té un paper clau”, ha resumit.
Finalment, Aragonès ha afirmat que el gran repte de la llengua catalana és “transformar les eines existents i crear-ne de noves” per impulsar el català. El líder del Govern ha aplaudit que la convocatòria del Pacte Nacional per la Llengua haja sorgit amb consens “divers i plural” del Parlament.
Aragonès ha fet esta intervenció en el marc del Pacte Nacional per la Llengua on s’ha presentat l’Informe Acadèmic sobre la situació del català.
Les conclusions de l’informe
L’Informe Acadèmic sobre la situació de la llengua l’ha elaborat un grup de set experts independents coordinats per Isidor Marí i Miquel Àngel Padilla, tots dos membres de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El document és una “síntesi” dels coneixements i estadístiques preexistents sobre la situació de la llengua, feta amb l’ànim de “socialitzar el debat, prendre consciència dels reptes i proposar solucions”, tal com constata el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. L’estudi, en tot cas “constata que el català no està en amenaça d’extinció imminent a Catalunya”, ha sostingut Vila.
En l’àmbit dels reptes i propostes, l’informe es fixa en àmbits molt diversos. El “repte demolingüístic” que suposa la lenta transmissió de la llengua entre les noves generacions de catalans arribades amb força de fora des del tombant de segle; “l’oficialitat regressiva” que al criteri dels estudiosos comporta el marc legislatiu estatal en l’àmbit lingüístic; la posició feble del català en el món socioeconòmic i el “profund dèficit” en l’entorn sociosanitari; replantejar els debats del món educatiu cap a l’avaluació de resultats i no els “drets individuals”; reduir els “obstacles de la fragmentació de territoris” de parla catalana; i convertir l’administració en el tractor del català en les noves tecnologies, principalment.
L’informe és el document base sobre el qual ha començat a treballar este dimarts el Pacte Nacional per la Llengua, i la guia per un llarg procés participatiu que ha de culminar al final d’este any amb la signatura del Pacte. El consens i les propostes que genere este gran acord serviran de base per al futur pla de política lingüística plurianual.
Al respecte, el secretari de Política Lingüística ha exposat este matí en una trobada amb la premsa que el procés no està “només encaminat a canviar el marc normatiu” existent. Vila diu que la seua altra virtut prové del procés participatiu previ que s’ha dissenyat: “Volem pensar que l’ampliació del consens a Catalunya permetrà acumular forces per explicar la situació de forma adequada i emprendre les mesures de modificació del marc normatiu” amb més legitimitat, també davant de l’Estat.
Procés participatiu
La reunió d’avui inicia el procés participatiu del Pacte encaminat a estimular el debat en tots els àmbits de la societat i a l’obtenció de propostes que s’incorporaran al consens sobre les polítiques lingüístiques del futur. Entitats de la societat civil, administracions i ciutadania a títol individual estan cridades a participar amb diverses fórmules (presentacions territorials i sectorials, activitats, debats conferències) en un calendari que s’estendrà fins al juliol i que culmina amb la “deliberació” i presentació de propostes.
Sense “línies vermelles”
A la reunió d’este dimarts, presidida pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, hi ha participat també per part del Govern el vicepresident Jordi Puigneró, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari de política lingüística.
També hi ha assistit un dels dos coordinadors de l’informe, representants de les entitats del Consell Social de la Llengua (l’entitat que assessora el Govern en esta matèria i que integra sindicats, patronals, acadèmics i món cívic i cultural), a banda dels partits polítics que s’han sumat al Pacte Nacional per la Llengua.
Això és, ERC, Junts per Catalunya, CUP, En Comú Podem i el PSC-Units. En total, una cinquantena de persones. Segons el secretari de política lingüística, el clima de treball és bo entre les formacions polítiques i fins ara “no s’han plantejat línies vermelles” al marc conceptual d’este pacte. És a dir al consens sobre la unitat de la llengua, l’existència d’una situació delicada i de reptes de futur, així com la necessitat de prendre mesures per fer-hi front.
