TERRES DE L’EBRE // El dijous 10 de desembre es va celebrar “Fòrum de debat: Canvi climàtic i futur al Delta de l’Ebre”, presentat pel Director General de l’IRTA Josep Usall, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el Delegat Institucional de l’IRTA a les Terres de l’Ebre, Jose Miguel Campos. La jornada s’emmarca en la proposta de l’IRTA de la creació d’un Pla Estratègic de Recerca i Coneixement al Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de millorar la seva gestió, proveir-lo dels plans d’actuació adients a la seva sostenibilitat i resiliència i posar en valor el territori i els productes que se’n deriven.
Els experts van qualificar el canvi climàtic com “la gran pandèmia del segle XXI”, ja que no només es tracta de l’escalfament global del planeta, sinó tots els riscos associats que comporta. El Dr. Javier Martin Vide de la UB i Coordinador del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) va destacar que segons el “3r Informe sobre canvi climàtic a Catalunya” la temperatura global incrementarà 2ºC durant aquest segle i l’escassetat de l’aigua serà una de les conseqüències més greus de cara al futur. També, des del Servei Meteorològic de Catalunya, el tècnic de canvi climàtic Dr. Toni Barreda va exposar l’evolució del clima al delta de l’Ebre i la seva projecció al llarg del segle XXI, demostrant que a nivell local les dades històriques manifesten un increment de nits tropicals i una reducció de les precipitacions. Tots aquests elements acabarien tenint un efecte sobre la pròpia producció d’aliments, inclús amb variacions locals dins del mateix Delta, sent la zona dels Alfacs serà la més afectada.
Som conscients de la realitat climàtica?
Així va obrir la taula rodona del debat el Dr. Robert Savé, Coordinador de Viticultura de l’IRTA i moderador de la Jornada, fent referència al “Primer informe científic sobre l’impacte del canvi climàtic i mediambiental a la Mediterrània (xarxa MEDECC)”. Una de les qüestions destacades va ser que cal ser conscients de la vulnerabilitat d’aquest territori i plantejar si seriem capaços de traslladar algunes activitats d’aquets espais que estan amenaçats cap als nous que es van creant, en cas de que sigui necessari, ja que la forma del Delta és un ens dinàmic. També, caldrà gestionar els recursos tenint en compte altres elements que tenen un valor afegit i no només incrementant la producció dels existents. «No hem de perdre de vista que l’objectiu ha de ser la sostenibilitat ambiental i socioeconòmica, per tant hem d’identificar els recursos que necessitem i valorar si serem capaços d’adaptar els actuals sistemes productius a la nova realitat», va destacar Joan Girona, del programa d’Ús eficient de l’aigua IRTA.
Dr. Gabriel Borràs, de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va assenyalar que la fragilitat del Delta no només es veu afectada pel canvi climàtic, sinó també pel gran i històric dèficit en l’aportació de sediment. «S’hauria de garantir l’aportació de sediments amb una gestió hídrica adequada, implementant les mesures ja consensuades», remarca. D’aquesta manera, els científics recolzen que cal posar en valor el paper dels ecosistemes tant terrestres com aquàtics, ja que són els garants de la continuïtat de l’activitat socioeconòmica que es desenvolupa el Delta. Precisament en l’àmbit aquàtic, les pesqueries de bivalves i la pesca de costa estan molt compromeses per l’increment de temperatures i acidificació del mar. «Actualment ja hi ha una conscienciació dels efectes del canvi climàtic sobre la producció de bivalves, ja que hi ha molta mortalitat d’aquestes espècies degut a les elevades temperatures a l’aigua. No obstant, encara cal ser més actius en la cerca d’alternatives adaptatives», va remarcar Dr. Jorge Diogene, Cap del Programa d’aigües marines i continentals i investigador de l’IRTA expert en el Seguiment de la qualitat de l’aigua.
El cultiu de l’arròs, adaptat a la nova realitat
La investigadora d’Aigües del mateix Programa de l’IRTA Dra. Maite Martínez Eixarch va plantejar que un altre dels reptes globals és el subministrament d’aliments a la població mundial i que aquests siguin segurs. Concretament al Delta, pensa que l’agricultura pot contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic en aquest espai amb mesures per promoure per eixample el segrest de gasos d’efecte hivernacle. El cultiu de l’arròs és el que té més capacitat conservacionista i ambiental al Delta i és un sector que ha experimentat un gran canvi per adaptar-se a la nova realitat, incorporant moltes mesures que fa uns anys semblaven llunyanes. «Progressivament s’aniran incorporant diferents tècniques de cultius i mesures que aportaran diversitat als agrosistemes dels arrossars, i que contribuiran a que aquests espais siguin més sostenibles», va explicar Mar Català, investigadora de Cultius Extensius de l’IRTA.
El Dr. Javier Sigró, investigador de la URV,planteja si en un futur, ates que la forma del delta es canviant per ser un ens dinàmic, seriem capaços de traslladar algunes activitats d’aquets espais que estan amenaçats cap als nous que es van creant. En aquest sentit, Nati Franch (Parc Natural Delta de l’Ebre) pensa que s’ha de posar en valor el paper dels ecosistemes, no nomes els aquàtics, ja que són els garants de la continuïtat de l’activitat econòmica que es desenvolupa el Delta. Seguint aquest fil, Sofia Rivaes (SEO/BirdLife) va plantejar que es difícil dur a terme una correcta gestió dels recursos i que en aquest sentit, potser en ocasions, no es tractaria de incrementar les producció, si no tenir en compte altres d’elements que aporten una valor afegit.
Els experts també van remarcar que cal tenir en compte una enfocament que integri els punts de vista ambientals i de productivitat. La interacció entre l’agricultura i els aiguamolls és una zona de transició que aporta grans avantatges als dos biomes i per tant cal conservar-lo dinàmicament. Robert Savé va concloure el debat defensant que «el Delta és gran i divers, pel que potencialment en algunes zones es podria plantejar horticultura. No obstant, el nostre paper com a científics també seguirà sent ajudar a conscienciar a la societat de que quins son els efectes del canvi climàtic i quines mesures poden contribuir a minimitzar els seu efectes».
