Paco Gas va celebrar la seua absolució a finals de juliol com “una victòria del poble de Roquetes contra la repressió”, però, com deia la cançó Raimon invocada pel mateix alcalde dos mesos després, ‘quan creus que ja s’ha acabat, tornar a començar’.
La Fiscalia, lluny d’acatar la sentència, ha decidit materialitzar una contraofensiva a través d’un recurs d’apel·lació que reclama fins i tot la nul·litat del judici, com ja va anunciar Gas mateix la setmana passada, i que es repetisca en un altre tribunal.
Segons la Fiscalia, la sentència absolutòria de la magistrada del jutjat penal número 2 de Tortosa “omet la valoració de la pràctica totalitat del contingut de les proves personals i documentals de càrrec presentades per la Fiscalia i admeses pel Jutjat penal”. Això, segons el Ministeri Fiscal, “impedix a l’acusació discutir la raonabilitat de la sentència, la qual cosa afecta greument el dret al recurs” i “impedix a la Sala [de l’Audiència Provincial que ha admès a tràmit el recurs] exercir la seua obligació de control de la sentència impugnada”.
El fiscal, Ángel Villafranca Sánchez, veu “greus defectes en l’apartat de motivació” de la sentència, que declarava nul·les la meitat de les proves aportades per la Fiscalia perquè es van presentar fora de termini i considerava inconsistents la resta. Entre altres coses, l’acusació va demanar el testimoni de cinc guàrdies civils i només un havia estat a Roquetes l’1 d’octubre del 2017.
Però la Fiscalia es queixa en el seu recurs, al qual ha tingut accés esta publicació, que els fets objecte d’acusació han estat declarats no provats ”sense motivació ni justificació” i sense identificar ni analitzar “els pressupòsits del tipus de desobediència objecte d’acusació [article 410 del Codi Penal]”
Denuncia el fiscal que la jutgessa plantegés dubtes sobre proves com ara reportatges de mitjans de comunicació a Youtube, sobre els quals, subratlla el fiscal, “la defensa no va demanar-ne la nul·litat en la fase de qüestions prèvies”. En concret, la jutgessa assumix la versió de la defensa que els vídeos a Youtube són fàcilment manipulables o editables, però el fiscal reivindica el valor dels reportatges periodístics com a prova, citant jurisprudència diversa, com va sostenir la defensa) i es queixa que la jutgessa ni tan sols valorés el contingut dels vídeos tot i que en este cas la prova no era nul·la. Per això, la Fiscalia parla de “nul·litat encoberta” per l’“omissió” de la jutgessa.
Assegura el recurs que la sentència “es limita a reflectir la prova que considera que sustenta l’absolució, ometent tota aquella que resulte incompatible” amb esta conclusió, i conclou que tot això vulnera el dret a la tutela judicial efectiva perquè conculca, creu, el dret a obtenir una resolució judicial “motivada” i el dret a un jutge imparcial. És a dir, acusa la jutgessa de parcial.
En relació amb el tipus penal de la desobediència, en virtut del qual la Fiscalia demanava una inhabilitació de 15 mesos per a Paco Gas, el ministeri públic sosté que es pot cometre el delicte per acció o per omissió: que “una negativa tàcita” a acatar un mandat judicial pot ser “tan antijurídica com una negativa expressa o directa”, segons jurisprudència del Suprem.
La sentència absolutòria no veia acreditada la notificació a l’acusat de la resolució judicial del dia 8 de setembre, del Tribunal Constitucional, declarant il·legal el referèndum. La defensa va demostrar que l’adreça de correu electrònic operativa de Gas, també del Gas alcalde, és una adreça personal i no pas l’adreça institucional o corporativa on hauria arribat el requeriment del Constitucional per a demanar a les autoritats locals que impedissen la celebració de la consulta.
La Fiscalia ve a dir en el seu recurs que li arribés o no el correu, “la llei imposa a tots els poders públics el compliment en tot cas de les resolucions del TC”; que no cal notificació del “mandat” desobeït i que n’hi ha prou que es tinga coneixement de la seua existència.
La sentència argumentava que no constava cap participació activa de Paco Gas, com a alcalde, en la promoció o organització del referèndum, però la Fiscalia posa l’accent en l’omissió i diu textualment: “Una autoritat és sempre una autoritat”, encara que aquell dia no hi fos com a alcalde. És a dir, la Fiscalia reitera que tenia el deure d’impedir el referèndum. De fet, com tots els alcaldes catalans que no el van frenar. En canvi, només un grup molt reduït ha estat triat per la Fiscalia per a la seua ofensiva repressiva, com ha denunciat sovint Paco Gas.
“Nou judici, nou tribunal”
La Fiscalia recorda en la segona part del recurs, de prop de 50 pàgines, fragments de declaracions de Gas durant tot el procés o el mateix dia 1-0, donant suport al referèndum i a la seua logística; així com del decret d’alcaldia de suport a l’1-O, entre altres. Ja ho havia presentat com a prova i lamenta que la jutgessa no n’haja fet cas.
Per tant, com que hi veu “fets declarats com a no provats sense raonament” i “proves que no es tenen en compte”, la Fiscalia conclou que davant d’esta “absència de motivació o argumentació”, no pot presentar recurs i per això demana la nul·litat, i afegix que “tants errors només poden ser esmenats per la redacció d’una altra sentència, condemnatòria o absolutòria” i “un nou judici amb diferent composició del tribunal”.
Fins al 6 d’octubre la defensa de Paco Gas pot presentar al·legacions al recurs de la Fiscalia. Encara no ho ha fet, però té previst presentar-ne. Esquerra, el partit de Paco Gas, recorda que és l’única formació amb càrrecs locals processats judicialment i veu en l’ofensiva redoblada de la Fiscalia una estratègia per a condicionar també el judici imminent contra Josep Caparrós i Albert Salvadó, previst al mateix tribunal tortosí que va absoldre Gas.
“Hi ha sectors de l’Estat que volen seguir manant com en els temps de Franco i el govern espanyol ‘més progressista de la història’ és incapaç d’imposar-se a estos sectors”, va denunciar Gas després de conèixer el recurs de la Fiscalia.
