El conflicte entre els sindicats i el Departament d’Educació continua sense avenços després de la darrera proposta de la conselleria de dijous passat. Esta contempla una inversió de més de 138 MEUR per al curs vinent en aplicació de diverses mesures. Tot i això, deixa fora la recuperació de l’horari lectiu dels docents per al curs vinent, ja que insisteix que és inviable tècnicament i requeriria 170 MEUR extra.
Educació defensa que s’ha mogut del seu posicionament inicial i insisteix els sindicats que facen el mateix, com ha tornat a fer el conseller Josep Gonzàlez–Cambray en seu parlamentària este dimecres. Els sindicats defensen, però que la recuperació de l’horari lectiu a partir del curs vinent és irrenunciable.
La darrera proposta contempla aplicar a partir del curs vinent part de les reclamacions dels sindicats. Entre estes, la reducció de ràtios, tot i que en nou anys i no en sis com proposen els sindicats. En concret, la conselleria iniciaria la reducció l’any vinent amb l’objectiu d’assolir els 20 alumnes a infantil i primària, els 25 a secundària i els 30 a la postobligatòria en nou anys. El cost econòmic per curs acadèmic és d’11.021.868,52 euros, amb aplicació a partir del curs vinent.
També preveu 34.293.514,75 euros per a la conversió dels terços en mitges jornades, 6.576.386 euros per incorporar 216 dotacions de Personal d’Administració i Serveis (PAS) i Personal d’Atenció Educativa (PAE) i 43.838.095,23 euros per les 890 dotacions docents del curs vinent. En este sentit, també es preveuen 42.973.458,61 euros per l’increment de 852 dotacions de professorat d’FP a partir del curs vinent i 284.288,47 més per 9 dotacions de PAS i PAE. A més, Educació sosté que l’equiparació salarial està garantida per la nova Llei d’FP i això tindrà un cost econòmic de 6.879.371,60 euros per curs.
Punts de desacord
Més enllà d’estes propostes, el principal punt de desacord està en la recuperació de l’horari lectiu per als docents. La conselleria accepta reduir una hora lectiva per als mestres, però des de l’1 de setembre del 2023 i no del 2022 com volen els sindicats. En el cas de secundària, l’administració ho proposa per al 2024 i els sindicats també ho volen per al curs vinent.
En este punt, Educació defensa en la darrera proposta que s’ha mogut des del seu posicionament inicial, però insisteix que la seua proposta final és la que va plantejar dijous: infantil i primària el setembre del 2023 amb un cost de 67.126.672,50; i secundària el setembre del 2024, amb un cost de 103.334.824,98. La conselleria sosté que esta inversió de més de 170 MEUR no és possible per al curs vinent, però a més, afirma que tècnicament no és possible avançar-ho perquè les plantilles ja estan calculades i carregades als aplicatius.
Un altre punt on no hi ha acord és en el retorn del caràcter lectiu de les dos hores de reducció al personal de més de 55 anys. Educació defensa que s’ha mogut perquè en el primer document ho deixaven per a la pròxima legislatura i ara ho inclouen per al curs 2024-2025, amb un cost econòmic per curs acadèmic de 33.921.254,27 euros.
En canvi, mantenen per a la pròxima legislatura el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys perquè tindria un impacte econòmic molt elevat. En concret, de 191.567.932,76 euros per curs.
Defensen que el calendari és cosa de la política educativa
D’altra banda, tampoc hi ha acord sobre dos temes cabdals: la retirada del decret de plantilles i de l’avançament del curs escolar. Pel que fa al primer, Educació es compromet a millorar la publicitat i la transparència en els llocs de treball vacants i proposa la creació d’un grup de treball per a l’actualització del decret, però no la seua retirada.
Pel que fa al calendari, insisteix que es tracta d’un tema de política educativa que no afecta els drets laborals dels treballadors.
A més, creu que també s’han mogut pel que fa als nous currículums, ja que ha recomanat una “transitorietat” durant els pròxims tres anys. En aquest cas també defensa que es tracta d’una política educativa que no afecta els drets laborals.
Finalment, el document de la darrera proposta recull que Educació ja està assumint la responsabilitat en la defensa de la immersió i en la cobertura legal del personal dels centres davant de les sentències sobre el castellà i que està dialogant de manera real amb els sindicats. A més, afirma que està d’acord en l’assoliment del 6% del PIB en educació, però afirma que no depèn exclusivament del Departament. Al mateix temps, diu que ja s’ha iniciat el procés per l’estabilització dels interins.
Els sindicats no van assistir a la mesa sectorial d’aquest dilluns i mantenen les seues peticions per aconseguir que les mesures s’apliquen el curs vinent. Educació sosté que ja s’ha mogut dels seus plantejaments inicials i lamenta que no s’haja pogut discutir la darrera proposta perquè els sindicats no es van presentar ni a la mesa de dijous ni a la de dilluns, segons han explicat fonts del Departament.
