Carta als Reixos…

Amb cert retard, el delegat territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ens ha donat a conèixer, a través d’un escrit publicat la setmana passada en aquest setmanari, la seva carta als Reis.

Ja és de públic coneixement que ni el seu partit-ERC- ni, crec, ell, són gaire monàrquics, cosa que ens passa a molts. Tot i això, l’aire del seu escrit té tota la semblança de la carta que, qui més qui menys, ha escrit algun cop en la seva vida.

Més enllà de l’esperança i de les oportunitats que s’albiren per a aquest any nou, no deixen de sorprendre’m dos qüestions que semblen contradir el sentit i la intencionalitat de l’escrit.

La primera és l’absoluta absència de cap referencia al Nou Hospital de les Terres de l’Ebre, que no sembla, per a ell ni per a la força política que representa-ERC, cap prioritat ni necessitat per a aquest 2023. No sé si la carta l’ha escrit ell o, com passa de vegades, han estat els pares , padrins o el germà gran. Sigui el que sigui, el lapsus en forma d’oblit deixa prou clar el que, des de la Plataforma per un nou hospital de les Terres de l’Ebre, fa temps que intuïm.

La segona qüestió, que té relació amb aquest oblit, ens remet a ell mateix. El delegat diu -cito textualment-: “Els territoris que avancen són els que tenen capacitat de posar-se d’acord en els grans projectes”. La Plataforma per un nou hospital de les Terres de l’Ebre s’ha reunit més d’una vegada amb TOTES les forces polítiques del territori, i TOTES
s’han posat d’acord en la necessitat de construir aquest nou hospital al més aviat possible.

Aquest fet, a la vegada, ve acompanyat de totes les entitats, associacions, col·legis professionals, sindicats, etc. que ens han manifestat el seu suport i per les 23.000 signatures presentades al Parlament. Em pregunto, quina de les propostes, projectes o reptes apuntades pel delegat gaudeix del mateix consens? Tot i això, el delegat obvia en la seva carta aquest fet, i reincideix en: “Els grans projectes, aquells que permeten grans avenços i que acaben transformant en positiu un territori, són, sempre, conseqüència de grans acords”.

No és la primera vegada, ni serà l’última, que des de ERC es crida a la necessitat de consens per tirar endavant projectes de territori, com tampoc és ni serà el primer cop que, assolit aquest consens, ERC no en fa gaire cas.

Per tot plegat, hom pot deduir que, de la mateixa manera que no es valora ni es creu en la necessitat d’un nou hospital (deixem les paraules i els gestos al calaix), tampoc es creu en aquest consens quan no se n’és el promotor o el “pal de paller”, quan aquest consens no és sinó un “veniu a la meva per caminar junts”.

Per experiència, tot sabem que els Reis no porten tot el que demanem i, per això, fèiem les cartes ben llargues. També per experiència sabem que els mateixos Reis mai solen portar el que no es demana. A la carta del nostre delegat, tot i el consens que hi ha al territori, no hi és el Nou hospital, i, potser, els Reixos “passaran de llarg”, però, no seria d’estranyar que a ell i a la seva “família” els deixessin carbó.

Sisco Lahosa
Sisco Lahosa
professor de filosofia
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies