ARTICLE PUBLICAT AL NÚMERO 53 DE SOLDÓ, INFORMATIU DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE
El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), el qual té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtids, limícoles, ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida hivernal de cada zona humida. La realització d’aquest cens a tot el delta de l’Ebre comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies i aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells. Tot això suposa que perquè es pugui portar a terme sigui imprescindible la participació i coordinació de molts observadors, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i voluntaris.
El gener de 2024, aquest cens es va realitzar entre els dies 2 i el 27, amb la participació de 46 persones que van comptabilitzar 210.768 ocells. Aquest resultat suposa un augment respecte al total del cens del gener de 2023, quan es van comptabilitzar 171.710 ocells (el mínim censat des de l’any 2004). Considerant un període de temps més ample podem veure que es troba molt per sota de la mitjana de tot el període 2005-2023 (de 247.601 ocells), i també per sota de la mitjana dels últims 5 anys (227.858 ocells). A la Figura 1 podem apreciar l’evolució del total d’aus censades a hivern des de l’any 1972 fins a l’actualitat.
Els censos d’ocells aquàtics del delta de l’Ebre del gener de 2024 van incloure les tres espècies de gavines més abundants al Delta: la gavina vulgar o riellera, el gavià argentat i el gavià fosc. El recompte d’aquestes espècies suposa un esforç extra que seria difícil de mantenir anualment al Delta, donat què són espècies amb una distribució ampla i xifres prou elevades. Així, des de 2012 es va optar per continuar el seu cens de manera quadri anual, comptabilitzant-les a part del cens de la resta d’espècies.
Analitzant els resultats obtinguts en aquest cens podem veure que el grup més nombrós ha estat el dels limícoles (72.597 exemplars, 34 % del total d’aus censades), la qual cosa resulta especialment interessant pel fet que el grup més abundant des del 2004 als censos hivernants del Delta ha estat sempre els anàtids. Aquesta particularitat d’aquest gener de 2024 ha estat donada per les baixes xifres obtingudes al cens d’aquest últim grup, que només han arribat a sumar 61.684 exemplars, xifra que se situa com el mínim enregistrat d’anàtids censats a l’hivern en els últims 20 anys.
Considerant les espècies del grup d’anàtids, podem veure que l’ànec coll verd Anas platyrhynchos (amb 26.507 exemplars censats) també enregistra un mínim d’efectius que no s’havia observat per aquesta espècie des dels anys 80, havent perdut més de la meitat dels efectius respecte a la mitjana de l’espècie dels 19 anys anteriors (59.543 exemplars). Pràcticament totes les espècies d’aquest grup han presentat contingents hivernals molt per sota de la seva mitjana; així les espècies comunes més afectades han estat el xibec Netta rufina (564 ex., -84 %), l’ànec xiulador Mareca penelope (468 ex., -83 %), l’ànec cuallarg Anas acuta (827 ex., -70%), el xarxet comú Anas crecca (14.046 ex.,-38 %). L’ànec blanc
Tadorna tadorna ha estat l’únic anàtid amb un contingent censat per sobre de la seva mitjana (1.723 ex., +14%).
Tornant al grup dels limícoles, la suma d’exemplars del conjunt d’espècies d’aquest grup ha tingut un augment important respecte al resultat del gener de 2023 (72.597 ex., +19 %). L’espècie més abundant d’aquest grup (i també de tot el cens) ha estat el territ variant
Calidris alpina, amb 35.910 exemplars, xifra molt propera al valor mitjà del període 2005-2023 per a aquesta espècie (35.483 ex.). La segona espècie més abundant d’aquest grup ha estat la fredeluga o marinera Vanellus vanellus, que amb 8.472 exemplars censats ha mostrat una millora dels seus recomptes al Delta respecte als últims hiverns, però que continua estant bastant per sota de la seva mitjana (11.071 ex. de mitjana al període 2005-2023). La segueixen en nombre d’efectius el territ menut Calidris minuta (6.696 ex.), el bec d’alena Recurvirostra avosseta (4.537 ex) i la daurada grossa Pluvialis apricaria (3.505 ex.).
La població d’ardeids a l’hivern (7.321 exemplars) ha presentat una baixada del 46 % per sota de la mitjana del 2005-2023. La disminució ha afectat especialment les espècies més abundants a l’hivern, com l’esplugabous Bubulcus ibis (425 ex. -83 %) i el bernat pescaire Ardea cinerea, (2.287 ex, -58 %).
D’altra banda, els exemplars censats de corb marí gros Phalacrocorax carbó continua amb xifres prou baixes (2.153 ex., -49 % respecte a la mitjana dels últims 20 anys). En contrast el capó reial Plegadis falcinellus i el flamenc Phoenicopterus roseus, que han anat augmentant els seus efectius a l’hivern durant els darrers anys, presentant xifres que suposen els seus màxims històrics en aquests censos (14.509 ex. i 25.320 ex. respectivament).
Quant al grup de les fotges, representat bàsicament per la fotja vulgar Fulica atra, van presentar un valor prou menor respecte a la mitjana dels últims 20 anys (24.395 ex., -11 %). Tot i això, aquesta xifra suposa una important millora respecte als valors de cens de gener 2023, quan només es van comptabilitzar 8.272 exemplars. Finalment, Les gavines comuns (gavina riellera, gavià argentat i gavià fosc) van sumar 36.026 exemplars, resultat que suposa una davallada important respecte a la mitjana registrada entre 2005 i 2023 (-45 %).
Afectació dels arrossars secs
L’assecament hivernal dels arrossars constitueix una mesura de lluita contra el cargol poma. Es va implementar el 2011 al delta de l’Ebre i ha comportat la pèrdua de la inundació hivernal com a mesura agroambiental de les 22.300 hectàrees d’arrossars del delta de l’Ebre. Al període entre 2011 i 2014 la inundació de la superfície d’arrossars ha fluctuat entre el 15,5 % i el 100 %. El gener de 2024 la superfície inundada d’arrossar ha suposat un 60 %. La sèrie temporal de dades entre el període d’inundació generalitzada 2005-2010 i el període amb limitacions de la inundació 2011-2021 comença a ser prou perllongada per a analitzar les conseqüències d’aquest canvi agronòmic envers els ocells hivernants del Delta. Analitzant les evolucions numèriques, sembla que les alteracions causades per aquest canvi agroambiental pot haver afectat significativament dos grups d’ocells aquàtics molt rellevants en la comunitat deltaica: els anàtids i els ardeids (Figures 2 i 3). En canvi, altres grups no semblen haver estat perjudicats per aquestes variacions de la inundació dels arrossars: així, l’evolució numèrica dels limícoles -grup format per espècies heterogènies quant als hàbitats que fa servir- no sembla seguir un patró que es pugui associar amb les variacions d’aquesta inundació (Figura 4).
En resum, aquestes dades semblen evidenciar que la disminució de la superfície inundada d’arrossars a l’hivern pot haver produït una afectació en la comunitat d’ocells que utilitzen el Delta com zona d’hivernada, i que hauria de ser estudiada amb major detall dins l’avaluació de les conseqüències de les mesures aplicades per al control d’espècies invasores.
