El govern espanyol s’ha situat al costat d’Endesa Generación defensant que la concessió de la central hidroelèctrica de Flix té una vigència de 99 anys i, per tant, no s’extingeix fins a 2047.
Esta ha estat la resposta que el subdirector general de Domini Públic Hidràulic i Infraestructures, Daniel Sanz, al requisit d’una de les entitats ambientalistes que reclamen l’extinció de la concessió aquest 2023, quan compleix els 75 anys marcats per la jurisprudència i la legislació vigent. La contestació, a la qual ha tingut accés l’ACN, no al·ludeix a la doctrina del Tribunal Constitucional, segons la qual este ha de ser el període màxim d’aprofitament d’aigües públiques de les concessions prèvies a la Llei d’Aigües de 1985.
Sanz recorda en la seua resposta que el període de la concessió per a la central hidroelèctrica de Flix –atorgada per ordre ministerial el 6 de juliol de 1936, uns dies abans del cop militar feixista que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola- comença a comptabilitzar a partir de la data de posada en explotació oficial, el 21 de juny de 1948.
Entén l’alt càrrec del Ministeri per a la Transició Ecològica, però, assumint literalment la lletra de la concessió aprovada en aquell moment, que el permís s’estendria durant 99 anys. Això suposaria que la concessió no acaba fins al 20 de juny de 2047. Per tot plegat, conclou, no procediria que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre incloga l’expedient per extingir-la que reclamen entitats ambientalistes.
La resposta ministerial ha causat perplexitat a l’Associació Sediments, una de les impulsores d’esta petició. L’autor d’un dels informes que la sustenta jurídicament, el professor de Dret Administratiu de la Universitat d’Extremadura, Pedro Brufao, ha recordat que tant la normativa ordinària actual com la jurisprudència constitucional en esta matèria són molt clares.
“Ja van haver-hi antecedents en explotacions hidroelèctriques, en virtut d’un reial decret de 1921, que rebaixava a 75 anys només per les hidroelèctriques este termini tan dilatat de 99 anys. Una qüestió que va ser corroborada per una importantíssima sentència del Tribunal Constitucional, la 227/1998, sobre la Llei d’Aigües, que deia que el termini màxim era de 75 anys a partir de la seua entrada en vigor, de la posada en explotació de les centrals”, subratlla.
Una reducció ha recordat, que ha estat ratificada també per sentències del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional així com en dictàmens oficials de l’Advocacia General de l’Estat i el Consell d’Estat. Així les coses, la concessió de Flix s’extingiria aquest pròxim 2023 i no el 2047. L’expert apunta, en este sentit, que una norma del dret d’aigües permet que qualsevol interessat o l’administració d’ofici pot reclamar l’extinció del dret concessional fins tres anys abans que vença el termini. Això és el que han intentat fer, precisament, l’Associació Sediments i altres entitats estatals en el cas de Flix.
Però l’administració no ho veu així i fa costat a la concessionària Endesa Generación. La companyia interpreta que el seu títol concessional no està limitat a un màxim de 75 anys –pròrrogues incloses- previst dins la llei d’Aigües de 1985 i que només s’hauria d’aplicar este termini als títols a perpetuïtat – que expirarien el 2061- o als que es van concedir després de l’aprovació d’esta norma.
“És totalment rebutjable que encara es vulga defensar, amb una jurisprudència tan clara i que té 34 anys, la idea que les concessions per a usos industrials i energètics de 99 anys puguen continuar existint“, ha retret Brufao. L’expert ha qüestionat que la subdirecció general de Domini Públic Hidràulic i Infraestructures siga la competent a l’hora de donar resposta en el cas d’explotacions de menys de 50 MW com esta, fet pel qual correspondria a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
Més enllà del cas de Flix, la qüestió és crucial en el sentit que podria afectar també la durada de les concessions dels grans embassaments del tram final de l’Ebre: Mequinensa, que va entrar en funcionament de forma oficial el 1964; i Riba-roja, l’any 1967. Mentre Endesa Generación preveu l’extinció els anys 2063 i 2066, respectivament, els ambientalistes apunten que no podria anar més enllà del 2038 i el 2041.
Caducitat per incompliments
Fins i tot, defensen estes entitats, podria reclamar-se en el moment actual que l’administració estatal acordés la caducitat d’estos drets pel suposat incompliment de les obligacions tècniques, ambientals i de seguretat que havia de complir el concessionari. Això fa referència, entre altres aspectes, a la necessitat de garantir els correctes funcionaments, ubicació i capacitat dels desguassos de fons, que permetrien l’arrossegament de sediments necessaris per al manteniment del delta de l’Ebre i la seguretat dels municipis riu avall.
També, segons recorda el mateix Brufao, la necessitat de respectar la legislació de pesca fluvial, vigent des de fa més de cent anys, segons la qual els embassaments han de garantir l’existència d’una escala o un pas específic perquè la fauna piscícola puga superar les preses, permetent la connectivitat fluvial. Uns elements que “rarament” es van construir a cap presa en el seu moment, constata.
Addicionalment, existia el compromís de garantir la navegabilitat fluvial a través de la infraestructura per possibilitar que el riu funcionés com a mitjà de transport de mercaderies i persones. “Es va preveure, almenys sobre el paper, que els embassaments de Flix Riba-roja i Mequinensa no afectessen la navegació fluvial”, ha apuntat. L’expert conclou que l’incompliment de les condicions tècniques esmentades afectaria la validesa de la concessió i podria suposar la seua “caducitat”.
