El dilluns 18 de juliol, es van lliurar 22 ajuts PERIS per a projectes de recerca en Atenció Primària, dos dels quals estan liderats per professionals de les Terres de l’Ebre.
D’una banda, s’ha concedit una subvenció a l’estudi “Avaluació i implementació d’una intervenció nutricional, cronobiològica i d’exercici físic per a la millora de la qualitat de vida, la fatiga, el dolor i l’insomni en persones amb Fibromiàlgia i Fatiga Crònica” (projecte SINCRONITZA +). El projecte naix del Grup de Recerca SENSITEBRE, liderat per Pilar Montesó Curto, infermera de l’EAP Tortosa Oest, com a investigadora principal, i Noèlia Carrasco Querol, tècnica de la USR IDIAP Terres de l’Ebre, com a coinvestigadora.
D’altra banda, Josep Luis Clua Espuny, metge de família de l’EAP Tortosa Est i responsable del Grup de Recerca EBRICTUS, ha rebut l’ajut PERIS per a l’estudi “Alt risc de fibril·lació auricular, ictus silent i trastorn cognitiu: estudi multicèntric, prospectiu i aleatori” (PREFATE).
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, van presidir l’acte de lliurament, que es va fer a la sala d’actes del Departament de Salut. Josep Maria Argimon va destacar que el Departament ha doblat el finançament dels ajuts PERIS de recerca en atenció primària i, concretament, en aquesta convocatòria 2022-2024 hi ha destinat 4 milions d’euros.
SINCRONITZA +
Les síndromes de fibromiàlgia i fatiga crònica afecten la qualitat de vida d’una proporció cada cop més elevada de persones, majoritàriament dones. El projecte SINCRONITZA + pretén avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal multidisciplinària. Les principals variables que s’estudien són la qualitat de vida, la fatiga, el dolor, l’insomni, la qualitat dels descans nocturn, l’adherència a la dieta mediterrània, la freqüència de consum d’aliments, els ritmes biològics, la pràctica d’exercici físic, l’impacte funcional d’aquestes síndromes i l’ansietat, entre d’altres.
La intervenció és de dotze hores que es compacten en sessions de tres hores, dos dies a la setmana, per facilitar l’assistència a les persones que treballen. Hi ha sessions d’educació nutricional i cronobiològica, i sessions d’exercici físic, que porten a terme nutricionistes i fisioterapeutes. A més a més, s’hi inclou la participació ciutadana, tenint en compte l’opinió dels participants en l’optimització de la intervenció.
El projecte el lidera l’IDIAP USR Terres de l’Ebre, al CAP Baix Ebre de Tortosa, i hi participen també l’HTVC (IISPV), la Universitat de Vic i l’AFISAN, i l’Associació d’Afectats de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica de la Ràpita.
La intenció és que el tractament grupal estudiat estigui disponible en tants CAP com sigui possible, i que també el puguin oferir les associacions d’afectats, per arribar al màxim de població que se’n pugui beneficiar i millorar la qualitat de vida de les persones amb fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica.
PREFATE
L’evolució demogràfica als països desenvolupats comporta l’aparició de necessitats de salut relacionades amb diferents patologies cròniques que afecten l’autonomia i qualitat de vida especialment de la gent gran. Així, es preveu que el nombre de persones amb fibril·lació auricular (FA) augmenti un 150% en les properes quatre dècades i que la incidència de la demència es dupliqui cada sis anys i augmenti de 75,63 milions el 2030 a 135,46 milions el 2050.
Atès que aquestes malalties, soles o combinades, seran una de les principals càrregues sanitàries i econòmiques de la població europea i, per descomptat, també de la catalana, importants organitzacions internacionals demanen la prevenció conjunta de l’ictus i la demència.
En aquest context, l’estudi PREFATE pretén determinar quin impacte pot tenir l’ús combinat de diferents dispositius de registre del ritme cardíac, biomarcadors, ecocardiograma i ressonància magnètica sobre la detecció precoç de fibril·lació auricular, ictus silent i deteriorament cognitiu en persones que tenen un risc alt de patir FA. Els resultats de la primera part de l’estudi es compararan amb el tractament mèdic estàndard.
Els coneixements actuals suggereixen que les poblacions on hi ha intervenció precoç sobre grups de risc tenen menys probabilitat de sofrir malalties vasculars, incloent-hi l’ictus, tenen una millor funció cognitiva i taxes de demència més baixes. Així es podrien prevenir fins a un 90% d’ictus i un 35% de demències associades a la FA, la qual cosa comportaria tant beneficis socials com clínics.
