El Delta és dinàmic i es mou continuadament, com la mateixa vida de qualsevol element del nostre planeta. I el mar s’emporta les sorres d’un indret a un altre i, pel que explicaré, si no s’hi posa remei, el delta de l’Ebre desapareixerà. Per començar, he d’exposar com es va engrandir el Delta, com està retrocedint, com el mar se l’acabarà menjant i quines solucions hi ha per evitar-ho.
Formació del Delta i com es va engrandir: El Delta es va crear durant milers d’anys, nascut pels sediment dipositats arrossegats per les aigües que portava un riu cabalós. A partir del segle XVII es va anar engrandint enormement fins a principis del segle XX, quan arribà a tenir la seva màxima extensió. L’engrandiment va arribar per tres factors determinants i per l’acció dels homes. La primera va ser la conquesta d’Amèrica, declarada potestativa per la reina Isabel. Castella i els territoris van quedar sense homes per treballar les terres, i es van haver de desplaçar en massa al nou continent. Als catalans i aragonesos, per ser estats independents se’ls va prohibir l’emigració a Amèrica. A Castella les terres s’ermaren i deixaren de produir aliments necessaris per sobreviure. Aragó i Catalunya exportaren els fruits a Castella, i a Amèrica. Els preus pujaren i les terres es treballaren intensament. En llaurar-ne de noves, les pluges torrencials arrossegaren sediments i el Delta es va engrandir quan el riu aportava un cabal estable de més 500 m3 per segon, al pas per Tortosa. El segon es va provocar a partir de les darreries del segle XVIII, quan el marquès d’Aranda va desertitzar la comarca aragonesa dels Monegros, cremant milers d’hectàrees de carrasques i aprofitar-les per a conreus. Els sòls remoguts feren cap al Delta quan es produïen pluges torrencials. I una tercera, es produí el 1860, per l’eclosió demogràfica, gràcies a l’ordre ministerial i obligatòria de desinfectar les aigües de consum humà. La mortaldat infantil fins aquells moments arribava al 70 %, fins els 8 anys d’edat, provocada per les aigües infectades. Aquest fet va incrementar la població i el conreu de terres, i va arrasar boscos amb fortes pendents a les comarques del Matarranya, Baix Aragó, Terra Alta, Ribera i Baix Ebre, que feren créixer el Delta fins a principis del segle XX pels sediment que hi anaven a parar.
Com està retrocedint: El Delta va començar a retrocedir quan es van crear els primers embassaments hidroelèctrics. Els murs dels pantans impedien circular les sorres que abans de la construcció, feien cap riu avall. I es reduïa el seu cabal per les extraccions d’aigua necessàries per als conreus agrícoles i també aquella extreta de les capes freàtiques de l’entorn. Actualment baixen menys de 90m3 per segon i la corrent no té força per arrossegar sediments.
Consegüentment, el riu no aporta prou cabal per aportar les graves, i la majoria es queden als embassaments. Fins l’any 1930 les sorres del Delta estaven assentades i els moviments naturals d’elles no n’afectaven la protecció. Tant és així que al meu record coneixia, als anys seixanta, igual a l’Auet com a la Marquesa, extensions de sorra de més de tres-cents metres d’amplada. A principis del XXI, a l’Auet les llenques quedaren reduïdes per circular-hi els camions de les salines, i avui s’hi han de dipositar sorres noves i constantment per circular-hi.
El tema és molt seriós, perquè el mar es menja el Trabucador, però aviat començarà a absorbir els arrossars. I més quan sabem pel canvi climàtic que el nivell marí puja quan es desglaça el gel dels pols terraqüis. Les accions que porten a cap actualment són treure sorres d’un lloc i dipositar-les a un altre, i qualsevol tempestat se les torna a emportar, i és feina desaprofitada.
Solucions: Tenim l’exemple d’Holanda, una quarta part del territori de la qual està per sota del nivell del mar. Aquest servidor, essent president del Consell Intercomarcal de Terres de l’Ebre, creat pel president Tarradellas amb l’obsessió de transvasar l’aigua de l’Ebre a Barcelona, va cridar tècnics de Róterdam i ens van demostrar com es podia solucionar el retrocés del Delta, que ja en aquells moments es preveia. Les possibles solucions les passàrem al Govern, i ningú va escoltar-les. A Holanda es construeixen gran dics per impedir que entri l’aigua del mar a la terra, que està davall del nivell de l’aigua. Per tant, les solucions existeixen, encara que els costos són alts.
El Delta, a partir dels canals construïts a la dreta i esquerra, es va poblar amb gent arribada dels Ports, del Maestrat, de València i d’Ucraïna. Aquells repobladors, per aconseguir els arrossars que avui exploten, van patir malalties, sofriments, transportar sorres d’un indret a un altre sense aparells mecànics. Avui representen una població consolidada de milers d’habitants que viuen al territori. Què succeirà si el mar puja de nivell, com sembla que serà, i les tempestats s’emporten terres conreades i els pobles que estan al mateix nivell?
El cost de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona serà 2.100 milions i diuen que és imprescindible per al seu creixement. Per què no es fan inversions als aeroports de Reus i Girona, molt més petits, que podrien suplir aquesta enorme inversió i farien créixer les respectives zones metropolitanes? Es fan grans dispendis que serveixen per millorar l’economia de les grans conglomeracions urbanes i s’obliden d’aquestes tan necessàries i de conseqüències irreversibles. Les actuals obres de traslladar sorres d’un indret a un altre són “un fart de riure”, i tapen el forat momentàniament. Cal construir murs de contenció com a Holanda, regular els cabals del riu suficients i necessaris per l’aportació de sorres i, si cal, s’ha de treure els sediments dels pantans i portar-los a enfortir les defenses del Delta. La gent del Delta mereix respecte i cal donar-los solucions definitives. No podem ser els habitants de les Terres de l’Ebre considerats ciutadans de segona divisió dins de Catalunya!
