L’emblemàtic local ampostí Llar, creat als anys seixanta, ha estat des del primer moment un important epicentre cultural. Amb el país encara sumit en el franquisme, l’establiment fundat per l’artista Mari Chordà i el seu llavors marit, el pintor Josep Niebla, acollia exposicions i classes de diferents disciplines com dibuix, pintura o gravat, entre altres.
Allí mateix, es va fer l’únic festival de Cançó Catalana dels Països Catalans el 1968. Este espai, actualment continua sent un destacat impulsor de la cultura amb propostes com la música en directe. Des de fa un any, el Llar acull cada primer dijous de mes una trobada de cantautors ebrencs amb l’objectiu de reivindicar la cançó d’autor i fomentar un espai de trobada entre els membres d’este col·lectiu, fent visibles les propostes pròpies i donant a sentir la seua veu.
L’elecció del lloc no és casual, ja que el Llar és un lloc de referència, per la seua tradició i implicació cultural, trajectòria en el temps i la seua localització. La iniciativa va sorgir després d’una trobada entre Alfred Porres ‘Rampaire’, Noel Luna i Eduard Sanchiz, tres artistes ampostins de diferent edat i estil dintre la cançó d’autor.
“No ens veiem molt, ens vam trobar un dia, i vam parlar sobre la necessitat de donar visibilitat al que fem”, explica Alfred Porres, apuntant que “costa molt que hi haja una programació en directe, també per a la gent que fa música pròpia, ja que això implica tenir una senya d’identitat i més treball extra per fer la proposta original. Per poder tocar hem de picar moltes portes i presentar- nos a tants llocs com podem”. Així, els músics van començar a reunir-se una vegada al mes al Llar per tocar unes cançons a més de generar sinergies, “crear un clima de companyonia i aportar un punt de referència perquè més gent es vaja sumant”.
En este sentit, al projecte de seguida es van sumar més artistes d’altres municipis ebrencs com la Ràpita i Deltebre. A partir d’aquí, van començar a publicar convocatòries obertes, tant per a participants, per fer els torns d’actuació rotatius, com per al públic. D’esta manera, la iniciativa també s’ha convertit en una oportunitat perquè artistes novells, com és el cas, per exemple, de Lo Surenyo -el rapitenc Sergi Vizcarrotinguen l’oportunitat d’enfrontar-se al directe per primera vegada encara que no tinguen un repertori definit.
Després d’un any amb la trobada de cantautors, ja s’han unit als concerts una quinzena d’artistes de diferents generacions, estils i anys d’experiència sobre els escenaris. Entre estos es troben Carles Reverté, Joaquín Ascón, Lluc Carles o Pili Cugat i Carlos Lupprian.
Els mateixos músics, paral·lelament a l’experiència, han decidit emprendre un nou projecte col·lectiu, un espectacle conjunt, cadascú amb el seu repertori, però tot amb el fil conductor de la cançó d’autor ebrenca. “És bonic que les iniciatives donen fruits i, en este cas, estem treballant en un format anomenat Som Cançons que volem portar a les programacions d’ajuntaments o alguna fira, per exemple”.
