Cara Flix, creu Batea

Aquest mes d’octubre, l’Agencia Tributària Estatal ha publicat la recaptació de l’impost de les persones físiques conjuntament amb la renda bruta mitjana per a municipis de més de 1.000 habitants, en altres paraules, els ingressos dels ciutadans d’aquest país. Els resultats no han variat molt respecte de l’any anterior, almenys, respecte de les nostres Terres de l’Ebre. Analitzant aquestes dades podem dir: que la cara  és el municipi riberenc de Flix i la creu Batea. Així, Flix es situa  al capdavant dels municipis amb més renda per càpita, concretament amb 30.491 euros  i únic  municipi ebrenc que supera la mitjana catalana situada en 30.430 euros. Per altra banda, Batea, amb una renda bruta  de 16.208 euros, representa el trist honor no de ser el poble ebrenc de menys ingressos sinó de tota Catalunya, amb quasi 40 per cent menys renda que la mitjana catalana.

Dels 10 municipis amb menys renda bruta de Catalunya 9 corresponen a les Terres de l’Ebre i si ho comparem amb els municipis de la Demarcació de Tarragona representem el trist honor de tenir entre nosaltres els 18 pobles amb menys ingressos de tota la província

Una altra informació que ens dona les dades estadístiques de l’Agència Tributaria és cruel, preocupant i infame. Dels 10 municipis amb menys renda bruta de Catalunya 9 corresponen a les Terres de l’Ebre i si ho comparem amb els municipis de la Demarcació de Tarragona representem el trist honor de tenir entre nosaltres els 18 pobles amb menys ingressos de tota la província. És a dir, vivim dins d’un mar de misèria i pobresa, en unes terres sense futur ni esperança. En unes terres sense oportunitats on els més joves han de marxar si  volen un salari digne per poder crear una família i un futur millor, i on només es salven els municipis propers a les nuclears o algun poble costaner que rasca quatre euros d’un turisme escàs i estacional.

El fet és que la situació de les Terres de l’Ebre comença a ser molt crítica veient les dades estadístiques que es publiquen. I és que, si comparem les dades publicades de la renda bruta mitjana amb l’indicador de risc de pobresa que estableix que una persona entra en risc de pobresa si els seus ingressos no superen el 60% de la mitjana del seu entorn, el panorama que ens trobem és totalment desolador. Segons aquest indicador, actualment, es considera que una persona es troba en risc de pobresa a Catalunya si té uns ingressos inferiors a 18.258. Si comparem aquesta xifra amb les rendes de la majoria de pobles ebrencs al sud de la comarca de la Ribera d’Ebre de l’any 2017, només el poble de Batea està per sota, però hi ha un bon grapat de municipis que ho passen per poc: el Perelló, Horta de Sant Joan, Sant Jaume, la Sènia.

La conclusió d’aquestes dades és molt clara, tot  i que ens podem enganyar dient que en aquestes terres hi ha molt de diner negre que no es declara: L’estructura econòmica del territori està desfasada i poc modernitzada. Depèn massa de l’agricultura, té poca indústria i, el que és pitjor de tot, no està adaptada per a les noves tecnologies, que és on actualment hi ha la riquesa, els llocs de treball remunerats i el talent. Davant d’això i sense esperar un canvi a curt termini de l’estructura econòmica del territori només ens queda una cosa: ser membres amb orgull i resignació de la Catalunya pobra i despoblada.

Batiste Forcadell
Batiste Forcadell
Llicenciat en economia per la UNED
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 18 = 26

Últimes notícies

-->