EDICIÓ PAPER // El brot de Padesa, com era previsible, continua creixent. De fet, esta setmana ha arribat ja als 318 positius entre treballadors (246) i contactes estrets (72); ha obligat el Departament de Salut a impulsar un cribratge massiu als 14 centres educatius de Tortosa i al Procicat a aprovar mesures extraordinàries de restricció de la mobilitat i de l’activitat als termes municipals de Tortosa, Roquetes i Amposta.
“Creiem que és un exemple il·lustratiu de la capacitat infectiva del virus”, va manifestar dimarts, amb referència al principal brot que han tingut les Terres de l’Ebre des de l’inici de la pandèmia, el subdirector general de Salut Pública de la Generalitat, Jacobo Mendioroz, que va explicar que els treballadors són molt majoritàriament veïns dels tres municipis on s’han pres mesures especials i que treballen per tallar totes les cadenes de contagi. Si no ho aconseguixen, amb la progressió actual “en dos setmanes hi haurà més de mil casos només a les Terres de l’Ebre”, va arribar a advertir.
En este context, però, i sense tenir en cap moment la versió de l’empresa -esta publicació ha intentat posar-se en contacte amb algun responsable, de moment infructuosament-, són poques les veus que han demanat obertament el tancament parcial o temporal de la planta. De fet, els primers a fer-ho van ser ahir els representants de la CUP.
El portaveu del partit anticapitalista al Parlament, Sergi Arnau, va “denunciar la situació que s’està vivint a Padesa” i va quantificar que el 80% dels positius de Covid-19 registrats a Tortosa des de l’inici de la pandèmia “són atribuïbles als brots de Padesa”. “Ens trobem amb la contradicció que els nostres xiquets i xiquetes no poden anar al parc i que s’han pres mesures amb afectació a la ciutadania i al petit comerç i la restauració, i l’empresa continua funcionant amb normalitat”. Arnau va parlar d’“irresponsabilitat” i va concloure que, com en la crisi del 2008, “el capitalisme només mira per l’economia i la productivitat i no per la salut de les persones”. “Alguna cosa ha fallat”, sosté la CUP, que insta les administracions a revisar els protocols de seguretat i a fer-ne un seguiment. Arnau també va acusar Padesa de “pràctiques racistes” per no aplicar els mateixos protocols per a les empreses subcontractades, com Paumar, amb “treballadors principalment d’origen immigrant que van haver d’anar a treballar sense saber el resultat de les PCR”.
En canvi, tant els alcaldes de Roquetes com d’Amposta, tots dos d’Esquerra Republicana, han tancat files amb Padesa, on el sindicat UGT també es va mostrar partidari de mantenir l’activitat productiva, i han defugit l’opció del tancament de la planta agroalimentària. El batlle de Roquetes, Paco Gas, va reclamar que “s’acabe el relaxament, especialment en l’oci nocturn”, però va “trencar una llança” a favor de Padesa. “Padesa no pot parar perquè forma part d’un cicle que va tot lligat i el tancament suposaria un perjudici tremend per a tot el territori”, va justificar.
Les granges d’aviram són alguns dels centres del sector primari que trontollarien. En el mateix sentit es va expressar Adam Tomàs, alcalde d’Amposta: “Ha passat a altres llocs, per la tipologia de l’activitat, i cal prendre les mesures que calguen, però tancar l’activititat seria una errada: parlem de l’empresa més important de les Terres de l’Ebre i no ens podem permetre el luxe que acabe tocada de mort”, va manifestar en declaracions a La Xarxa.
No ha estat tan categòrica l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roige, de Junts. Si bé quan s’ha referit al brot, ha admès que el tancament seria complex i podria suposar un sotrac per la magnitud de l’activitat econòmica generada al voltant de l’escorxador, en declaracions al mateix mitjà també va subratllar que “és Salut qui ha de determinar quines mesures cal prendre per a controlar el brot de forma immediata”.
El que és inqüestionable és que el brot a Padesa ha fet disparar el risc de rebrot a Tortosa i també a les Terres de l’Ebre. A la capital tortosina es van arribar a superar els 1.600 punts de risc, xifra que multiplicava per deu la mitjana catalana, i tot i que este dimecres havia baixat dels 900 punts, continua figurant entre les ciutats amb més risc del país. A Amposta, el 7 d’octubre mateix el risc era de 353,16 i a les Terres de l’Ebre, estava tot just per sobre dels 300 punts (302,60). Tot i l’afectació del brot de Padesa especialment al Baix Ebre, era la Terra Alta la que tenia un índex més alt de rebrot (580 punts).
En el conjunt del territori, segons les dades de Salut fetes públiques abans del tancament d’esta edició, hi ha actius 10 brots a més a més del de Padesa, la magnitud del qual, de moment, no s’ha traduït en un increment preocupant de la pressió sobre el sistema sanitari: este dijous hi havia un total de 10 hospitalitzats, un dels quals vinculat al brot de Padesa; i una persona ingressada a l’UCI de l’Hospital Verge de la Cinta.
Sobre les mesures preses a Tortosa, Roquetes i Amposta, la directora territorial de Salut, Mar Lleixà, enfocava l’objectiu de “doblegar la corba i tornar a recuperar el color verd per a les Terres de l’Ebre”.