El Govern de la Generalitat ha establert la zonificació escolar a tot Catalunya, no solament a grans poblacions, sinó incloent ciutats relativament petites com Tortosa, que queda dividida en vuit zones, tres d’elles al propi nucli de la ciutat i la resta als pobles. La mesura ha suscitat reticències per a no pocs.
Com tot, la zonificació té aspectes positius i negatius, però entenc que, en conjunt, és molt més negativa que positiva, no només a Tortosa, sinó, en general.
En primer lloc, és un element més, un altre, dirigit a limitar que els pares puguin exercir el dret a elegir el centre educatiu que volen per als seus fills d’acord amb els seus plantejaments o preferències pedagògiques, o en funció dels seus principis ètics i religiosos. Els pares són els primers educadors, els primers responsables dels seus fills. Quan això no es reconeix mai anirà bé l’educació.
Un segon aspecte es que la zonificació disminueix la competència entre centres, també entre els públics. Haver de ser competitiu encoratja a treballar millor, a superar-se, a l’esforç, a innovar. Val tant per a escoles públiques com concertades o privades. Si les escoles ja tenen garantit i adjudicat el seu alumnat no senten el mateix estímul per treballar que si han de lluitar per atreure’l. La competència és una forma de combatre la passivitat i l’acomodació.
Entenc que, en conjunt, tampoc és bo per segregar gent per barris o àrees urbanes. Famílies que viuen en barris més degradats poden desitjar portar als seus fills a escoles d’altres zones precisament per a facilitar obrir-los horitzons, conèixer companys i famílies d’altres àrees i extracte social i sortir d’un entorn més de gueto.
Hi ha altres aspectes purament d’ordre pràctic de les famílies. Poden escollir un centre que no està al seu barri o zona perquè els va millor per a portar o recollir nens perquè és proper al seu lloc de treball, o perquè poden anar en cotxe i aparcar, o perquè tenen altres fills que van a aquell col·legi o un proper, o perquè allí viuen els avis i els poden ajudar en recollir els xiquets a hores que els pares estan treballant.
No poso en dubte la bona intenció dels “zonificadors”, però crec que la seva actuació és globalment un error. El que han de garantir els poders públics és que hi hagi escoles per a tots, i tractar de que sigui de qualitat, però no adjudicar a les famílies un centre o un altre. Deixin llibertat!
