A l’agost va fer 25 anys de la inauguració del pont de Riba-roja d’Ebre, un dels més llargs sobre l’Ebre català. Encara avui desemboca en un camí de terra, tot i ser una de les vies d’evacuació de població civil prevista al Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA). Des del municipi han reivindicat contínuament la necessitat de construir una nova carretera, que desembocaria al Baix Segrià i que, a banda de garantir un sistema d’evacuació segur, també suposaria un nou accés de trànsit a la comarca i nous fluxos econòmics amb les comarques de Ponent. Ara, des de l’Ajuntament es planteja que el fons nuclear puga cofinançar esta infraestructura, que des de fa anys resta oblidada al calaix del Departament de Territori de la Generalitat.
L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, ha detallat en una entrevista a L’Ebre al Dia, de Canal TE, que el projecte podria encaixar amb el finançament dels fons, tot i que resten pendents de l’aprovació definitiva del reglament, que ha d’establir quines propostes podran optar a rebre finançament, i el procediment que hauran de seguir. “Creiem, però que els fons han de finançar economia productiva, i la nova carretera suposarà la unió de la Ribera d’Ebre amb el Segrià i des de Riba-roja d’Ebre hi haurà un trajecte d’uns 25 minuts a polígons com el de Fraga o Torrefarrera. Per tant, és nova activitat econòmica i un incentiu a l’economia productiva”, argumentava Suárez.
Tot i això, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre ha reconegut que de vegades ha contemplat amb “estupefacció” els estira-i-arronsa que han protagonitzat “els tres grans partits polítics” de l’arc parlamentari català. “La veritat és que els municipis no hem estat consultats i que tota la gestió del fons s’ha gestionat des dels partits, però ara volem participar i estarem atents a l’aprovació del reglament per a presentar projectes”, destacava Suárez.
A banda de la carretera, l’Ajuntament també té previst presentar als fons la construcció d’una nova residència per a gent gran amb una capacitat de 30 places i que incloga en el mateix edifici un centre de dia amb capacitat per una quinzena d’usuaris.
La central hidràulica reversible es redimensionarà
La gran infraestructura de la central hidràulica reversible seguix sent, encara, una incògnita. Tot i l’interès d’algunes societats a finançar el projecte, les previsions inicials de la infraestructura -amb una dimensió propera a les 1500 hectàrees i una inversió prevista d’uns 2.600 milions d’euros- ara mateix no són assolibles. “S’hi treballa, i s’hi seguirà treballant, però segurament s’haurà de replantejar la infraestructura pel que fa a la viabilitat econòmica i s’haurà d’adaptar”, destaca l’alcalde. “És una iniciativa que encara està molt verda i que, segurament, no serà una realitat el 2026, però s’hi seguirà treballant i l’empresa privada requerix discreció”, ha afegit.
