L’Ajuntament d’Aldover s’ha oposat a la construcció d’una planta de compostatge de Roig Orgànics, fins al punt que l’empresa, en el moment que s’escriu aquest article, ha començat a buscar-hi una nova ubicació, segurament fora d’aquell municipi. Es dona la circumstància que la construcció de la planta tenia el vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oficina de Medi Ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat, dels Departaments d’Agricultura i de Cultura, així com de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, segons llegeixo en aquest setmanari.
Desconec si el lloc previst per a la construcció d’aquesta planta de compostatge a partir de gallinassa és o no el més adient, ni em correspon, però el que sí que afirmo és que s’ha caigut un cop més en el tòpic, i a la vegada drama, que s’ha implantat de manera sistèmica a aquestes Terres de l’Ebre. Més que per aquest nom se les hauria d’anomenar “les Terres del No”. Sempre oposició absoluta a tot el que es vulgui fer, a tota creació de riquesa, de desenvolupament, de creació de llocs de treball.
Desprès, també sempre, lamentacions de marginació, però mai es deixa fer res.
Sé que la mateixa empresa Ous Roig fa un temps no va poder construir una granja en aquest territori i se’n va haver d’anar fora de
Catalunya.
Però el problema és que no són casos aïllats, sinó un seguit. Amb els recents plans de desenvolupament de l’energia eòlica s’ha proposat la construcció de bastants parcs eòlics a diverses comarques de Catalunya, entre elles la Terra Alta i el Baix Ebre. I no han trobat més que oposició de part d’aquells que precisament tenen la boca sempre plena de suposada ecologia i energies renovables. Algun argument és que ja tenim molts parcs, i s’oblida quelcom tan elemental com que els parcs eòlics s’instal·len on bufa el vent, no on mai corre ni la brisa. Em va cridar l’atenció de forma ben especial l’oposició al parc que es pretenia crear a prop de Fullola, a cavall dels termes municipals de Tortosa i el Perelló, i algú va argumentar que l’existència d’uns aerogeneradors propers seria un problema per a aquell conjunt. Com si Fullola fos el gran atractiu turístic amb milers i milers de visitants! El fet real, i cal dir les coses pel seu nom, és que a algú que té pel voltant la seva casa de la muntanya no li feia gràcia tenir a prop molins de vent.
Seguim. Després dels grans incendis de Ribera d’Ebre de fa dos anys es va dir que probablement a algunes zones calcinades s’instal·larien plantes d’energia solar, amb “plantacions de plaques”. De nou oposició per part de molts presentant-ho com a operacions especulatives.
Qualsevol cosa que es vulgui fer es troba amb una oposició radical. Com es pot comprovar, és un bon sistema per atreure inversions, per a fomentar el desenvolupament, per a facilitar que els joves es puguin quedar en aquestes terres i no hagin de marxar forçosament, per a evitar el despoblament.
Cosa ben diferent és l’exigència que les empreses paguin els impostos que correspongui, siguin generals o locals. i que compleixin les normatives legals.
