HomeSocietatCanons que desfan les pedregades: el veïnat d’Ulldecona protesta pels sorolls i...

Canons que desfan les pedregades: el veïnat d’Ulldecona protesta pels sorolls i exigix solucions

Un centenar de veïns i veïnes d’Ulldecona han de conviure amb el soroll dels canons que desfan les tempestes. Un problema del qual es queixen des de fa un parell de mesos, i al qual se sumen els habitants d’altres municipis limítrofs com els Rajolars, Sant Joan del Pas, Sant Rafel del Riu i Alcanar. A la zona, els afectats tenen identificats fins a tres màquines destinades a desfer la pedregada, la més propera, segons diuen, es troba en una finca de cítrics de Sant Rafel del Riu, al Baix Maestrat. Així, el dispositiu està ubicat a la zona valenciana, mentre que la major part dels municipis afectats són catalans, fet que crea un conflicte entre les dos comunitats autònomes.

L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, explicava que des del consistori s’han posat en contacte amb l’Ajuntament de Sant Rafel del Riu per a intentar solucionar el problema. “Estem treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Rafel del Riu i hem presentat dos denúncies al Seprona de la Guàrdia Civil, perquè els nostres veïns no han de pagar que algunes assegurances es vulguen estalviar els diners que la pedra faria als conreus”, deia Ventura, que afirmava també que des de l’ajuntament faldut han traslladat el problema al Servei de Prevenció i Control de Contaminació Acústica de la Generalitat de Catalunya perquè mesure els nivells de so dels canons per a veure si superen els llindars permesos.

Per la seua banda, l’Ajuntament de Sant Rafel del Riu apuntava que han contactat amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a comprovar si els sorolls afecten la fauna del riu Sénia, així com han traslladat les queixes del veïnat a la Generalitat Valenciana, la qual ha obert un expedient administratiu.

El veïnat de les zones més properes als camps en qüestió no acaben d’estar d’acord amb els moviments dels ajuntaments, ja que demanen més celeritat per a resoldre un problema que arrosseguen tot l’estiu. Per a fer pressió a les institucions, al juny van iniciar una recollida de formes a través de la plataforma Change.org anomenada ‘Stop contaminació acústica’, on més de 140 persones els donen suport. Els creadors de l’entrada denuncien l’ús d’estos mètodes entre les 11 de la nit i les 7 del matí i demanen als ajuntaments que “responguen a les demandes de la ciutadania”.

A peu de carrer, el veïnat dels Rajolars i Sant Joan del Pas recull signatures per diferents comerços falduts per a reclamar que es desmantellen els canons, com també demanen a l’ajuntament que instal·le mesuradors acústics per a comprovar si la pressió sonora és l’adequada.

A través d’una pàgina de Facebook on els ciutadans d’Ulldecona es queixen dels problemes del municipi, ja són un bon grapat els que s’han queixat del soroll dels canons i fins i tot han compartit vídeos i fotografies. En dies de tempesta, afirmen que es pot sentir el soroll “fins a 500 vegades”, raó per la qual es pregunten si, a banda de molest, el sistema podria tenir alguna repercussió per a la salut de les persones que hi viuen prop, així com per a la fauna de la zona.

Els falduts reclamen també que “en època d’alt risc d’incendi no dixen que ploga quan cal”, cosa que, segons diuen, després porta conseqüències negatives, com les inundacions viscudes recentment.

 

“Sistema legal”
A l’altra cara de la moneda, l’empresa que s’encarrega dels aparells, SPAG Spain, defensava que “els nostres sistemes anticalamarsa són legals i estan sota les normatives establertes per la Unió Europea”, al·legant que “no contaminem el medi ambient ni canviem el cicle hidrològic del núvol”.
Segons l’empresa, utilitzen un sistema d’ones de xoc que reduïxen la mida de la pedra des del núvol fins a la superfície, “sense disminuir o augmentar la quantitat d’aigua que hi ha al núvol”. Des de SPAG expliquen a la seua pàgina web que, durant l’activació de l’equip, el qual es fa per ordinador, les ones col·lidixen les unes contra les altres fins que arriben al núvol, on l’aigua passa d’estat sòlid a líquid.
Un procés, segons deien, totalment diferent del de iodur de plata, una substància química també utilitzada per a la mateixa finalitat.
Article anterior
Article següent
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 12 = 20

Últimes notícies