L’atmosfera és un complex d’equilibri de gasos en el qual intervenen diversos processos geològics i biològics i qualsevol pertorbació d’aquest equilibri pot produir canvis molt perillosos per la supervivència de tots els ecosistemes i la seva biodiversitat, l’atmosfera té oxigen i nitrogen en grans quantitats i poca quantitat de CO₂, en canvi, la terra en els seus inicis tenia una gran proporció de CO₂ i la temperatura era molt més alta i incompatible de la qual coneixem ara i tenim com habitat. Aquest canvi es fa a causa de la fotosíntesi i a la producció d’oxigen per part de microorganismes marins al llarg de molts milions d’anys que es va anar acumulant a l’atmosfera. L’oxigen és un gas que en condicions d’equilibri amb els altres gasos que formen l’atmosfera aniria desapareixent, si no ho fa, és gràcies a l’aportació constant de les plantes en conjunt i el fet que hi hagi tant oxigen a l’atmosfera fa que aquesta tingui moltes reaccions i és l’origen i la solució de molts problemes que ens afecten de manera directa com és la contaminació. La contaminació de la presència d’algun compost químic a l’atmosfera que no és de la seva composició normal, també es pot definir com la presència de compostos químics en una concentració inferior o superior al que es considera normal.
A mesura que ens allunyem de la terra l’aire va disminuint de densitat, degut aquest factor la barreja de l’atmosfera no és instantània i no es produeix una barreja total fins al cap d’un any ,això vol dir que una molècula de diòxid de carbó emesa en qualsevol ciutat del món, si no pateix cap transformació té una gran probabilitat de tornar després d’un any a la mateixa ciutat, la barreja és més activa en els primers kilòmetres prop la superfície i més lenta a les parts més altes. La barreja dels primers kilòmetres es fan en hores mentre que a la troposfera pot durar un mes tot depenent de les condicions climàtiques. Entre l’estratosfera i la troposfera hi ha una densitat que fa difícil aquesta barreja i els diferents gasos poden estar molts anys a traspassar-la i es quedaran retinguts a l’estratosfera. Podem dir que la contaminació obeeix segons la seva procedència, n’hi ha tres tipus de contaminació, Global quan una molècula està un temps llarg a l’atmosfera els problemes que provoca afecta a tota la terra per posar un exemple, el canvi climàtic, Local a la capa límit els processos i les reaccions són molt ràpids i en fan desaparèixer unes per portar-ne altres, provocant contaminació en llocs molt concrets a les ciutats principalment, la boira fotoquímica i la Regional les substàncies emeses a l’atmosfera amb una quantitat suficient per barrejar-se a tota la troposfera i que no tinguin canvis ràpids provoquen problemes en zones allunyades del focus emissor a molts de kilòmetres, com la pluja àcida.
Les fonts de contaminació de l’atmosfera poden ser naturals o antropogèniques, com les erupcions volcàniques, les partícules de pols o tempestes de sorra, el transport, processos industrials, calefaccions domèstiques que alliberen carboni, sofre, nitrogen, partícules en suspensió, de pols o tempestes de sorra. Aquests agents contaminants no són aliens a la composició de l’atmosfera en condicions normals, en determinades concentracions provoquen molèsties o trastorns a la salut dels éssers vius, alteracions en els ecosistemes, en el clima o en els béns materials. Es classifiquen en dos grups Gasos i Partícules, mentre que els contaminants primaris són alliberats a l’atmosfera per una font identificada els secundaris s’originen per la reacció dels primaris entre si o altres substàncies de l’atmosfera. El temps en què el contaminant es troba en l’aire depèn de la seva grandària o capacitat de reacció, aquestes concentracions tenen uns valors i límits que no s’han de superar i valors d’alerta que suposen un risc per la salut a partir d’unes certes concentracions.
Mes de la meitat de l’efecte hivernacle és produït pel CO₂ juntament amb altres que provoquen l’escalfament global, des de la perspectiva del clima és un procés complexa i aquest augment pot ser compensat per altres efectes o factors que produeixen l’efecte contrari, l’efecte antropològic que efectua l’home amb les seves activitats provoca moltes alliberacions a l’atmosfera de partícules. En l’any 1896 el científic Arrenhius va presentar un estudi on assenyalava que una reducció o un augment del 40% en la concentració de CO₂ podria provocar pertorbacions en el funcionament del clima que explicarien l’avenç o el retrocés de les geleres dels pols, les seves prediccions són molt semblants a les fetes mitjançant sofisticats models climàtics actuals, només cal observar la corba de Keeling a la guia de la convenció sobre el canvi climàtic i en el Protocol de Kyoto elaborada per les Nacions Unides es veu que la quantitat de CO₂ en parts per milió per volum va creixent any rere any després d’aquella prescripció.
A Catalunya el control de la contaminació de l’aire es du a terme mitjançant la xarxa de Vigilància i Previsió de la contaminació atmosfèrica que depèn del Departament de Territori i sostenibilitat de la Generalitat, xarxa que està formada per un conjunt d’aparells de mesura automàtica o manual que proporciona dades permanents de la qualitat de l’aire amb estacions fixes o mòbils anomenades ECA. Objectiu principal de la xarxa és la vigilància de l’aire i obtenir els nivells de concentració a l’aire dels principals contaminants tant naturals com antropogènics i solucionar-les, en tot moment amb contacte amb els centres d’anàlisi i coordinació. Una proposta perfecta sobre el paper, la realitat és prou diferent, la manca d’estacions per fer front aquesta contaminació a causa de les moltes demandes que tenim al territori fa que per demanar-ne una la persona o entitat que ho faci té un temps d’espera entre tres o quatre mesos, que vol dir que si és una contaminació important per la salut quan arriba l’estació, el malt ja està fet. Són rellevants aquestes estacions com que el govern de la Generalitat demanes Fons Net Generation a la UE per comprar les estacions i cobrir la demanda assegurant el benestar de la ciutadania.
