HomeSense categoriaLa infermera roquetenca Sílvia Reverté Aragonés escriu un manual per acompanyar la...

La infermera roquetenca Sílvia Reverté Aragonés escriu un manual per acompanyar la mort d’un familiar a casa

TERRES DE L’EBRE // Sílvia Reverté Aragonés, infermera del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) i professora de la Universitat Rovira i Virgili al Campus Terres de l’Ebre, ha elaborat el manual Guia de cures al domicili de la persona terminal adulta, amb l’objectiu d’ajudar les famílies immerses en este procés a sentir-se millor i adquirir nous coneixements per a poder cuidar la seua persona estimada. “Només que servís d’utilitat per a una família, jo ja em dono per satisfeta”, explica l’autora en conversa amb este setmanari.

La idea d’este manual va sorgir en veure la necessitat de les famílies davant d’esta situació. “Fa tres anys que treballo a l’atenció primària a la Terra Alta i és una comarca rural on encara hi ha moltes persones que moren a casa. Vaig observar que la família i cuidadors, amb totes les ganes de cuidar el seu familiar, tenien certs desconeixements de tècniques i de com cobrir totes les necessitats bàsiques de la persona, i això els fa sentir culpables”

Per este motiu, és important que el cuidador sàpiga cuidar i conega les eines que té al seu abast per a donar el màxim de benestar possible a la persona que s’està morint, i així sabrà afrontar la situació d’una manera més satisfactòria. El manual desglossa les necessitats més essencials en quatre: necessitats físiques (alimentació, higiene, mobilitat…), psicològiques (estat d’ànim o la depressió), socials i espirituals.

Com explica l’autora “es tracta de conèixer quines poden ser totes estes necessitats tant físiques com emocionals, i com acompanyar, cuidar i donar suport al pacient, i a la vegada, ajudar este a sentir-se millor, a preparar-se i poder acomiadar-se o, simplement, estar en calma, en pau i principalment sense por”. Per tant, el manual vol, sobretot, ensenyar a parlar amb el pacient, que puga expressar el que sent i el que vol, i que puga escollir com serà el seu final i amb qui. 

Reverté opina que falta molta formació sobre este tema, tant a professionals com a cuidadors i famílies. “El final de la vida, avui en dia, continua sent un tabú. No som conscients que la mort forma part de la vida. La persona, quan està a punt de morir, ho percep i sap que és el seu final. Però les persones del voltant els costa parlar-ho i assentar-se al seu costat, donar-li la mà i acomiadar-se”. Segons l’autora, perdre la persona que estimes comporta una situació molt difícil, per això és important, ja que es té l’oportunitat d’estar a prop de la persona i, sobretot, la comunicació; no necessàriament la verbal, en este cas la no verbal és tan important o més. 
 

Beneficis
Amb este manual, l’autora no creu que s’incremente el nombre de malalts i famílies que afronten el final de vida a domicili, però sí que pretén que la gent s’adone de tots els beneficis que té, tant per al pacient com per al cuidador, morir al domicili. 

D’entre estos beneficis, el manual destaca que permet mantenir la vida quotidiana de la persona que, en els seus darrers moments, s’envolta dels objectes que han format part de la seua vida, augmenta el confort i es reduïxen els riscos de l’hospital, com poden ser les infeccions nosocomials o la desconnexió del medi social i familiar. Alhora també suposa beneficis per al sistema de salut, ja que s’aconseguix una millor utilització dels recursos, es disminuïx la possibilitat de caure en l’acarnissament terapèutic, evitant tractaments innecessaris, i es reduïxen les llargues estades hospitalàries, que impliquen un elevat cost.
 

Dades del 2017 
Malgrat això, a Catalunya hi ha una clara dominància de l’hospital: el 2017 hi van morir el 48% de les dones, i el 57% dels hòmens; a la residència sociosanitària un 27% de les dones, i un 19% dels homes, mentre que a domicili, només hi van morir el 19% de les  dones, i el 19% dels hòmens.

Com a conclusió, l’autora subratlla la importància de no sentir-se culpable si, degut a les circumstàncies, no es té la possibilitat de tenir cura d’un familiar perquè puga morir a casa, “A vegades, per les circumstàncies no és possible i mai s’ha de culpabilitzar la família per no poder ser. Però si es pot escollir, per mi és millor”.

Reverté afegix un missatge més corporatiu, però igualment reflexiu: “Les infermeres no hem d’oblidar mai la humanització de la nostra professió, i malgrat els temps actuals, ens hem d’empoderar en el nostre paper principal, que és el de cuidar i atendre el malalt i la seua família de la millor manera possible. Per això, és molt important totes les eines que puguem utilitzar i facilitar a les persones que tenim al nostre entorn. És important una comunicació clara i fluida amb les persones que han decidit cuidar i tenir a casa la persona fins al final de vida”.

Aida Cid
Aida Cid
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 64 = 74

Últimes notícies