Molts municipis de les Terres de l’Ebre veuen amb impotència com el tancament d’oficines i la pèrdua de serveis bancaris avança sense aturador. Des del 2008 han tancat prop del 70% de les sucursals bancàries de la província, que han passat de 800 oficines a només 261 en el tercer trimestre del 2021.
El conjunt de les dos demarcacions, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, no estava per sota de les 300 entitats des del 1975, segons dades del Banc d’Espanya. La meitat dels 184 municipis no tenen ni oficina ni caixer i, tot i que este fenomen afecta sobretot els municipis de les comarques menys poblades del Camp, com ara la Conca i el Priorat, a les Terres de l’Ebre també hi ha, si més no, deu municipis que no tenen ni oficina ni caixer de les principals entitats bancàries: Tivenys, Alfara de Carles, Caseres, La Galera, Aldover, Freginals, Prat de Comte, La Pobla de Massaluca, Bot o La Palma d’Ebre. Caldria sumar-hi nuclis de població que tampoc en tenen, com ara els Reguers, Vinallop o els Muntells.
Alguns veïns d’estos municipis petits tenen serveis bancaris de proximitat només a través de les seccions de crèdit de les cooperatives agrícoles. Això passa a la Galera, i és especialment substancial a l’interior, on la Pobla de Massaluca, Ginestar, Bot o la Palma també funcionen d’esta manera.
“Mai hem tingut oficina bancària, però l’oficina cooperativa obre la majoria de dies al matí i a la tarda, i la gran majoria de la població pot gestionar els seus diners des d’allà”, assegura Antoni Ferré, alcalde de la Pobla de Massaluca.
Es tracta d’una disponibilitat horària que no oferixen, ni de bon tros, la majoria dels serveis d’oficina parcial que, a través de gestors col·laboradors, encara oferixen algunes entitats en alguns pobles.
La llista és llarga i tendix a créixer pel tancament progressiu de sucursals dels bancs i a decréixer, perquè algunes d’estes oficines parcials acaben tancant. És el cas recent del Banc de Santander a Tivenys, al Baix Ebre.
Altres pobles menuts, concretament cinc, tenen servei gràcies a una prova pilot impulsada per la Diputació de Tarragona que el 2018, a través de convenis amb els ajuntaments i amb Caixabank, va permetre habilitar-hi caixers que, a més a més de traure diners, permeten fer el pagament de tributs a BASE [l’organisme autònom de la Diputació que recapta impostos per delegació de molts ajuntaments].
Es tracta de Vinebre, la Torre de l’Espanyol i Garcia, tots tres a la Ribera d’Ebre; Paüls, al Baix Ebre; i Godall, al Montsià, juntament amb set municipis de les comarques del Camp de Tarragona.
En alguns municipis del Camp, la situació ha obligat ajuntaments i veïns a moure’s: des d’un referèndum a Cornudella de Montsant (Priorat) per a exigir un caixer, a cursos de banca en línia per a gent gran a Calafell (Baix Penedès), davant l’anunci de tancament simultani de totes les entitats. El perjudici és especialment sagnant des del punt de vista de la gent gran, i més en un territori, com les Terres de l’Ebre, on els serveis de transport públic són deficients, sobretot en freqüències.
Segona fase
Amb este panorama, la Diputació està estudiant donar continuïtat a la iniciativa del 2018 per tal que se’n puguen beneficiar més municipis. De fet, aleshores algunes dels peticionaris ja es van quedar a les portes, perquè Caixabank, única entitat que s’hi va interessar, exigia, però, que els pobles en qüestió tinguessen almenys 400 habitants, i la Diputació, que no hi hagués cap altre caixer ni oficina en el mateix nucli. Durant este temps s’han generat, a més a més, buits que han fet que s’hi hagen interessat més municipis.
Ara, segons admet a este periòdic el president de BASE de la Diputació, el torrenc Eduard Rovira, s’està acabant d’ultimar la fórmula jurídica i els requisits per a fer “un nou escampall de caixers pel territori”.
A grans trets, hi ha dos opcions: que la Diputació faça directament, i probablement a través de BASE, una única licitació, a la qual optarien, a més a més de Caixabank, altres operadors com Correus o Prosegur que actualment també oferixen productes homologables, o que els serveis jurídics de l’ens supramunicipal redacten un contracte marc a través del qual els ajuntaments puguen fer la contractació directa i, en el cas dels que tenen menys recursos, rebre una subvenció de part de la Diputació.
En el cas de la prova pilot del 2018, Ajuntaments, Diputació i La Caixa es repartixen a parts iguals el cost del manteniment del servei. Cadascun assumix 232,38 euros mensuals i el conveni es va signar per a 12 anys.
Ara, però, amb vista a la continuïtat del projecte en altres municipis, Caixabank es nega a assumir-ne cap cost, segons les fonts oficials de la Diputació consultades pel Setmanari L’EBRE. La llista de beneficiaris l’haurà d’autoritzar la subdirecció general de Supervisió i Tutela Financera de la Generalitat. Les mateixes fonts avancen que el Govern català aprova la mesura.
La iniciativa té garantia d’èxit perquè ha funcionat molt bé allà on s’ha implantat. “Estem molt contents, va ser un pas endavant”, valora l’alcalde de Paüls, Enric Adell. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Paüls, s’hi fan prop de 9.000 moviments cada any, una mitjana de 750 moviments mensuals: ingressos, transferències, pagaments, actualitzacions de la llibreta o retirada d’efectiu.
L’alcalde, que actualment també és diputat provincial, assenyala que no només suposa un estalvi de temps, sinó també, de diners en desplaçaments, ja que la sucursal més pròxima és a 10 quilòmetres, a la població veïna de Xerta, on encara hi ha una oficina de Caixabank i un caixer i un servei col·laborador vinculat al BBVA. Adell recorda que la Generalitat Valenciana i les Diputacions de Valladolid, Badajoz i Almeria han materialitzat iniciatives similars.
“No havíem tingut mai un caixer, i la veritat és que vam posar en marxa un nou servei que ens ha anat molt bé”, subratlla Joan Juncà, alcalde de la Torre de l’Espanyol.
A les Terres de l’Ebre, la gran majoria d’oficines i caixers són, amb molta diferència, de Caixabank i el BBVA, tot i que també hi ha presència puntual del Banc de Sabadell, que manté oficines a Deltebre, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Amposta o la Ràpita, i del Banc de Santander, especialment al Montsià.
La retirada general sobre el mapa territorial beneficia les entitats amb més presència, especialment Caixabank, ja que facilita que capte nous clients. En línies generals, però, la sensació de la ciutadania és de rebre cada vegada menys atenció i de menys qualitat.
La Plataforma per una banca digna per a la gent gran ha convocat el pròxim 6 de març una manifestació davant del Banc d’Espanya, a Tarragona, per a exigir a entitats bancàries i administracions públiques l’impuls de mesures que puguen reduir la bretxa digital.
