HomeSense categoriaEl malson de Frank, un veneçolà a qui l’Estat nega l’asil i...

El malson de Frank, un veneçolà a qui l’Estat nega l’asil i la protecció subsidiària

EDICIÓ PAPER // El mar Atlàntic i més de 7.000 quilòmetres separen Amposta de Los Teques, la ciutat veneçolana on va nàixer Frank Enrique Vivas, un home de trenta-dos anys que des del 2019 viu i treballa a Amposta, i a qui ara el Ministeri d’Interior nega l’asil i la protecció subsidiària. Vivas va arribar a Catalunya buscant feina; la situació complicada del seu país d’origen l’havia obligat a abandonar casa seua -on deixava sa filla d’onze anys i la seua exdona- per a marxar a
l’Equador, on va treballar un temps fins a obtenir els estalvis necessaris per a immigrar a Espanya.

El malson de Frank va començar fa poc més d’una setmana, quan va anar a renovar el document NIE. “Estava content, se suposava que aquell dia m’havien de donar el permís de residència, i això seria l’inici per a poder portar la nena i establir-me definitivament al país, però em van sorprendre amb uns papers que deien que havia d’abandonar Espanya. Vaig ensorrar-me, encara ara no entenc res”, explicava. Segons el document que la Policia Nacional li havia entregat, Vivas tenia fins al 30 de desembre per a tornar a Veneçuela, ja que li denegaven el permís de protecció internacional, el mateix que li havien concedit fa dos anys.

El motiu que apel·len és que l’home va viure i treballar de forma estable durant un temps a l’Equador, país on, segons dictaminaven, hauria hagut de demanar este tipus d’ajut humanitari.

A Los Teques Frank era cap d’obra i fins i tot tenia una excavadora de la seua propietat, però intentant fer front a la misèria va marxar a l’Equador per a buscar una nova feina: “A Veneçuela vivia amb els meus avis, però van emmalaltir i, després de molts esforços, van morir per no poder pagar més medicaments i atenció mèdica. Sempre he fet el que he pogut per a tirar endavant la meua família. Gairebé no sé llegir o escriure, però m’he esforçat per a treballar a l’obra, que és el que sé fer. A l’Equador vaig trobar un bon arquitecte que em va donar feina, però també es va acabar i vaig haver de marxar”, reblava.

La seua exparella i la filla no van tenir la mateixa sort i van acabar tornant a Veneçuela. “Abans de venir a Espanya vaig tornar a Los Teques per a reforçar la casa i posar-hi reixes. La nena, la seua mare i els sogres havien de tornar i allí has d’anar amb mil ulls, et despistes i t’han buidat la casa”.

Ara, però, no és el seu futur el que no el deixa dormir a les nits, sinó el de la seua filla, a qui estava intentant portar a Espanya. “Si he tirat endavant és per la meua petita. Allà la seua mare, per motius diversos, no se’n fa càrrec. Un dia un company de feina veneçolà em va dir que havien vist la meua filla, que llavors tenia deu anys, pels carrers de la ciutat demanant diners… Se’m va trencar el cor”, explicava Vivas, tot afirmant que té por que la nena emmalaltisca o acabe treballant per a les màfies.

Adela Ortí, al capdavant de Càritas Amposta, detallava que des de l’entitat estan “intentant tirar endavant un recurs per raons humanitàries, perquè a una persona que 
s’ha integrat tan bé en la nostra societat no poden negar-li l’asil. Ell va arribar aquí sense res i tot el que té s’ho ha guanyat”.
Fins ara, quan Frank acabava de la seua feina com a paleta, moltes tardes acudia a Càritas per a fer de voluntari.

“Li vam aconseguir una casa que estava ocupada i vam arribar a un acord amb la propietària que, si ell l’arreglava, el deixaria viure allí uns mesos gratis. La casa estava feta un desastre i ara és una llar amb totes les lletres”, tancava Ortí. Des de Càritas Amposta s’està treballant amb els advocats de l’entitat. De tota manera, demanen l’ajuda d’algun expert en dret internacional que es vulga oferir per a assessorar i ajudar Frank en el recurs administratiu i legal per a resoldre el periple que li ha tocat viure. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

12 + = 14

Últimes notícies