Doina Gherta (Chisinau/Moldàvia, 1994) és psicòloga i tècnica d’Atzavara-arrels, una entitat amb seu a Tortosa que es dedica a oferir suport social i cultural a col·lectius vulnerables, especialment a persones immigrades i en situació d’exclusió social. La seua tasca se centra a facilitar la integració i la inclusió d’estos col·lectius a través de diversos programes i activitats. L’any 2023, Tortosa va acollir 1.296 immigrants estrangers. Este 2025, l’entitat celebra el seu vint-i-cinquè aniversari. Doina va arribar a Tortosa als sis anys i, des de petita, se va vincular a l’entitat.
Quin balanç fa d’estos 25 anys?
Estem molt orgullosos de tot el que hem aconseguit durant estos 25 anys. Hem pogut acompanyar moltes famílies, dones, joves i infants en el seu procés d’arrelament a Tortosa, ajudant-los amb tot el que han necessitat, des de tràmits pràctics fins a classes de català i castellà, i també oferint-los l’oportunitat de participar en activitats culturals i socials a la ciutat.
Qui forma part de l’entitat?
L’entitat està formada per dos grups: d’una banda, un equip tècnic que actualment compta amb sis persones, i de l’altra, un grup de voluntaris que participen en els nostres projectes. Els voluntaris provenen de les Terres de l’Ebre i disposen d’hores que volen invertir per a ajudar o conèixer altres persones. A més, també comptem amb voluntaris europeus i estudiants en pràctiques. I, per descomptat, tenim les persones participants, que van des d’infants majors de sis anys fins a joves, dones adultes i famílies.
Quins projectes destacaria com a més significatius?
Atzavara-arrels ha apostat molt per l’educació en el lleure, i això es veu reflectit en projectes com l’esplai Atzavara Jove. Tenim programes adreçats tant a infants de primària com a joves a partir de 12 anys. Són activitats creatives que també promouen l’educació en valors. A banda d’això, tenim un altre projecte destinat a acompanyar dones, tant nouvingudes com de la ciutat, en tot el que puguen necessitar: des de classes de català fins a participació en activitats de lleure. En els darrers anys, hem reforçat la part formativa, oferint acompanyament a professionals, entitats i administracions sobre temes com el feminisme, l’antiracisme o la salut mental.
Com celebrareu estos 25 anys?
Durant tot l’any farem activitats especials. Al gener vam celebrar una gran festa d’aniversari i al febrer farem una rua de Carnaval amb la temàtica de la natura. Estem molt il·lusionats i convidem tothom a participar-hi. La rua serà el dia 27, i el punt de trobada serà a la plaça Pius XII.
Quin tipus de suport oferiu a les persones que arriben a Tortosa?
Impulsem diversos projectes culturals i educatius per a afavorir la diversitat, la convivència i el respecte entre diferents comunitats. L’objectiu és crear un teixit social més inclusiu i solidari. A través del Voluntariat per la Llengua, oferim classes de català i també brindem un acolliment inicial per a ajudar les persones a conèixer els serveis disponibles al municipi. A més, oferim reforç educatiu i col·laborem amb altres entitats perquè creiem que és fonamental treballar en xarxa.
S’adreça molta gent a la vostra entitat? Quines són les seues principals necessitats?
Sí, cada cop hi ha més persones que s’adrecen a nosaltres. En estos 25 anys, hem aconseguit convertir-nos en un referent. Les seues necessitats principals són, d’una banda, aprendre la llengua i regularitzar la seua situació per a poder arrelar-se a la ciutat, i d’altra banda, conèixer els serveis que oferix Tortosa i poder participar activament a la comunitat.
Hi ha algun projecte que considereu necessari per a continuar millorant el suport a les persones immigrades?
És essencial continuar enfortint tots els serveis que oferim. Per això, necessitem més recursos econòmics per a poder seguir fent este acompanyament. Un projecte fonamental és l’esplai Atzavara Jove, que servix com a primer acostament de les persones joves a la comunitat. Per a mantindre’l actiu i que siga efectiu, és imprescindible el suport de les administracions públiques.
En quins aspectes creus que la societat de les Terres de l’Ebre podria millorar pel que fa a la integració dels immigrants?
Crec que és fonamental adoptar una visió antiracista i intercultural de la ciutat. Hem de pensar que totes les persones que arribem tenim molt per a aportar. Per tant, cal facilitar esta integració i apropar-nos els uns als altres. Una persona que arriba necessita crear una nova xarxa, i per això és imprescindible comptar amb voluntariat: persones que vulguen dedicar el seu temps i els seus coneixements per a col·laborar i facilitar l’adaptació de les persones nouvingudes.
Us preocupen les actituds racistes que sembla que cada vegada van a més?
Sí, ens preocupen molt els discursos d’odi. Esta divisió entre “nosaltres” i “ells” ens fa oblidar que tots vivim en la mateixa ciutat, que compartim la mateixa regió i que tenim la responsabilitat de millorar la convivència. Hem de conèixer-nos més, establir relacions que ens permeten créixer com a societat i buscar el millor per a tots i totes.
Quines dificultats o barreres trobeu a l’hora de treballar esta integració?
Una de les principals dificultats és la manca de temps per a dedicar més atenció a les persones amb qui treballem. A més, el racisme i la xenofòbia són barreres que dificulten l’adaptació i la integració. També hi ha la falta de recursos econòmics: molts dels nostres projectes estan saturats, el que significa que són molt ben rebuts, però també implica que necessitem més persones que hi participen per a poder enfortir-los.
