Catalunya ha perdut en els últims 20 anys unes 100.000 hectàrees conreables. Per revertir aquesta situació, frenar el despoblament i incorporar més persones al món agrari, el Govern crearà un registre de terres, una eina que ha de permetre recuperar conreus i pastures abandonades i facilitar-ne el lloguer. Els preus, a més, estaran regulats per la Llei de contractes.
La tramitació ja s’ha iniciat i es preveu que s’aprove a principis del 2023. “El que es busca és que tothom tinga facilitats per trobar la terra perquè és molt absurd que tinguem terres que no es cultiven, que no s’utilitzen”, ha afirmat la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.
“Mobilitzar al màxim de terres en desús”. Este és l’objectiu del registre de terres que la consellera ha detallat. Durant la presentació, ha assenyalat que és una “gran oportunitat” per compensar l’abandonament de l’activitat agrària, l’envelliment dels seus actius i la falta de relleu. Una situació que, de retruc, també provoca la davallada del potencial productiu d’aliments al país.
Davant esta problemàtica, la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha iniciat ja els tràmits perquè este registre siga una realitat el primer trimestre de l’any vinent. El mecanisme preveu que totes les parcel·les susceptibles de recuperar-se s’identifiquen i que tècnics del Departament avaluen la seua idoneïtat. Un cop incloses en aquest registre, s’obrirà una convocatòria pública de concurrència competitiva per facilitar el lloguer entre el propietari i el llogater. També es prioritzarà l’accés a joves i dones al món agrari.
La normativa, a més, també preveu “en casos molt excepcionals” tramitar el registre sense el consentiment del propietari que no vulga arrendar-ho si es considera d’interès. “Seria només ús de fruit per poder ser capaços de posar-lo a disposició de persones que la volen treballar i poder produir aliments”. Serien situacions “molt extremes”, ha subratllat Jordà, que també ha dit que este registre vol posar totes les facilitats per l’entesa entre propietaris i llogaters.
Este procés es realitzarà amb col·laboració amb institucions i entitats del territori, amb la comunicació i informació als propietaris, transparència i coordinació amb els bancs de terra ja existents. La conselleria té previst posar en marxa una aplicació informàtica amb un cost d’1,5 MEUR per agilitzar la tramitació i donar a conèixer tota la informació als interessats.
100.000 hectàrees abandonades fa 20 anys
Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. En els últims 20 anys s’han perdut unes 100.000 hectàrees conreables. La conselleria no ha aportat dades estimades del que es podria recuperar ara. De mitjana, Catalunya té una densitat de 0,15 ha/habitant de superfície llaurable, menys de la meitat de la mitjana espanyola i la meitat de l’europea que és de 0,33 ha/habitant.
L’objectiu final d’aquesta nova eina, segons Jordà, és que les persones que s’hi volen dedicar tinguen la possibilitat per accedir a la terra per poder iniciar qualsevol empresa agrària viable i rendible o fins i tot ampliar-la. I donar resposta a una “necessitat de país“.
“És una bona manera d’aprofitar-les”
La consellera ha anunciat la mesura durant una visita a l’Escola Agrària de Manresa. Entre la quinzena d’alumnes que han començat el primer curs, hi ha la Maria Robledo. L’estudiant ha valorat positivament la iniciativa. “Hi ha molta gent que volem accedir a aquestes terres perquè no en tenim i és una bona manera que s’aprofiten i treure’n partit”, ha dit.
Per la seua banda, Arnau Cortadella, també alumne de primer, creu que és una “bona iniciativa” i reivindica que “cal cuidar el sector primari”. Subratlla que falta jovent que s’hi dediquen, però també terres per evitar que aposten per altres sectors professionals.
Entre els assistents també hi havia Àngel Marc, un ramader de Sobremunt i exalumne de l’escola. També veu bé el registre de terres, sobretot per als joves, però creu que el més important és “que funcione” i trencar la tendència actual en què “les empreses grans tenen més diners i poden arribar a pagar més (per les terres) mentre que un ramader petit no pot arribar-hi”. I conclou,“cal un preu just i regulat, per ò és molt complicat de fer”.
