HomeEntrevistesBalanç de legislatura amb el director general de Ports de la Generalitat,...

Balanç de legislatura amb el director general de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes

En aquesta legislatura el Govern ha aprovat la nova Llei de ports. Què ha de saber la ciutadania? 

La Llei de ports implica un nou sistema de governança, on el departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula els 45 ports que són de l’àmbit de la Generalitat i l’empresa pública Ports de la Generalitat els gestiona. La nova Llei suposa una simplificació administrativa, un reforç de l’autofinançament del sistema portuari, un compromís ferm per l’Agenda Verda i un impuls a tots els sectors portuaris. Per exemple, impulsar l’activitat nàutica perquè els ports nàutics de la costa catalana , i en particular els de la costa ebrenca, siguin eficients, capdavanters i competitius entre ells, amb l’objectiu que donin un servei òptim a tots els usuaris.

El Pla de ports que es va aprovar el desembre passat, quines novetats té?

El Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 defineix les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis del sistema portuari que és competència de la Generalitat de Catalunya. El punt de partida del nou Pla ha estat el d’un sistema portuari català amb la majoria d’infraestructures portuàries madures. En aquest sentit, el Pla es focalitza en optimitzar i gestionar el potencial de les infraestructures i fomentar-ne la modernitat mitjançant línies estratègiques com ara,  sostenibilitat econòmica, sostenibilitat ambiental, mitigació i adaptació al canvi climàtic,  sinergia port-territori i innovació, entre altres. L’objectiu és aconseguir un sistema portuari que sigui un motor  econòmic i social de Catalunya al servei de les activitats del territori, competitiu i gestionat amb criteris d’innovació i sostenibilitat. Els ports ebrencs ja estan immersos en aquest canvi de rumb per ser cada cop més moderns, competitius i sostenibles.

Quines han estat les infraestructures més destacades aquests quatre anys

Hem invertit més de 3 milions d’euros en modernitzar i potenciar les infraestructures dels ports ebrencs a tots els nivells. S’ha impulsat l’activitat pesquera amb noves infraestructures i equipaments a l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Deltebre i les Cases d’Alcanar. S’ha urbanitzat i potenciat la permeabilitat dels ports amb els teixits urbans a la Ràpita, l’Ampolla i l’Ametlla de Mar amb noves zones de passeig per a la ciutadania, l’eliminació de barreres arquitectòniques i la millora de la mobilitat dels vianants. A més, a l’Ametlla també s’ha creat un nou pol d’activitat a la façana marítima. També s’ha reordenat el moll comercial de la Ràpita per encabir noves activitats i distribuir millor els espais segons els usos. S’han posat a punt els embarcadors fluvials de Sant Jaume d’Enveja i Tortosa per potenciar el seu ús, promoure el turisme nàutic i integrar les façanes fluvials a les seves poblacions.

La borrasca Glòria ha causat molts danys estructurals als ports ebrencs. S’han acabat les obres?

A pesar de la situació actual, en un any hem pogut fer les proves, la redacció dels projectes i totes les obres de reparació als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar. Hem destinat 8,2 milions d’euros a la reparació dels danys estructurals ocasionats per la borrasca Glòria, gràcies al fet que ens autofinancem i disposàvem d’un romanent de tresoreria si no hauria estat més complicat fer les obres. Cal afegir que amb aquestes obres no només hem reparat els danys del Glòria, hem fet un pas més i hem preparat els ports per al canvi climàtic.

El perllongament del dic de recer al port de les Cases es farà el 2022?

El port de les Cases d’Alcanar és l’únic port de Catalunya que té orientada la bocana cap al nord-est, orientació que el fa vulnerable als temporals amb problemes d’agitació interior que afecta les instal·lacions portuàries. Es va fer un estudi a la Universitat d’A Corunya amb la maqueta a escala del port de les Cases d’Alcanar en què es va identificar com a solució el perllongament del dic de recer i la construcció d’un tacó, per evitar els ultrapassaments i millorar l’agitació interior al port. Un cop finalitzada la redacció de l’estudi  es començarà a redactar el projecte constructiu amb els informes necessaris i la tramitació administrativa del projecte, amb l’objectiu de començar les obres el 2022 i preveien invertir uns 3 milions d’euros.

Ports està fent molts passos cap a l’Agenda Verda als ports ebrencs. Quina fita s’han marcat?

Estem en emergència climàtica i fa anys que sabem que hem de disposar de més energies provinents de fonts renovables. I, per tant, que hem de posar l’Agenda Verda al centre de la capacitat energètica de tot el país, inclosos els ports. A la coberta de la llotja de la Ràpita hem instal·lat un camp fotovoltaic amb 340 mòduls per l’autoconsum del sector pesquer que suposa un estalvi anual de 24.000 euros en la factura de la llum de la Confraria i una reducció  d’emissions de 52 tones de CO2 anuals a l’atmosfera. El nostre objectiu és continuar dotant les llotges de peix amb plaques solars. S’han dotat els ports ebrencs amb punts de recàrrega de vehicles elèctrics per impulsar la mobilitat sostenible. S’han impulsat neteges de fons marins als ports de l’Ampolla i la Cala i ho continuarem fent en altres ports. A més, treballem amb l’autosuficiència energètica, la innovació portuària i la integració port-ciutat per fer una prova pilot i convertir el port de Sant Carles de la Ràpita en el primer green port de la Generalitat que es generi l’energia necessària per al seu autoconsum.

També s’han impulsat les embarcacions de lloguer amb Delta Ebre Port?

Sí, i des d’aquí vull posar en valor el gran treball fet per totes les institucions que formen part de la marca Delta Ebre Port per promoure arreu del món els creuers al port de la Ràpita, així com l’activitat de xàrters nàutics o embarcacions de lloguer que tenen com a base el port rapitenc i fan itineraris per diferents ports de la costa ebrenca i les Illes Balears. Estem fent moltes accions de promoció pel tema dels xàrters a la costa de l’Ebre. Tenim un entorn únic, amb una reserva de la biosfera, un espai natural molt apreciat per una tipologia de turisme que té cura de l’entorn i respecte per la natura i hem de treballar perquè visitin els ports i la destinació Terres de l’Ebre.

 

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

10 + = 20

Últimes notícies