Fa uns dies l’Agnès em feia arribar un escrit explicant-me que el mes de febrer havia estat mare però ara com ara no havia pogut cobrar la prestació de maternitat que li pertoca i, per si això fos poca cosa, li han perdut l’expedient. A més, fa dies que intenta entrar al web de d’Institut Nacional de la Seguretat Social però no ho aconsegueix perquè aquesta sempre està col·lapsada.
També la Maria Pilar em va explicar que fa setmanes que intenta tramitar la seua jubilació, però l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre està tancada; per tant, ha de parlar per telèfon a qualsevol altra oficina, però s’hi passa hores i hores sense rebre resposta. Finalment pot contactar amb algú, però d’una sucursal de Saragossa, no ho aconsegueix a Catalunya. La Maria Pilar no domina els temes digitals i no pot fer cap tràmit telemàtic.
Aquests són només dos exemples reals de les moltes persones que s’han vist afectades pel tancament definitiu de l’oficina del Instituto Nacional de la Seguridad Social que hi havia a Móra d’Ebre, fins just després de la pandèmia. Semblava que era una cosa temporal a causa de la covid-19 però no. Des del 15 de març des de Madrid s’han encaparrat a voler-ho donar per definitiu.
L’oficina prestava servei als veïns i veïnes de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, però pel que sembla les 42.600 persones que ens hem quedat sense aquest servei presencial mos mereixem menys oportunitats que altres territoris, i per tant, l’única alternativa que tenim si necessitem tramitar prestacions, jubilacions, viudetats, invalideses, l’ingrés mínim vital o altres gestions, és la de desplaçar-nos fins a Tortosa o Reus.
Davant d’aquesta situació els ajuntaments i consells comarcals de les comarques afectades han expressat la seva queixa, i en el cas dels consells fins i tot han assumit, per voluntat pròpia, l’acompanyament i assessorament a les persones que es troben sense servei.
De fet, les presidències dels consells comarcals van adreçar una carta a la directora de general de l’Institut de la Seguretat Social demanant explicacions i la resposta que van rebre va ser una autèntica burla i menyspreu cap a tots els habitants de les nostres comarques. La directora, a més de justificar-ne el tancament per motius econòmics i la falta de personal, davant la jubilació d’un dels dos treballadors que tenia l’oficina, feia saber la disponibilitat que tenen els nostres conciutadans per arribar via carretera, línia ferroviària o autobusos a les oficines de Reus i Tortosa. Una recomanació que demostra el clar desconeixement que té de la nostra realitat territorial i en concret de les seves comunicacions, començant per les ferroviàries, per cert, competència de l’Estat, les quals són de les pitjors de Catalunya, tant per freqüència de pas com durada dels trajectes.
Vista la injustícia que s’estava produint vaig registrar diverses preguntes per escrit al govern espanyol demanant el perquè del tancament i, si en cas de no tornar-se a obrir, quin n’era el motiu. La resposta em va arribar el 6 de maig i en resum seria: “tanquem l’oficina perquè hi ha una jubilació i no podem contractar nou personal, tot i això, posem a disposició dels usuaris tots els mitjans telemàtics per poder fer les peticions amb facilitat i sense desplaçar-se”.
Un exemple clar de com el govern de PSOE – Podemos, el “més progressista de la història”, ha oblidat les seves promeses de lluita contra el despoblament quan el que fan és tot lo contrari; retallar serveis, limitar drets i disminuir les oportunitats de comarques com les nostres, unes de les més envellides i que més despoblament registren.
Malgrat tot, ni ens resignem, ni defallim, i amb el company i diputat Jordi Salvador, hem tornat a registrar diverses preguntes per escrit al govern espanyol sobre el tancament i hem presentat una proposició no de llei al Congrés i al Senat reclamant la reobertura del Centre de Móra d’Ebre, assegurant personal suficient per garantir el seu funcionament a mitjà i llarg termini.
Nosaltres no pararem, continuarem treballant per aconseguir la igualtat d’oportunitats que mos mereixem, per poder revertir el tancament d’un servei que ofereix una atenció presencial que resulta també essencial per a molts veïns i veïnes de les nostres
comarques.
