HomeCulturaJesús celebra el desè aniversari de la recuperació de la tradicional carrauada...

Jesús celebra el desè aniversari de la recuperació de la tradicional carrauada de Setmana Santa

Antigament, el Divendres Sant no podien fer-se sonar les campanes de les esglésies, com tampoc menjar carn, ni escoltar música no sacra, amb motiu de la mort de Jesucrist. Per tal de cridar els fidels a l’església per a celebrar la processó de Divendres Sant, hi havia poblacions que, en lloc de les campanes, feien sonar aparells de fusta, com les matraques dels campanars, que emetien un so sord, fort, i que s’escoltaven per tot el poble. Algunes poblacions, però, no tenien matraques, com és el cas de Jesús, on els infants anaven pels carrers del municipi fent sonar uns petits carraus per tal de convocar la ciutadania a l’església per a rememorar la mort de Crist.

Així recorda la seua infantesa el jesusenc Pepe Bort, que explica: “Quan era escolanet, anàvem voltant pel poble, fent sonar els carraus, per a anunciar la processó del Sant Enterrament, on ens reuníem els feligresos per a celebrar el Divendres Sant”. El jesusenc, però, assenyala que, tot i ser un instrument vinculat a la religió cristiana, “els primers carraus són d’origen àrab: van ser ells qui ens els van portar”.

La celebració d’este acte tradicional va anar perdent-se amb els anys, però en la memòria de Bort continuava ben present. És per això que, després de molts anys vivint a Barcelona, i un cop jubilat, va tornar al seu poble, a Jesús, i va proposar-se recuperar aquell costum perdut. “Volia recuperar tradicions. És per això que vaig posar-me en contacte amb el capellà, amb mossèn Paco Vives, per a dir-li que havíem de recuperar la tradició dels carraus”.

Així va impulsar, el 2012, la Penya Lo Carrau de Jesús i va començar a crear carraus, de tota classe i mida. A més, també va adonar-se que el campanar de l’església de Sant Francesc de Jesús no tenia matraca, i va demanar al mossèn de posar-ne una, a l’espai buit que hi havia al campanar. Bort va fer-ne una maqueta, a partir de la qual van treballar Julio Sánchez, en tot allò relacionat amb l’estructura de ferro que suporta l’instrument i tot el tema elèctric, i els germans Vives, que eren fusters, per a convertir la idea en una realitat.

Així, la matraca de Jesús s’instal·lava al campanar de la parròquia l’any 2014, a través d’una grua, per la dificultat de pujar-la pels 104 esglaons de l’escala i pel seu pes -té unes mides d’1,20 m de diàmetre i d’1 m d’ample, està construïda amb fusta de niangó i es fa funcionar elèctricament-. A través d’una enquesta a la població, la ciutadania va escollir anomenar la matraca de Jesús ‘Sisqueta’, en honor al patró del poble, que dona nom a l’església jesusenca.

Des d’aleshores, cada Divendres Sant es fa sonar la matraca de Jesús, “l’única que funciona a les nostres terres, ja que la que hi ha a la Catedral de Tortosa, és una peça de museu que té més de 200 anys i que no es pot fer funcionar perquè es desintegraria”, detalla.

D’altra banda, al llarg d’estos anys -a excepció del 2021 a causa de la pandèmia-, la Penya lo Carrau ha organitzat en ple Dissabte de Glòria, una carrauada popular que se celebra a la pèrgola de la població. Allí, els assistents fan sonar durant cinc minuts els instruments, i per a cloure la trobada, hi haurà xocolatada calenta per a tothom.

Enguany, a més, l’entitat celebra el seu desè aniversari des de la recuperació d’este acte tradicional, i ho fa amb la incorporació d’una nova creació del jesusenc: un carrau especial que commemora esta fita.

Bort anima tothom a formar part d’este acte tradicional, perquè “no hi faltaran carraus” -n’ha confeccionat, durant els anys, més de 200- i “participaran en un acte que fa soroll, però que és bonic: no hi ha cap carrau que sone igual que un altre”.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 12 = 16

Últimes notícies

-->