Esta setmana s’han complert dos anys de la constitució dels ajuntaments actuals. Poc es pensaven aquell dia els que agafen el bastó d’alcaldia i els seus respectius equips de govern que haurien de gestionar una pandèmia com la del coronavirus, amb un impacte molt important sobre les persones i els negocis dels pobles i les ciutats. Políticament, els ho haurà facilitat el fet de tenir majoria absoluta, com ha passat en 42 dels 52 municipis.
Estan funcionant un total de 42 governs monocolor -dos en minoria, cas de Roquetes- i 10 pactes, nou per a assolir la majoria qualificada i un, el de Tortosa, que no hi arriba. El pacte entre Junts per Tortosa i el PSC a la capital tortosina, mig any després de les eleccions i abans de l’esclat de la pandèmia, ha estat l’únic moviment polític destacat durant els dos primers anys de mandat. A la resta, fins esta setmana, no hi ha hagut incorporacions ni trencadisses ni mocions de censura. Junts no va entrar finalment al govern de Vilalva, com es preveia el dia de la constitució del ple.
És més, l’amenaça de la pandèmia ha fet que majoritàriament govern i oposició tanquessen files no només al voltant de les mesures excepcionals que calia prendre, que han passat per exempcions del pagament de taxes i impostes o ajuts directes, sinó també a vegades en relació amb el pressupost, que no dixa de ser l’element clau políticament municipal.
Grups de l’oposició han apuntalat l’aprovació dels pressupostos
Fins i tot en municipis grans amb més joc polític, com Amposta -les dos regidores socialistes van avalar el projecte de pressupost: Deltebre -es van aprovar els comptes per unanimitat- o Alcanar -l’equip de govern d’ERC- va esgarrapar la complicitat de Junts i el PSC, s’ha visualitzat una excepcionalitat política tendent al consens que, d’altra banda, no hauria de ser res estrany. A gairebé tot arreu hi ha hagut algun grup de fora del govern que ha apuntalat, si més no amb l’abstenció, l’aprovació dels comptes. Junts i Ciutadans s’hi van abstenir a l’Ametlla, per exemple. En canvi, en altres llocs l’equip de govern monocolor ha hagut d’imposar la seua majoria, com a Ulldecona.
D’entre els municipis on es van establir pactes de govern que comporten relleus a l’alcaldia abans del 2023, esta setmana s’ha fet efectiu el canvi d’alcaldia previst a Camarles [vegeu informació a la pàgina 3], i només quedarà pendent de materialitzar el que es va signar a última hora a Rasquera, a partir del qual Junts tindrà l’alcaldia durant el 2022 i fins als comicis del maig del 2023, agafant el testimoni d’ERC.
Plens telemàtics
La pandèmia i les seues restriccions de la presencialitat, d’altra banda, també han provocat un canvi substancial en el funcionament dels plens -per primera vegada a la història s’han fet de forma telemàtica- i d’altres òrgans municipals, i també ha marcat l’atenció al ciutadà i el funcionament dels serveis socials, que s’han hagut de desplegar sovint a distància i amb limitacions, tot i la necessitat de multiplicar la seua cobertura.
Al marge de la pandèmia, les altres dos grans qüestions que han marcat la primera meitat dels mandats han estat el temporal Glòria i l’aplicació del decret de renovables aprovat pel Govern la tardor del 2019. En relació amb els efectes històrics del temporal, va posar a prova la capacitat dels ajuntaments i de les administracions que els donen cobertura de reparar danys, sobretot en camins rurals. De fet, es va generar una agra controvèrsia entre el Departament de Presidència de la Generalitat, en mans de Junts, i alguns consistoris d’ERC, per la fórmula per a quantificar i justificar ajuts estatals o autonòmics.
Nous òrgans
Quant a la redoblada pressió dels promotors energètics, que inclou les centrals eòliques però també per primera vegada de forma generalitzada les fotovoltaiques, hi ha hagut ajuntaments que s’han unit per a presentar al·legacions conjuntes a projectes, i altres que han pres mesures excepcionals, també per primer cop. La causa, fins ara gairebé exclusiva de la Terra Alta, ha rebut nous adeptes combatents. Així, el Perelló va constituir una comissió de seguiment dels projectes que es presentaven al terme municipal, constituïda pels dos partits amb representació al consistori, Junts i ERC, i tècnics.
L’Ametlla ha arribat al punt d’apostar per una modificació del POUM per a determinar urbanísticament les zones aptes per a albergar centrals de generació energètica. Una via que podrien plantejar-se altres ajuntaments. El de Tivissa, on funciona un pacte a tres bandes amb ERC a l’alcaldia, també ha acabat denunciant l’allau inassumible, físicament i administrativament, de projectes al terme municipal.
Dos relleus d’alcaldia per qüestions personals
Encara no havien passat tres mesos amb els nous ajuntaments posats a funcionar, i ja es va produir un primer relleu a l’alcaldia de Tivenys. Eladi Galbe, a punt de fer aleshores 36 anys, substituïa a finals d’agost del 2019 Eva Roig, que només va exercir durant dos mesos i mig d’alcaldessa.
La candidatura republicana Implicats Fem Poble havia guanyat les eleccions per primer cop al municipi, i havia desbancat els socialistes per només un grapat de vots, però Roig va renunciar poc després a l’alcaldia per incompatibilitat amb una nova situació i obligacions laborals que s’havien de fer efectives al setembre. Roig treballa a l’Agència Tributària de Catalunya.
En el discurs de presa de possessió, Galbe va reivindicar el projecte col·lectiu per damunt de qui el liderava. En canvi, la cap de l’oposició, l’exalcaldessa socialista Maria Beltran, va criticar el relleu sobtat en entendre que estava “orquestrat i premeditat” des d’abans de les eleccions.
Mig any més tard, ni un any de mandat, va ser l’alcaldia de Santa Bàrbara la que va ser objecte d’un altre canvi no previst. Antonio Ollés (Junts per Santa Bàrbara) es va convertir en el nou alcalde en substitució d’Alfred Blanch, que va renunciar al càrrec argumentant “motius estrictament personals” que limitaven la seua dedicació a l’alcaldia.
A diferència de Tivenys, en este cas la crisi sanitària va obligar a fer el ple de renovació a porta tancada, sense públic i aplicant les mesures de seguretat entre els regidors. L’acta de regidor de Blanch la va recollir Agustí Espuny, número cinc a la llista de Junts x Santa Bàrbara. Junts va mantenir el pacte de govern amb ERC, que durant uns dies havia assumit l’alcaldia accidental.
