El Consell Comarcal del Baix Ebre ha inventariat els espais històrics de la Guerra Civil als catorze municipis i les tres entitats municipals descentralitzades de la comarca, amb l’objectiu de disposar d’una eina per a la possible preservació i senyalització dels elements inventariats per a usos culturals, educatius i turístics. Un exhaustiu treball que ha dut a terme l’empresa Terra Enllà, estudis i experiències i que es concreta en 193 fitxes d’espais vinculats amb la revolució anticlerical, els bombardejos franquistes contra la població civil, la fortificació republicana de la costa i el riu Ebre, els espais de combat de l’Ofensiva d’Aragó, l’evacuació de civils lluny de la línia del front i la batalla de l’Ebre.
El president del Consell Comarcal, Xavier Faura, el vicepresident i conseller comarcal de Cultura, Francesc Vallespí i els autors del treball, l’historiador i periodista Andreu Caralt i l’antropòloga Maite Hernández, han presentat avui públicament l’inventari, en un acte que ha tingut lloc al Saló de Plens del Consell Comarcal del Baix Ebre. “Hem promogut aquest treball de recerca com una eina de suport als municipis i per difondre en l’àmbit comarcal l’impacte de la Guerra Civil que ha deixat una empremta profunda en la mentalitat dels habitants i el paisatge”, ha manifestat Vallespí.
L’inventari ofereix una xifra suficient d’espais a cada municipi per desenvolupar un treball de recuperació de memòria democràtica. Aquest catàleg ha estat subvencionat per la direcció general de Memòria Democràtica i també és un element per estudiar la possibilitat d’integrar nous espais dins la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya.
Cadascun dels elements inventariats disposa d’una fitxa amb la descripció de la seua tipologia, la geolocalització, una fotografia, l’estat de conservació i si té alguna figura de protecció, una proposta d’intervenció i l’explicació històrica. Segons han detallat els autors de l’inventari, l’objectiu no era un rastreig sistemàtic de tots els vestigis, sinó l’elaboració d’un extens catàleg d’elements susceptibles de ser preservats i utilitzats per a usos divulgatius, educatius i turístics. Uns elements que podem classificar en: espais de combat a camp obert com trinxeres, fortificacions i refugis; espais de combat en zona urbana com hospitals o refugis; espais de transformació social com seus de partits o sindicats; espais de dol i commemoració i equipaments.
Així, entre els elements inventariats hi ha diverses casamates de formigó dins la línia fortificada del Delta-Amposta-l’Ampolla, l’antic camp d’aviació republicà de Roquetes; els hospitals militars habilitats al balneari de Cardó (Benifallet) i Masia del Ponç (l’Ametlla de Mar); les pistes militars que travessen la serra de Cardó-Boix, un espai amb elevat interès paisatgístic; línies de trinxeres a banda i banda del riu i edificis amb impactes de metralla a diversos municipis.
Pel que fa a la tasca d’elaboració del catàleg, ha implicat un estudi en profunditat de la bibliografia existent, la consulta d’arxius, entrevistes amb els representants municipals, la cerca d’informants i una intensa tasca de treball per localitzar espais d’interès. Una feina que es va dur a terme amb plena pandèmia de la Covid-19, amb confinaments, restriccions de mobilitat i arxius tancats. “Amb aquest inventari constatem que el Baix Ebre conserva desenes d’espais de la Guerra Civil tot i que en desigual estat de conservació”, ha dit el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, que també hi ha afegit: “Des del Baix Ebre volem facilitar la construcció de polítiques de memòria democràtica i posar a disposició dels municipis, sobretot dels més petits, coneixement expert.”
Senyalització interpretativa a la Via Verda
L’elaboració de l’inventari d’espais històrics de la Guerra Civil al Baix Ebre obre un ventall de possibles línies d’actuació. En aquest sentit, el Consell Comarcal del Baix Ebre instal·larà uns plafons informatius a l’estació de Xerta del Camí Natural Via Verda de la Val de Zafán per difondre la participació de mà d’obra forçada en la construcció i arranjament de la infraestructura entre la Terra Alta i Tortosa. Cada any passen milers d’usuaris per la via verda, però molt pocs coneixen que presoners republicans integrats en unitats disciplinàries de treballs forçats van participar entre l’any 1938 i 1942 en la construcció i reparació de la línia. “Volem dignificar el treball forçat republicà a la Via Verda i una manera de fer-ho és donar-lo a conèixer entre els milers de turistes que cada any passen per aquesta via”, ha dit Faura.
Finalment, altres possibles línies d’actuació serien la senyalització d’un itinerari històric, a peu o en bicicleta, que recorregués les línies fortificades als municipis de la costa; un projecte educatiu per difondre l’evacuació de civils a les muntanyes; la recuperació d’espais singulars com el camp d’aviació republicà a Roquetes o els hospitals militars del balneari de Cardó (Benifallet) i Masia del Ponç (l’Ametlla de Mar); la creació de recorreguts històrics a les pistes militars inventariades a la serra de Cardó-Boix o el paper de Tortosa com epicentre de la Guerra Civil, amb més de 40 espais d’interès històric vinculats amb la Guerra Civil.
