Com naix l’Observatori de l’Ebre?
S’inaugura el 5 d’agost de 1905, coincidint amb un eclipsi total de sol que es va poder veure a les nostres terres, en una franja que travessava la península des de Galícia fins aquí.
Tractaven d’estudiar els efectes del sol.
Esta ha estat la línia de recerca tradicional del centre des que el va fundar la Companyia de Jesús. Els jesuïtes van voler crear un observatori similar al que tenien a Manila (Filipines), aquell centrat en l’estudi dels tifons.
Porten gairebé 115 anys observant.
I això ens ha permès generar algunes de les sèries de dades més llargues i ininterrompudes. Tenir estos registres és un orgull i també un repte, perquè mantenir-los requerix un esforç important.
L’Observatori de l’Ebre ha viscut alts i baixos al llarg de l’últim segle. En quin moment es troba?
La institució està com sempre.
I això és bo o dolent?
Portem 115 anys treballant i aquí estem. Com totes les institucions que depenen de pressupostos públics tenim limitacions, sobretot per a planificar a llarg termini. Per sort fem molta recerca, i això ens permet pal·liar este dèficit econòmic. La crisi, com a tothom, ens ha passat factura. Dels vora 30 treballadors que teníem fa deu anys en queden la meitat.
Quina és la solució per no haver de tornar a patir pel futur del centre?
L’òrgan de govern de l’Observatori de l’Ebre és un patronat format per nou institucions: tres estatals, tres autonòmiques i tres locals. La dotació actual del patronat no cobrix la despesa de funcionament del centre, que complementem amb el finançament obtingut amb projectes de recerca. Mentre siguem capaços de mantenir l’equilibri, no hem de patir pel futur del centre.
La recerca ha adquirit un pes més important en els últims anys?
L’Observatori sempre ha fet recerca. Però abans era més bàsica, de generació de coneixement. Ara estem més centrats en recerca aplicada, que ens permet aconseguir projectes i ingressos.
I una major visibilització.
Gairebé tots els projectes en què treballem tenen una aplicació d’utilitat per a la societat. Per exemple, estem treballant en un observatori de la sequera, a la Terra Alta, junt amb el COPATE, que ha de permetre optimitzar el reg de suport.
I la recerca relacionada amb els efectes del sol sobre la terra, quina aplicació pràctica té?
Investiguem les distorsions que provoquen les tempestes solars sobre instraestructures tecnològiques, com línies de transport elèctric. Diem als gestors elèctrics on són vulnerables. També estem en un projecte europeu investigant les irregularitats ionosfèriques que poden deteriorar la capacitat de comunicació i navegació. La informació que proporcionem servix per a mitigar-ne el deteriorament i és bàsica quan hi ha vides o infrastructures crítiques que en depenen.
Què els ha portat a l’Antàrtida estos últims 20 anys?
Hem creat un model de referència per a estudiar l’activitat magnètica que es genera a la base espanyola on investiguem, que està en zona volcànica.
Hem entrat a l’octubre amb els termòmetres per sobre de 30 graus. El canvi climàtic ho explica tot?
No sé si ho explica tot, però les evidències són molt clares. Cada vegada tenim més dies amb temperatures elevades i pluges més concentrades.
La societat és prou conscient del treball que fa l’Observatori de l’Ebre?
Potser no ens hem explicat prou. Malgrat que fem moltes jornades divulgatives, ens comuniquem més per xarxes socials i ens visiten escoles i instituts. Però al final, aquí estem per a captar talent i projectes, obtenir recursos i continuar investigant. Al final són els mateixos científics els que han de traure temps de recerca per a donar a conèixer l’Observatori.
El turisme científic podria ser una font de recursos atípics?
Potser sí. Però caldria una potent inversió per a adequar l’Observatori. I no perdem de vista que el nostre mercat potencial és bastant inferior al de l’Observatori Fabra.
Es passen el dia mirant el cel. Algun rastre dels avions que desfan tempestes? Molts diuen que existixen, però ningú els ha vist.
L’únic que li puc dir és que els registres de pluja als mesos de la sega d’arròs són tradicionalment els més elevats. I ha estat així al llarg de la història.
Als inicis de l’Observatori, els pagesos del voltant el van fer responsable d’algun episodi de sequera. Avui són els avions, però en el passat sospitaven dels globus que enlairaven per a mesurar els vents. Va haver de venir la Guàrdia Civil a protegir els jesuïtes.
Tornarem a veure una aurora boreal a l’Ebre?
Se n’han vist algunes l’últim segle. No és tan estrany. El pare Alberca, l’últim jesuïta director, en va ser testimoni. Que en puguem tornar a veure una dependrà més de la contaminació lumínica.
