La vida en societat comporta conviure amb tota mena veïns, agradables i desagradables. D’aquests últims, a Tortosa me n’ha tocat dos de ben especials. Del meu veí, el guàrdia civil Rodríguez, el sento bàsicament desagradable perquè és un covard. I no m’estic referint al que ha sortit a la premsa de que al·lega haver perdut el son per culpa de les suposades amenaces que ha rebut per Facebook de Mariona R, una mestra jubilada de 70 anys que camina en tacatac. Malalties com l’insomni o l’ansietat són patiments que no li desitjo a ningú.
Tot i que la passió de la covardia, començant per mi mateix, està prou extensa al nostre món, jo m’estic referint a que un membre de les forces armades està precisament armat per protegir la seguretat de la gent. Utilitzar aquesta força per agredir la ciutadania que té la obligació de protegir, tal com va passar l’u d’octubre de 2017 a Roquetes, amb famílies pacífiques i desarmades, és un acte de covardia menyspreable.
Potser el meu veí Rodríguez al·legarà que havia de complir les ordres, i que desobeir-les li hauria comportat greus conseqüències. No ho dubto. Hannah Arendt ja va escriure el passat segle sobre la banalitat del mal perpetrada amb bona consciència pels que es limiten a complir ordres. Per això mateix l’altra veïna meva, la jutge Moreno de Viana del jutjat nº3 de Tortosa, em resulta encara molt més desagradable, perquè ella és un poder de l’Estat, és qui dona les ordres. Sovint parlem del poder judicial espanyol com una institució putrefacta per la seva politització.
Podem recordar les paraules del president del CGPJ dient que la finalitat última de la seva justícia ja no era l’harmonia, com pensava Plató, o «protegir la vídua i l’orfe» com 1500 anys abans havia escrit Hammurabi al primer codi legal, no, sinó que tenia l’objectiu polític de «preservar la unitat d’Espanya». També sovint parlem de la repressió, com si fos una cosa abstracta i impersonal que ens ha caigut al damunt tal com un fenomen atmosfèric. Tanmateix oblidem que aquesta repressió, tal com escrivia Hannah Arendt, està executada per buròcrates banals, persones concretes com els meus veïns funcionaris.
La grotesca investigació a la iaia Mariona per amenaçar l’aguerrit guàrdia civil Rodríguez (aquells que gallejaven “yo soy la tormenta”), no és un mer esperpent Valle-inclanesc de la negra tradició hispànica perpetrat per la meva veïna, sinó una baula més de com jutges concrets com Moreno de Viana prostitueixen la Justícia per convertir-la en l’aplicació del dret penal de l’enemic, la herència que els juristes franquistes van prendre dels seus col·legues nazis per bastir la estructura jurídica del règim del 1939 i que el Deep State fa perdurar contra cantants, iaies indepes o polítics que mai han usat ni advocat per la violència.
Aquesta justícia pervertida que pràctica la jutge Moreno de Viana no s’encamina a esbrinar QUÈ s’ha fet (un delicte?) sinó QUI ho ha fet. En altres paraules, si la iaia Mariona en comptes de ser independentista hagués estat unionista i hagues escrit les mateixes paraules al Facebook de Puigdemont o Cuixart, la jutge Moreno de Viana no hauria mogut una pestanya, ja que el dret penal de l’enemic fa diferencia entre el ciutadà -se li aplica la llei amb garanties- i l’enemic, a qui se li aplica la llei de manera diferent.
De veïns antipàtics se’n tenen tant amb les repúbliques com sota les monarquies corruptes, això no te remei. El que sí que té remei és exigir als servidors públics un comportament decent. La responsabilitat d’aquesta exigència passa per que la ciutadania mai renunciem a exercir la nostra llibertat, que no és una graciosa concessió de l’Estat sinó un dret que cap Moreno de Viana pot alienar amb la seva pràctica corrupta.
