HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl Greenwashing polític

El Greenwashing polític

El Greenwashing és aprofitar petites escletxes buides d’informació de què disposen els consumidors per fer publicitat enganyosa junt l’ús fraudulent del màrqueting que s’utilitza per a vendre més un producte o una idea La primera publicació d’aquesta paraula o naixement de la mateixa fa referència com un nou tipus de demagògia en un llibre de Kenny Bruno el 1992 i des de llavors es fa servir.

Hem de fer-ne dues parts, el Greenwashing industrial, on aquesta aprofita escletxes buides d’informació que molts consumidors tenim per fer publicitat enganyosa i l’ús fraudulent del màrqueting que s’usa per vendre més aquests productes. Es canvia l’envàs i es deixa el mateix producte, practica molt estesa en les indústries que treballa’n amb els combustibles fòssils, una manera deuen pensar ells de blanquejar el mateix producte de tota la vida.

El Greenwashing polític, que en el fons és idèntic que l’industrial l’únic que canvia és el producte, el polític no va a buscar guanys ni diners directament com fa l’industrial el que busca és prestigi davant la societat i vots en les eleccions. Fa molt de temps que s’estan aplicant per col·lectius polítics que no tenen res a veure amb els qui plagien, simplement canvia’n el nom ,estratègia i discurs per anar a parar al mateix lloc. Canvi d’embolcall mateix producte.

Una vegada estan clars els conceptes entraré en matèria, La Col·lectivització russa va ser una política que va posar en marxa la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre el 1928 i 1933 per canviar les terres de mans privades i mà d’obra en granges d’explotació col·lectiva i granges d’explotació estatal, aquests dirigents estaven segurs que aquesta substitució faria augmentar immediatament les reserves d’aliments per a tota la població, l’oferta de matèries primeres per la indústria i les exportacions agrícoles en general. Van veure en la col·lectivització una solució a la crisi agrícola especialment en els cereals que havien implementat des de 1927 i tornaven a estar més desenvolupats alhora que la Unió Soviètica seguia amb el seu pla ambiciós d’industrialització. De manera simplificada és el que varen fer per sortir de l’atzucac que tenien en el tema alimentari i de producció.

Cent anys després a Manresa la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà i Roure ens fa aquest anunci, en el rerefons la preocupació per la desertització de les zones rurals i la qüestió alimentària, diu que la Generalitat crearà un registre de terres agrícoles i ramaderes abandonades i promourà el lloguer que permetrà recuperar conreus i pastures abandonades. L’objectiu és mobilitzar al màxim terres en desús i una gran oportunitat per compensar l’abandonament de l’activitat agrària, l’envelliment dels seus actius i la manca de relleu i que com a dany col·lateral provoca la davallada del potencial productiu alimentari de Catalunya i davant aquesta problemàtica la consellera ha iniciat els tràmits perquè aquest registre entri en funcionament el primer trimestre de l’any vinent. El mecanisme d’aquest registre serà que totes les parcel·les s’identifiquin i que tècnics del departament avaluïn la seva idoneïtat, com està la finca, un cop fet aquest registre s’obrirà una convocatòria pública de concurrència competitiva per facilitar el lloguer entre el propietari i el llogater prioritzant l’accés a dones i joves en el món agrari.

Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, el 21,6% són conreus de regadiu i secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal, en els vint anys últims s’han perdut unes 100.000 hectàrees sent la densitat de 0,15ha/habitant de superfície per llaurar, menys de la meitat de la superfície espanyola i la meitat de l’europea que és de 0,33 ha/habitant. Es vol donar resposta segons la consellera a una necessitat de país apostant per la sostenibilitat o l’ecologia verda.

Si llegim bé els dos textos ens adonarem que el fons de la qüestió és la mateixa només canvia el context, el discurs i la posada en escena. Totes les opcions intervenen la gestió de la propietat privada per una política pública universal, totes dues tenen en un apartat important la qüestió alimentària estar clar que sense pagesos ho tenim complicat, però aquesta bé que es busquin noves fórmules per acabar amb la desertització del camp, però s’ha d’ajudar als que encara estan portant el sector endavant no deixant-los a la seva sort, un altra qüestió és si la Conselleria té un registre de peticions per anar a fer de pagès, es necessiten molts joves i dones per omplir el que està buit. Podem acabar dient que amb matisos petits, la Col·lectivització Soviètica dona peu al Registre de Terres Agrícoles i Ramaderes, tan dolents que sempre ens han dit que van ser els Soviètics i resulta que són un model a seguir encara que sigui en forma de Greenwashing, per la consellera Teresa Jordà i Roure.

Joan Cunill
Joan Cunill
Tècnic en medi ambient
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 87 = 93

Últimes notícies