La informació completa, fiable, comparable, rellevant i oportuna és essencial per prendre decisions i massa sovint, en el cas de la Covid-19, les xifres manejades no han satisfet els requisits. Quan es canvien els criteris i les informacions facilitades s’alteren, l’opinió pública perd confiança.
Cal disposar de normes clares -respecte de què, com i quan es vol mesurar- i amb un caràcter internacional: això és bàsic per a la presa de decisions la comparabilitat amb altres països o situacions semblants. En comptabilitat, les normes són les IFRS, elaborades per una fundació internacional que les actualitza quan l’entorn canviant requereix adaptar o establir un nou estàndard internacional. En la gestió de la pandèmia planetària seria positiu l’establiment i millora d’estàndards internacionals per part de l’OMS, i aplicar-los en tots els països membres.
També, els òrgans o institucions encarregats de la generació o la consolidació de la informació en cada fase han de tenir ben establerts els procediments per a l’obtenció, el processament i l’agregació de la informació. En l’àmbit no financer i quant als aspectes sanitaris, el report a les autoritats, de forma regular, de variables crítiques facilitaria que cadascun dels centres implicats millorés els seus instruments per a la captura i report d’informacions rellevants per a la gestió sanitària, en situacions de pandèmia i amb caràcter general.
Un tercer element: l’auditoria, és a dir, un procés de revisió i millora permanent, feta per tercers independents que, amb la seva visió externa i experta, contribueixen a la detecció d’errors no detectats amb els filtres anteriors i incongruències entre diferents informacions i opinen sobre aspectes d’interpretació i criteri (amb estàndards precisos, emesos per la IFAC en el món financer). En l’àmbit sanitari, els criteris per validar les informacions compartides internacionalment, de forma que neutralitzin eventuals interessos de particulars o estats per reflectir xifres que els puguin ser favorables, ajudaria a la fiabilitat i la comparabilitat, sobre paràmetres homogenis.
Empreses complexíssimes, amb filials en molts països, són capaces d’obtenir, consolidar, auditar i publicar informacions financeres i no financeres, de forma sistemàtica i en temps molt ajustats. Però en relació amb la informació de dades clau per a la gestió de la pandèmia, és evident que hi ha molt camí a recórrer.
En conjuntures complexes, el que no es mesura, difícilment es pot gestionar, i si les dades són imprecises, no comparables o tardanes, es fa difícil la gestió òptima de situacions tan complexes com la que ens ha portat aquest infaust 2020.
Nota: La setmana passada va sortir este mateix article, però el text no era correcte.
