Acabat el Mundial de la vergonya malgrat haver xutat la pilota durant tota la meva infantesa i al llarg de bona part de la meva joventut i de treballar en la formació reglada dels tècnics i tècnics superiors de futbol, he de dir que no l’he seguit i què de fet a casa no n’hem vist cap partit. Però sí que he estat a l’expectativa d’aquelles notícies que poguessin anar sortint en relació a les protestes davant i contra el règim de l’emirat, per part de les delegacions i molt especialment dels entrenadors i dels futbolistes, i la veritat ha estat que les accions de protestat que es podien i s’havien d’esperar han brillat per la seva absència. De fet, és molt decebedor comprovar com allò dels valors que promou l’esport, a la més alta de les competicions del futbol és un simple “missatge publicitari”, de fet com allò “d’Espanya” i de la “Roja”, uns altres grans “missatges publicitari” que s’ha de reconèixer que els hi funcionen, i bé.
A nivell esportiu ja tenim a l’inigualable Leo Messi com a campió del Mundial. Enhorabona Messi perquè ja fa molts anys que vas certificar ser el més gran, el millor jugador de la centenària història del futbol, diguin el que diguin aquells i aquelles que no t’ho reconeixeran mai perquè simplement viuen d’això, de negar l’evidència, de manipular sistemàticament (o almenys d’intentar-ho persistentment) a l’opinió pública, d’agredir sense complexes a la intel·ligència i a la cultura de l’esport. Però gràcies Leo per totes les vegades que ens has fet aixecar dels seients de Can Barça i de tots els estadis que has visitat lluint la nostra samarreta i el nostre escut. Molt especialment al Bernabéu, cal recordar que construït i regalat pel Régimen (a cost 0) juntament amb el regal d’Alfredo Di Stéfano, un altre gran jugador argentí que fou robat al Barça de Kubala, el de les “5 Copes”. Un Règim que va fer seu i que va impulsar al preu que fos l’equip blanc de les Copes d’Europa en blanc i negre banyades pel feixisme que ni ha estat ni estarà mai condemnat pels seus fills, néts i besnéts.
Durant la celebració del Mundial va saltar a la llum la fatídica noticia de que el futbolista iranià Amir Nasr-Azadani va ser condemnat a mort per donar suport incondicional a les protestes a favor dels drets de les dones iranianes i per les llibertats al seu país. De fet va ser el sindicat mundial de futbolistes FIFPRO qui va donar a conèixer i qui a la desesperada va denunciar la gravíssima situació del jove jugador de només 26 anys però com malauradament era de suposar la màfia de la FIFA ha estat incapaç d’articular una protesta i pressió contundent per intentar protegir i salvar la vida del jugador. Però que s’ha d’esperar d’una organització com la FIFA, que de ben segur portant el Mundial a Qatar s’ha omplert les butxaques de petrodollars, quan resulta que amenaça amb targetes grogues aquells jugadors que surtin al camp amb un braçal amb la bandera LGTBIQ+? Doncs simplement més i més degradació de la condició humana!
Mentrestant i en clau legislativa i judicial sembla que a la Meseta estan ben entretinguts o això volen aparentar. Alguna cosa es veu que han de fer veure que passa allà al seu Tribunal Constitucional. I ara els toca fer teatre del bo! Com si no anés amb ells això que està passant! Quan precisament són ells mateixos els que s’han encarregat de fer-ho possible! Sí, em refereixo al PSC-PSOE que des d’abans del 2017 se’n va afartar, amb un tal Miquel Iceta (Ministro de Cultura y Deporte i quan els hi convingui ministre del que faci falta que som molt polivalents) al cap davant, de portar recursos contra el Parlament de Catalunya i el Govern al Tribunal Constitucional. I ho van fer repetidament de la mà dels seus amics de Ciudadanos i del Partido Popular, i també, dels de VOX amb qui feien pinya a les manifestacions per anar en contra del procés, de Catalunya, de la nostra nació i amb el 155 il·legal com a instrument executor.
I a sobre els nacionalistes espanyols del PSC-PSOE (molts d’ells i d’elles autèntics ultres sense complexes) aquest dimarts encara van tenir la santa barra d’enviar a TV3-324 al mentider compulsiu d’en José Zaragoza, sí aquell del restaurant de la Camarga, de l’Alicia Sánchez Camacho, dels detectius de Método 3, de l’enviat de Déu en Jorge Fernández, …, per continuar mentint dient que el Tribunal Constitucional caducat no ha actuat mai preventivament (en funció del que podria arribar a passar) contra el Parlament de Catalunya. Però com es pot arribar a ser tan cínic! I quan al nostre Parlament es volia votar la investidura a distància del MH President legítim a l’exili Carles Puigdemont, no va actuar preventivament el Tribunal Constitucional? I quan al Parlament es volia debatre sobre la monarquia corrupta que encara paguem i mantenim entre tots, què és el que va fer el Tribunal Constitucional preventivament? Els esdeveniments del Tribunal Constitucional d’aquestes darreres hores no tenen cap paral·lelisme amb els esdevinguts al Parlament al 2017 i posteriorment? És evident que no perquè tota la seva actuació, la d’ara, la de tots els colors del nacionalisme espanyol, camina en la mateixa direcció estratègica per més ofesos que es facin els uns, i els altres. Això és aigua xirla!
I mentrestant aquí continuem a la parra amb baralles permanents, amb humiliacions continues a la ciutadania que vam fer possible l’1-O i sense un full de ruta per a fer efectiva la DUI. N’hi ha un fart!
Que gaudiu de les Festes Nadalenques envoltats dels i de les que estimeu i us estimen, i què el 2023 ens porti carretades i carretades de dignitat, de força i de coratge per rematar la faena començada l’1-O del 2017!
PS1. Al Mundial de la vergonya de Qatar hi van morir 3 periodistes, el darrer Roger Pearce enviat especial del mitjà britànic ITV. Abans hi havien deixat la vida Grant Wahl (qui va intentar entrar a un estadi amb la bandera LGTBIQ+ i Khalid al-Misslam. Estarà bé conèixer l’estadística de morts de periodistes a d’altres Mundials.
PS2. NO a cap Guerra al Món!
