Cada cop estic més convençut que el Jutge Llarena, igual com altres actors d’aquesta tragicomèdia , han estat introduïts a l’escena actual des de fora del teatre. Són actors intel·ligents dintre la seva professió, però els manca quelcom molt important: ser llestos. Intenten suplir aquesta mancança amb molta vanitat. Ja ho va dir algú, el món el mouen els diners, el sexe i… la vanitat.
Aquesta vanitat va venir inflada per les paraules d’en Felip V quan li digué a Barcelona (a l’entrega dels despatxos de jutges/-esses): “Pablo, Espanya confia en ti.” En sentir que aquell en qui la justícia s’administra en nom seu el va animar, va començar a levitar i no tocarà terra fins que els jutges imparcials europeus el tornin a la realitat i li recordin que la veritable justícia surt del poble.
Així doncs, aquest Pablo, després de sentir la veu del Borbó, igual com Saulo camí de Damasc, va caure de genolls i va veure la llum, i es va convertir en un fidel seguidor del déu espanyol i, com el Cid i en Rodrigo, va començar la lluita contra els infidels catalans.
Hi torno, si fos llest, hagués encausat els polítics catalans, i els deixà en llibertat immediatament i no serien presos polítics. Sí, presos polítics, no polítics presos. Estan a la presó encausats per delictes del seu càrrec. Diguin el que diguin.
D’acord amb la Llei del ritual penal, no són criminals. Ara en Pablo ha deixat en evidència tot el sistema judicial espanyol, i el més greu, ha assassinat Montesquiu i la seva separació de poders. Tot el món ha vist que a l’Estat més imperialista del món continua sense haver -hi separació entre el poder executiu i el judicial. Hispània és imperialista i totalitarista des dels mal anomenats Reis Catòlics, i una de les primeres en l’esclavitud.
D’aquests catòlics reis vull afegir que Ferran d’Aragó va ser un titella a mans de la maquinadora Isabel de Castella (només cal mirar com va accedir al tron). Quan va morir Isabel, Ferran va marxar cap a l’Aragó i va contraure matrimoni amb una dona de 18 anys, Germana de Foix. Deia, a tots els que el volien escoltar, que aquella gent castellana només pensaven a conquerir terrenys i expandir la religió. Va morir, segons la història, en prendre un potent afrodisíac. Ja ho sabeu, els diners, la vanitat i el sexe.
