HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEduardo Margaretto. Traductor

Eduardo Margaretto. Traductor

L’últim llibre literari d’Eduardo Margaretto ha estat la traducció de La Roma de Pasolini al castellà, de l’autor italià Dario Pontuale, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor de Bolonya. No era la primera vegada que Margaretto s’enfrontava a la immensa figura de Pier Paolo Pasolini. Abans ho havia fet amb Pasolini. Un delito italiano, de Marco Tullio Giordana, i Pasolini y la cultura espanyola, de Francesca Falchi. Pasolini, que està considerat com el gran intel·lectual italià del passat segle no va tenir una vida fàcil i, molt sovint, incompresa per la seva condició homosexual i per les seves idees polítiques, però és interessant observar que va mantenir una relació d’amor amb Cataluya, cosa que el va portar a viatjar a Barcelona. Podem dir que Pasolini és un europeu global del segle XX i que avui desperta tanta admiració com incomoditat, però la seva figura s’ageganta a mesura que passa el temps. La prova és que tant el seu cinema com la seva literatura es visionen i s’estudien una i altra vegada, com s’observa actualment i acaba de fer Eduardo Margaretto.

Pasolini va ser a Barcelona a la recerca de José Agustín Goytisolo, i el poeta barceloní es va involucrar en una conferència que havia de donar Pasolini a la Facultat de Medicina de la Universitat i que, en un primer moment, no va poder celebrar-se a causa de la presència policial, cosa que va forçar-lo a refugiar-se al mortuori i passadissos subterranis, amb la presència de cadàvers i d’òrgans humans en formol. Per a obtenir aquesta informació, Margaretto va parlar amb Julia Goytisolo, la filla del poeta, a la qual el seu pare va immortalitzar al poemari Palabras para Julia, i també ho va fer amb Enrique Irazoqui, el jove comunista que va interpretar Crist a El evangelio según Mateo. Aquests dos fets són suficients per a comprendre la professionalitat de Margaretto quan s’enfronta a una traducció. Recordem que també va traduir Aurelio Penna, Antonio Burges, Tiziano Scarpa i Dino Campana, entre altres. Justament, aquest últim va despertar l’interès de Victor Canicio per conèixer personalment Eduardo Margaretto, i amb la companyia de Xavier Pascual com a fotògraf vam passar a casa seva una molt bona estona amb whisky de malta i formatge parmesà. La Ràpita ha tingut bons traductors; el mateix Canicio va traduir el premi Nobel Henric Böll. Vicent García Anguera, en el seu moment (anys 20 i 30 del segle passat) estava considerat un dels millors traductors de l’escuderia de Josep Janés; i Sebastià Juan Arbó va traduir Alexander Pushkin. Eduardo Margaretto és el successor de tots ells, tot i que nascut a València, és fill d’emigrants italians, amb arrels a Gènova, Nàpols i Sícilia. Per tant, coneix perfectament la cultura italiana, havent-la estudiat de jove al Liceu italià de Barcelona, on va descobrirRoberto Rosselini, Federico Fellini, Vittorio de Sica i Marcello Mastroinianni. Margaretto va ser traduït a l’italià per la seva biografia de John Fante i com a biògraf ho ha fet amb Franco Battiato i Elvis Costello, però jo admiro la seva passió per la traducció literària, i és que la feina de traductor és molt difícil, ja que és un repte per a qualsevol que vulgui transmetre la llengua d’un país a un altre i són les dificultats de gramàtica, lèxic i cultura les característiques fonamentals. Margaretto ha superat aquestes barreres, però el més important, sota el meu punt de vista, és el profund coneixement de l’autor i de l’època que ha viscut.

Dario Pontuale descriu la Roma de Pasolini amb les seves belleses i les seves misèries, que transmeten al lector la intenció política i social d’aquells anys. El que ha fet Margaretto és recollir apassionadament el pensament i la filosofia de Pasolini en una traducció més que notable. El resultat és un magnífic llibre que delectarà els seus nombrosos lectors. L’última traducció més recordada a les Terres de l’Ebre és la que va fer Gerard Vergés amb els Sonets de Shakespeare.

Actualment, Eduardo Margaretto és el responsable de la col·lecció de llibres dedicats a la música Marquee Moon de l’Editorial El Doctor Sax de València, i està treballant en una novel·la i un poemari.

Eduardo Sanchez
Eduardo Sanchez
cronista cultural
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 50 = 53

Últimes notícies

-->