Quarta setmana de confinament amb pròrroga de l’estat d’alarma per dues setmanes més, els nervis comencen a sorgir a molta gent. Sorgeixen les primeres protestes per les xarxes sobre l’aplicació de normes i restriccions incongruents com per exemple: la del jubilat de la Ràpita, Joan Moya, que pregunta per què no pot anar a l’hort i sí al supermercat a comprar verdura. Quan és de sentit comú que la probabilitat d’agafar aquest virus és molt més elevada al supermercat que no pas a l’hort.
Paral·lelament, a la petició del jubilat senyor Moya, sorgeix una campanya de petició de signatures demanant al govern que aixequi la prohibició d’anar a l’hort. Entre aquests col·lectius que inicien aquesta campanya hi trobem: l’Aresta Cooperativa, Arran Terra, l’Ortiga Agricultura Ecològica, l’Arada Creativa i Ramaders de Catalunya. Alguna cosa està canviant i en poques hores reben multituds de signatures. El govern fa marxa endarrere a la prohibició i permet que els propietaris d’horts puguin accedir sense ser multats. Curiosament o potser no!, l’únic representant polític del nostre territori que recolza aquesta iniciativa és l’alcaldessa de Pinell de Brai, Eva Amposta. La resta callats, bé… callats, callats, no! Han descobert l’streaming com a mitjà de comunicació per demanar mà dura, instint autoritari no pot fallar en aquests moments. I és que quanta raó té la periodista i activista canadenca, Noemí Klein, i la seva teoria de “la doctrina de shock”. Això sí!, un cop aprovada la mesura tots han sortit a celebrar-ho.
El cert, que tinc la sensació que després que passi aquesta epidèmia les coses no seran el mateix. Una sensació que comparteixo amb l’amic de Campredó i gran defensor de la pagesia ebrenca, Rafel Aixandri. I és que! Ara per ara, ens agradi o no, el gran triomfador per molta gent ha estat la Xina i la seva mà dura de reclusió de la població. Els grans perdedors sense dubtes ha estat les democràcies occidentals, i sobretot, els Estats Units d’Amèrica. Aquestes democràcies occidentals han donat una sensació de descontrol, falta de previsió, escassetat de mitjans sanitaris, desconeixement total de com evolucionen les epidèmies. En poques paraules, el caos més absolut i una sensació molt preocupant: la percepció que la població està disposada a canviar seguretat per democràcia.
Davant d’aquesta preocupació li truco a Juan Carlos Fibla d’Ulldecona, per cert, un dels impulsors de XarxaEbre. Col·lectiu que mitjançant l’organització de debats de pensament i emesos mitjançant per streaming intenten donar una llum en aquest territori. Un territori on el caciquisme i la seva manera d’actuar perdura amagat dins de la idiosincràsia del poder polític del nostre territori. Bé, com sempre i amb un bon criteri, Fibla, em recomana un llibre que s’adapten a la situació actual. El llibre que em recomana per aquesta setmana curiosament parla del president dels Estats Units, Donald Trump, i s’anomena Ensayo sobre la imbecibilidad de l’escriptor i assagista Aaron James. Llegint aquest títol del llibre, no cal ser molt intel·ligent, per entendre aquí va dedicat aquest assaig literari.
Quarta setmana de confinament i sembla per les dades que publica, el Departament de Salut, l’epidèmia va minvant. Cada dia que passa hi ha menys casos al territori, la qual cosa no és d’estranyar. La veritat és que és difícil agafar aquest virus al nostre territori, la probabilitat per ara és aproximadament de 6 ebrenc entre 10 mil, una dada quasi insignificant, a més a més, si ordenes a tota la població a un confinament massiu, la probabilitat voreja una distribució de Poisson. És a dir, és més fàcil que et toqui la primitiva a agafar aquest virus. Per sort i com li comentava el Sr. Miguel a Rafel Aixendri: aquest cop no haurem d’anar de processó fins a la Font de la Salut de Traiguera per curar-nos, tal com varen fer els nostres avantpassats durant la grip espanyola a principis del segle passat. I és que per sort ara tenim un personal sanitari molt competent que arrisca la seva vida per vetllar per la nostra salut. I és per això que vull acabar aquest article felicitant la seva labor d’aquests dies en què un maleït virus ha vingut a trasbalsar la normalitat quotidiana de les nostres vides.
