Fa uns anys els científics ja deien que una pandèmia com la de la covid podia arribar, però ningú els feia gaire cas; com si fossin uns exagerats. Doncs el mateix passa amb les advertències dels experts en canvi climàtic: quan a la jornada Transformació econòmica de la mà de la natura i el benestar, organitzada pel Think Tank Terres de l’Ebre i l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) el passat 22 d’abril a Tortosa, tant Elvira Carles -directora de la Fundació Empresa i Clima- com Anna Palli -Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA)-, deien que potser d’aquí uns anys a Bítem no es plantaran tarongers, o que al Delta s’hauran de buscar cultius alternatius a l’arròs, bastants dels gairebé centenar d’assistents feien cares de… vols dir? Segur que no estan exagerant?
No gens. I els reptes no afecten només l’activitat agrícola. Heu sentit parlar del terme Medicane? És una abreviació de Mediterranean Hurricanes, i sí; els climatòlegs asseguren que en el futur al Mediterrani hi haurà tempestes de característiques semblants als huracans, que ens faran recordar al temporal Gloria com una lleu advertència. El canvi climàtic és una realitat; les nostres terres són força sensibles als seus efectes, i per això fa uns dies l’Organització de les Nacions Unides (ONU-Hàbitat) va anunciar -bones notícies- que les Terres de l’Ebre havien estat seleccionades per ser el primer territori extens del món on es faci una prova pilot sobre resiliència al canvi climàtic.
Què hem de fer els ciutadans, administracions, empreses i sectors turístic, industrial, agrícola, de la construcció i fins i tot cultural de les Terres de l’Ebre davant d’aquesta amenaça? El que no hem de fer és esperar de manera passiva que es faci realitat, sinó començar a avaluar de manera conjunta la situació i anticipar-nos, dissenyant mesures d’adaptació al canvi climàtic que, a més -i això és important-, no siguin una despesa, sinó que contribueixin de manera sostenible tant a la protecció ambiental com al progrés econòmic i social del nostre territori. No són coses incompatibles.
Les Terres de L’Ebre tenen el repte majúscul de fer front a la crisi climàtica, però també un potencial enorme per progressar socialment i econòmicament de la mà de la natura i el benestar, i per captar fons europeus Next Generation destinats a la transició ecològica, com es va plantejar a la jornada. Fins i tot, tot i que pel nostre tarannà ens costi creure-ho, ens podríem convertir en un referent de transició ecològica justa a Catalunya. I més, després de l’anunci de l’ONU. Però per passar de les paraules a l’acció, d’actuacions disperses a una veritable transformació conjunta, és imprescindible avançar de manera coordinada fent un front comú en què participin tots els actors del territori. És per això que des del Think Tank Terres de L’Ebre a la jornada vàrem proposar la creació d’una agenda compartida que consensuï una visió de futur centrada en l’oportunitat que suposa per al territori el desenvolupament sostenible.
Què és una agenda compartida? Com es va explicar i veure a la jornada amb els exemples pràctics del Segrià i el Bages, una agenda compartida és una eina per fomentar la cohesió social i la transformació que no aspira a assolir necessàriament grans consensos, sinó que pretén identificar reptes de territori i mirar d’adherir-hi al màxim nombre d’actors per buscar-hi solucions. L’èxit de les agendes compartides -que genera un nou terreny de joc per abordar-hi estratègies ambicioses- és la col·laboració entre sectors, la generació de coneixement compartit entre els diversos agents i la suma del talent.
I de sectors potents i talent, en tenim molt al territori. El sector agroalimentari, el de la fusta i la construcció, el turisme o l’embalatge, entre altres, poden contribuir a un desenvolupament més sostenible. També tenim centres de recerca i tecnològics (com l’IRTA o Eurecat) que generen coneixement de primer nivell. A més, també comptem, entre d’altres, amb el COPATE i la URV, que han unit forces sota el paraigua de la Reserva de la Biosfera. I pel que fa al talent individual, en tenim dins i fora del territori. Part del talent nascut i/o criat a les terres de l’Ebre que ara està fora se sent compromès a aportar des de la distància, motivat per l’estimació a la seva terra, i part d’aquest es podria veure atret per les noves oportunitats laborals que s’obren amb aquest nou marc de desenvolupament sostenible. Però per captar-lo, com va quedar palès a la jornada, seria convenient tenir un pla d’atracció de talent amb una visió conjunta de territori. I de nou, d’iniciatives, n’hi ha, com per exemple el Rural Hub de la Ribera d’Ebre-Terra Alta, que va presentar Begoña García.
No es tracta d’exposar aquí tot el que es va treballar durant la jornada, però sí que volem deixar clar que la governança d’aquesta agenda compartida ha de ser horitzontal, sense jerarquies, amb algun agent facilitador però on tots els actors implicats participin de la mateixa manera, on el sector privat i la societat civil del territori treballin conjuntament sense reticències, i que d’aquesta manera l’impuls de les iniciatives no depengui de la voluntat i els ritmes de les administracions públiques. Pensem que un dels papers del Think Tank Terres de l’Ebre és el d’aglutinar en un mateix espai tots els actors que vulguin tenir una participació activa a fer realitat una agenda compartida per a les Terres de l’Ebre. En les properes setmanes i mesos treballarem en aquesta direcció. Ja estem preparant accions concretes i us convidem a ser-ne part, als qui vulgueu aportar-hi el vostre coneixement, esforç o compromís.
