Mónica Sales diputada i portaveu de Junts per Catalunya al Parlament:
El Govern d’ERC ha tancat un acord de pressupostos amb els comuns i continua negociant a dos bandes amb el PSC i amb Junts. Com estan les negociacions?
Des del primer dia el Govern va dir que el soci prioritari era Junts per Catalunya, i sobta una mica que haja tancat primer un acord amb un grup que té vuit diputats abans d’acabar de parlar amb un grup que en té 32. Això ho dificulta tot una mica, perquè en les nostres negociacions s’hi creua un pacte amb un altre partit. Ens vam comprometre a negociar i continuarem negociant. Hem fet diferents reunions sectorials. Però ens fa falta informació que el Govern lliura amb comptagotes. També falta abordar el tema de les inversions territorials i del Procés.
Què seria irrenunciable perquè Junts se sumés a l’acord actual?
Imprescindible ho és tot perquè ja vam fer una faena de molta síntesi i de baixar al detall, amb un document de 50 propostes. De vegades quedem per a negociar i per a rebre una documentació que després no se’ns lliura. Nosaltres el que no farem serà adherir-nos als pressupostos. Volem negociar-los.
El nas li diu que hi ha moltes o poques possibilitats d’arribar a una entesa?
La responsabilitat de fer els pressupostos és del Govern, i el Govern va dient que estem posant pals a les rodes, quan jo he format part de l’equip negociador i no és així. Negociar amb un grup de 32 diputats mentre li vas llançant torpedes és una mica estrany, i nosaltres no renunciarem a les nostres propostes. En fiscalitat i model de país, no estem trobant l’encaix.
Vostès plantegen revisar el que consideren una excessiva pressió fiscal sobre la ciutadania, començant per l’impost de Successions.
I se’ns diu que pensem en les elits, però el que volem és una fiscalitat més justa per a tothom. A Catalunya hi tenim una doble inflació, atenent a l’espoli que patim, i els ciutadans de Catalunya són els que sempre hem d’acabar pagant doble per tot. Seguirem treballant i negociant, però sense presses ni pressions.
S’entén que el tercer agent per a aprovar els comptes, si n’hi ha, serà bé Junts bé el PSC, mai tots dos?
Tampoc coneixem el que el Govern està parlant amb el PSC. Nosaltres ens hem avingut a parlar, tot i que ha passat una mica com a principis de legislatura. Nosaltres érem els socis prioritaris, però primer ERC va tancar un acord d’investidura amb la CUP.
Potser és massa recent el trencament del Govern per part de Junts que va decidir la militància. Vostè n’era partidària?
Jo no vaig donar la meua opinió ni ho faré perquè formava part de la sindicatura electoral del partit. Però parlem de coses paral·leles. Junts va prendre una decisió per un incompliment d’acords, però en cap cas després hem dit que no anem a negociar els pressupostos. Hem fet moltes reunions i farem les que calga.
Ha dit que una part del que falta negociar és la inversió territorial. Quines series les línies roges per a les Terres de l’Ebre, a partir de les apostes del partit al territori?
Nosaltres hem fet una faena prèvia, recollint les demandes territorials a través dels presidents comarcals de Junts, i estem esperant a parlar-ne amb el Govern quan coneguem les seues propostes. És evident que ha d’haver-hi un finançament en positiu per a les Terres de l’Ebre, que ens permeta poder créixer, i, si hi ha una proposta estrella, esta és el nou hospital. Sempre ens hem posicionat a favor de la construcció d’un nou hospital, més enllà que l’edifici actual puga ajustar-se a les necessitats que hi ha. I també incidirem en qüestions d’infraestructures i mobilitat.
Vostès acaben de votar conjuntament amb el PSC una modificació de la Llei del fons nuclear d’ERC que ha comportat un gran embolic polític. Encara Esquerra parla de tornar a corregir al Parlament el text aprovat, per exemple per a incorporar municipis lleidatans. Com ho ha viscut tot plegat?
Ha portat a un embolic polític perquè, per a començar, Esquerra anava dient a tort i a dret que una lectura única [de la modificació de la llei acordada pel PSC, Junts i els comuns] no permetia esmenes, i allí es va començar a gestar una informació viciada. Una lectura única sempre ha tingut un procés d’esmenes, encara que siga més breu. Es va generar inseguretat. La qüestió és que nosaltres hem fet possible l’aprovació d’una llei que per a les Terres de l’Ebre és positiva, perquè hi ha un retorn d’uns ingressos per activitat econòmica en les poblacions properes a les nuclears, i n’estem satisfets. Que este retorn arribe al 50 % només pot ser una notícia positiva, i que ERC ho portés al Consell de Garanties Estatutàries és d’un filibusterisme sorprenent, amb la confusió permanent sobre si hi entrarien també poblacions de l’Aragó, quan l’adscripció territorial ha sigut sempre Catalunya. Nosaltres ens comprometem a treballar perquè els municipis de les Garrigues i del Segrià també s’hi incloguen. En definitiva, ha acabat sent una guerra política lamentable, tot i que parlem d’un benefici per al territori.
Hi ha pendent de desplegar l’Estratègia Delta anunciada per la Generalitat i l’imminent Pla estatal de Protecció del Delta. Quina és la posició del seu partit sobre el Delta i al voltant de la falta d’entesa que hi ha hagut entre administracions?
