Joan Panisello no és la primera persona de les Terres de l’Ebre que és reconeguda amb la Creu de Sant Jordi. Des de la seua creació el 1981, 1.290 persones i 493 entitats n’han rebut la distinció.
La presència de les Terres de l’Ebre al llistat de guardonats no és gaire significativa, solament 18 persones i 8 entitats. Segur que hi ha més gent que n’és mereixedora. A correcuita m’apareixen els noms de Sebastià Juan Arbó, l’escultor Soriano Montagut, el pintor Benet Espuny o, de les darreres generacions, el matrimoni Elias Campo-Maria Cinta Cid. La quota ebrenca, però, ara per ara és limitada.
Els dos primers ebrencs de rebre la Creu de Sant Jordi (1984) foren l’escriptor i polític republicà exiliat Artur Bladé Desumvila, nascut a Benissanet, que mesos abans havia ja rebut el premi Jaume Tió, instituït pel nostre setmanari. El mateix 1984 també es va atorgar a l’arqueòleg castellonenc i ampostí d’adopció, Francesc Esteve Gálvez, que desenvolupà bona part de la seua tasca docent i de recerca entre Tortosa, el Baix Maestrat i Amposta, on fundà el Museu Arqueològic de les Terres de l’Ebre.
Dos anys després (1986) va correspondre al pintor tortosí Fernando Arasa Subirats, el màxim representant de les arts plàstiques de la postguerra al territori. El següent premiat (1992) seria el gandesà Joan Grijalbo Serres, sindicalista de la UGT, exiliat i fundador de l’editorial que en portaria el nom. Després vindrien, en anys consecutius (1996 i 1997) dos tortosins, components de l’anomenada Generació Geminis, el dramaturg Ricard Salvat Ferré i l’escriptor Gerard Vergés Príncep, als quals s’afegirien, anys després (2010 i 2015), els altres dos membres d’aquella nissaga tan singular a la història cultural ebrenca, el també escriptor Manuel Pérez Bonfill i l’erudit i historiador Jesús Massip Fonollosa, tots dos igualment premi Jaume Tió.
Els següents guardonats foren (1999) la historiadora de l’art, professora de la Sorbona i directora del Museu d’Art Modern de Ceret, Josephine Matamoros, nascuda a Godall i nacionalitzada francesa; i, el mateix any, el pianista i compositor vinarossenc, molt vinculat a Tortosa, Carles Santos Ventura. Després vindrien el pintor Francesc Todó Garcia (2001), nascut a Tortosa, tot i que de petit es traslladà a Barcelona; Mercedes Pla Cid (2003), creadora de la fundació que en porta el nom, per a l’atenció de discapacitats i persones dependents; i Francesc Xavier Ciuraneta Aymí (2007), de la Palma d’Ebre, bisbe de Lleida els anys del trasllat de les obres d’art a Osca al qual es va oposar sempre.
L’única vegada que s’ha premiat polítics vinculats a Tortosa (2005) coincidiren Federico Mayor Zaragoza, científic reconegut, que havia estat ministre d’Educació i era aleshores director General de la UNESCO, i Josep Subirats Piñana, amb una llarga trajectòria, al principi a ERC i després, al PSOE, que l’enlairaria a càrrecs europeus.
Els darrers premiats, ja persones ben conegudes avui dia, foren el lingüista Joan Beltran Cavaller (2016), home d’una humanitat i senzillesa excepcionals, i la professora i actualment cap dels serveis de Cultura de la Generalitat, la senienca Victòria Almuni Balada (2018). A tots ells, ara s’hi afegix l’amic i company de curs durant sis anys Joan Panisello Chavarria. En una col·lectivitat petita com la nostra, on tothom es coneix, és innecessari fer un panegíric de persones actuals per la realitat dels fets viscuts.
A banda de les persones esmentades, cal afegir les Creus de Sant Jordi a les entitats. Aquí, la preeminència de les associacions musicals del Montsià és significativa: Lira Ampostina (1995), Unió Filharmònica (1997), Agrupació Musical Senienca (2002) i la Banda de Música d’Alcanar (2020). També, a institucions tan significatives com l’Observatori de l’Ebre (1987), la Plataforma en Defensa de l’Ebre (2005), i la llibreria Serret de Vall-de-roures (2017), el mateix any que la Arxiconfraria de la Verge de la Cinta.
