HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl darrer viatge de Franco

El darrer viatge de Franco

El passat 25 d’octubre, les restes de Francisco Franco foren traslladades des de la Basílica del Valle de los Caidos al cementiri d’El Pardo amb una cerimònia d’exaltació feixista tolerada pel Govern espanyol del PSOE. Fou presidida amb tota solemnitat per la ministra de Justícia, la mateixa que el 5 de maig va abandonar un acte a Mahuthausen perquè s’havia recordat que el conseller Raül Romeva era un “pres polític”.

Fou possiblement el darrer viatge del general Franco dels molts que va fer per Espanya al llarg dels 36 anys del seu govern dictatorial. Viatges per Espanya perquè a fora solament va sortir tres vegades: el 23 d’octubre de 1940, per entrevistar-se amb Hitler a l’estació fronterera d’Hendaya; els 12 i 13 de febrer de 1941, que es va trobar amb Mussolini a Bordiguera (Itàlia) i amb el mariscal Petain a Montpeller (França); i l’octubre de 1949 a Lisboa per reunir-se amb Oliveira Salazar. Sempre amb dictadors nazis feixistes.

Pel que fa a les Terres de l’Ebre, com és sabut Franco va tenir una participació molt directa en la Batalla de l’Ebre instal·lant el lloc de comandament al coll del Moro, vora Gandesa, durant el mes d’agost de 1938. 15 anys després, el 1953, la Diputació de Tarragona va construir un monòlit commemoratiu que esdevingué lloc de pelegrinatge franquista fins a la seUa demolició fa dos anys. Franco va estar tres vegades a Tortosa; les dues primeres solament de passada, tot i que feu una breu aturada al parc on fou saludat per les autoritats locals enmig de l’entusiasme dirigit d’una multitud de persones addictes o obligats. La primera fou el 31 de  maig de 1949, sent alcalde Esteban Albacar, quan es dirigia a Flix per inaugurar la presa, visitant també Mora d’Ebre. La segona fou el 8 d’agost de 1958, amb l’alcaldia d’Alvaro Bartlet Salva, també de viatge cap a Escatron. La més significativa, però, fou el 21 de juny de 1966, per a inaugurar el Monument del riu; una visita molt institucional amb tropes fent-li honors, una munió de generals, ministres i caps polítics d’aleshores; passejada amb cotxe descobert pels carrers de Tortosa amb l’alcalde Joaquim Fabra; ofici religiós d’acció de gràcies a la catedral, amb el bisbe Moll i Salord com a oficiant i moltíssima gent arribades en camions des de tota la província.

La presència de caps de l’Estat espanyol a Tortosa al llarg de la història fou un fet normal atesa la importància i projecció de la ciutat. Mentre Catalunya formà part de la Corona d’Aragó era normal no sols la presència dels reis sinó que, en alguns casos, les reines passaven llargues temporades al palau del Castell de la Suda. Durant l’imperi espanyol fou significativa l’estada de Felip II, el desembre de 1585  ,allotjant-se durant 15 dies al palau Oliver de Boteller amb un seguici de mig miler de persones distribuïdes per la  ciutat. La segona meitat del segle XIX no era estranya la presència dels monarques moltes vegades durant breus aturades a l’estació del ferrocarril en viatges entre Barcelona i València. Aquest fou el cas d’Amadeu de Savoia l’octubre de 1871 o el seu successor, el president de la I República Estanislau Figueres el març de 1873. Ja la centúria passada, el rei Alfons XIII va estar-hi dues vegades; la primera el 5 de maig de 1912 per a inaugurar el canal de regs de l’esquerra de l’Ebre; la segona el 23 d’octubre de 1926  acompanyat pel cap del govern, el general dictador Miquel Primo de Rivera a instàncies de l’alcalde Joaquim Bau. Més recentment va haver-hi la visita del rei Joan Carles I, acompanyat de la reina Sofia, durant un parell d’hores el 19 de maig de 1996; va saludar des del balcó de l’Ajuntament amb l’alcalde Marià Curto i va presidir un acte al centre de la UNED. L’actual rei Felip VI va visitar Tortosa quan era
l’hereu en dues ocasions el 25 de setembre de 1991, amb Vicent Beguer d’alcalde, per a inaugurar el Museu dels Jardins del Príncep: i l’11 de desembre del 2008, amb l’alcaldia de Ferran Bel, pel centenari de la Cambra de Comerç. Cap de les dues visites van gaudir de l’adhesió popular que havien demanat des de l’ajuntament, governat les dues vegades per Convergència. Potser avui, tot i ser rei, no gosarien ni tan sols convidar-lo.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

16 + = 26

Últimes notícies