La falta d’entesa ve de lluny i no és per la Generalitat. L’Estat ha actuat d’esquena al territori, per exemple, amb la presentació d’un esborrany del Pla Delta, que va generar el rebuig del territori i de la Taula de Consens. La situació del Delta és complexa i és un tema de país. Nosaltres estem al costat de la Taula de Consens i hi ha en curs una comissió d’estudi al Parlament que encara té recorregut. Continuarem escoltant totes les veus per a poder aturar la fragilitat del Delta. Volem que hi baixen sediments, però hi ha d’haver altres mesures que ens ajuden a preservar la morfologia del Delta.
S’ha acordat una comissió bilateral Generalitat-Estat. Hi confia? O la veu amb el mateix escepticisme que la Taula del Diàleg pel conflicte polític a Catalunya?
Els fruits de la Taula del Diàleg són zero. S’hi parla de temes sectorials que s’haurien de parlar en altres taules. Si ha de ser pel bé del Delta i hi ha un compromís, tant de bo funcione esta comissió. El Delta ens necessita a tots, i necessita que dixem fora el partidisme, que treballem tots plegats perquè del Delta no hagen de marxar els primers refugiats climàtics d’Europa.
Centrant-nos una mica més en el seu partit, com veu el futur? Hi ha el judici a Laura Borràs al febrer i hi ha el debat permanent sobre les dos ànimes de Junts, la més pragmàtica i la més ambiciosa.
Que siguem Junts, no vol dir que siguem iguals. Hi ha diferents maneres de fer i de ser aplegades sota un mateix paraigua. I som un partit que naix en un moment de repressió, i ja estem acostumats a fer front a totes les conteses electorals tenint alguna qüestió jurídica a la contra. Tot el suport, a la nostra presidenta. Ho portem malauradament a l’ADN, perquè ja naixem amb el president Puigdemont a l’exili. I malgrat tot i malgrat no haver tingut drets electorals i semblar que havíem de morir, la legislatura passada teníem 34 diputats i esta, 32. Amb este esperit de lluita anem cap a les municipals, amb la voluntat de ser presents a la majoria dels pobles de Catalunya i de l’Ebre.
Quines són les perspectives a les Terres de l’Ebre?
S’està treballant molt bé des de la direcció de la vegueria perquè les quatre comarques tinguen representació de Junts.
El responsable de Política Municipal, Xavier Pallarès, parlava de ser-hi a gairebé tots els pobles. No li sembla molt ambiciós?
Ser ambiciós en positiu, en política, és necessari. Ens hem de posar objectius de màxims. Queden municipis importants per tancar, però hi som amb totes les ganes.
Teniu tancat l’alcaldable de Móra d’Ebre i el d’Amposta. Què passarà a Tortosa?
Junts per Catalunya tindrà candidatura. S’hi està treballant encara, i estem convençuts que tindrem presència al consistori. Hi ha molts escenaris oberts i s’han d’acabar de lligar.
Descarteu una possible entesa amb Junts per Tortosa, la candidatura de Meritxell Roigé?
No és qüestió de descartar o no. S’està treballant en diferents possibilitats.
Les municipals potser seran el millor reflex de la pluralitat o complexitat de Junts, no creu? Hi haurà candidats, com Manel Ferré a Amposta, amb un perfil molt clar d’exconvergent, i hi haurà altres perfils.
Jo també vaig ser regidora de Convergència. La procedència de la gent de Junts és diversa, de diferents formacions polítiques o que encara no havien fet el pas a la política. Tenim un gran espectre: tenim capacitat de suma. Tots treballem per a Junts per Catalunya, amb una ponència política i organitzativa clares, i per a aconseguir el millor per als seus municipis, independentment que hi haurà candidatures que es presenten com a Junts per Catalunya i altres que ho faran a través d’una marca blanca.
En l’àmbit nacional, Junts per Catalunya està parlant de tornar a passar a l’acció. Quin és el full de ruta del partit cap a la independència?
Cal recosir la unitat. Des que Aragonès és president, tot l’independentisme no s’ha assegut mai en una taula, i això diu molt d’esta poca voluntat de treballar per la unitat d’acció, que era una de les coses que nosaltres demanàvem per a continuar al Govern. Cal refer la confiança. Junts es va creure el president quan va dir en la investidura que faria efectiva la independència, però ara estem fora del Govern per l’incompliment reiterat d’un acord. La situació és complicada, però l’Onze de Setembre la gent va tornar a sortir al carrer malgrat el boicot clar d’un sector de l’independentisme. Si la gent ha tornat a respondre, les persones que tenim la responsabilitat de tirar endavant, hem de tornar a trobar els espais necessaris per a parlar de la independència, amb l’ANC, amb Òmnium, amb el Consell per la República, amb ERC, amb la CUP, amb Demòcrates, amb tothom.
Però si hi ha un actor principal i amb molta presència, com ERC, que té una estratègia diferent a la de tornar a passar a l’acció, vostès ho tenen molt complicat per a propiciar una majoria sòlida cap a la independència.
Sense ERC, és difícil, però que ERC s’haja desdit dels seus compromisos no ens n’ha de fer desdir a nosaltres. L’esperit del naixement de Junts per Catalunya és l’1 d’Octubre, i no hi renunciarem mai ni acceptarem mai que el que va passar l’1-O és delicte. Ara, amb les reformes a Madrid, es trau un delicte però se’n posa un altre, i sembla que obrim la porta a poder condemnar la gent per manifestar-se; com tampoc acceptarem que l’1 d’Octubre vam perdre, perquè vam guanyar. Si cau un actor principal com ERC, la situació es complica, però tan important és ERC com la resta d’actors. La nostra voluntat és refer ponts i continuar treballant, però si algú no vol, haurem de treballar amb els que sí que ho volen.
