HomeEntrevistes“Dediquem més diners a extinció d’incendis que no pas a gestió forestal”

“Dediquem més diners a extinció d’incendis que no pas a gestió forestal”

Codirigeix l’organisme referent en gestió pública del medi ambient a les Terres de l’Ebre.

Les competències ambientals estan força distribuïdes entre administracions. El COPATE va ser una aposta per a fer economia d’escala en la gestió del medi ambient dels municipis a través dels consells comarcals. I ho fem amb un equip molt transversal, que és el nostre gran actiu.

Es coneix més el COPATE per la lluita contra la mosca negra que pels altres programes que tenen en marxa.

És normal. La lluita contra la mosca negra és imprescindible si pretenem que estes terres tinguen uns estàndards de qualitat de vida homologables als d’altres llocs del país. I si volem continuar apostant pel turisme com a instrument de desenvolupament del territori, és obvi que cal dedicar diners i esforços al control d’esta i altres plagues.

Estem pitjor ara que fa uns anys en matèria de plagues?

En absolut. La mosca negra és un problema controlat, que s’ha produït pel canvi de les condicions ecològiques del riu Ebre fruit de la transparència de l’aigua, que en part es deu a l’esforç de depuració que s’ha fet a tota la conca. I el mosquit tigre és una anècdota, encara que en altres llocs del país és vist com si hagués arribat una manada d’elefants.

Estarem millor, però la sensació és que cada cert temps arriba un nou i molest visitant.

La globalització de l’economia crea les condicions idònies per a les plagues amb capacitat d’expansió. Cal tenir present que l’activitat humana desequilibra els ecosistemes. I n’hem afrontat les conseqüències.

La gestió dels residus s’emporta una part important del pressupost d’ajuntaments i consells. Per què hi ha municipis que tornen al contenidor en superfície i abandonen els soterrats?

Este és un debat que apareix cada 10-12 anys, quan les administracions donen per amortitzades inversions. En el seu dia, el contenidor soterrat ens va permetre agrupar fraccions. Este sistema no està en qüestió. Però és cert que ara apostem pel model mixt, que decidim en funció de les necessitats.

Per què reciclem tan poc?

Dediquem molts d’esforços a fer pedagogia a les escoles. Però al carrer o a casa, els xiquets es troben amb una altra realitat. Tenim un model socioeconòmic insostenible. No tenim consciència que els recursos són limitats.

Juntament amb els residus, el sanejament és l’altra gran àrea que gestionen. D’esta gairebé ni se’n parla.

Bon senyal. És un tema desconegut per a la població perquè funciona molt bé. Donem servei de sanejament a més del 95% de la població del Baix Ebre i Montsià.

Enguany hem tingut dos incendis importants a la Ribera d’Ebre i al Perelló. Este últim el posen d’exemple de com una bona gestió forestal ajuda a limitar danys.

Els dos focs demostren que tenim un problema per l’abandonament del camp. Cada vegada hi ha més massa forestal sense gestionar i una climatologia més adversa. Els boscos gestionats donen l’oportunitat d’evitar grans incendis i generen biodiversitat.

Tenim capacitat per a gestionar l’enorme superfície forestal del nostre país?

Este és un dels debats. Però tinguem present que dediquem més diners a extinció d’incendis que no pas a gestió forestal.

El nombre d’empreses que s’ha adherit a la Reserva de la Biosfera és un bon indicador de l’acollida que ha tingut al territori?

Tenim 150 empreses acreditades, la majoria dels sectors agroalimentari i turístic. L’important és que el territori i el teixit socioeconòmic s’adonen que la Reserva aporta valor als seus productes.

Ebrebiosfera ajuda a obrir portes?

Ha ajudat empreses del sector de la mel i de la sal a entrar en nous mercats, per exemple. El repte són els mercats de proximitat. I tot Catalunya ho és.

El COPATE també explora com  ens podem adaptar al canvi climàtic i convertir-ho en una oportunitat.

Clima i energia estan molt relacionats. El COPATE ha ajudat als municipis a estalviar molts Kw en els equipaments i serveis públics: més d’un milió d’euros a l’any. A banda, tenim dos projectes locals molt interessants. Amb l’Observatori de l’Ebre i l’Escola Agrària de la Terra Alta hem posat en marxa un observatori de la sequera que permetrà precisar on fa falta reg de suport i generar un important estalvi d’aigua.

I enguany tindrem la primera collita d’ostra autòctona.

Aquest és l’altre projecte, experimental també, que permetrà als aqüicultors del delta no dependre de la llavor forana. Ho fem amb l’Escola d’Aqüicultura de la Ràpita i amb la Federació de productors.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 84 = 93

Últimes notícies